Retorn a BXL, per relligar contactes de la Diputació de Barcelona

Ja gairebé els havia oblidat, els tiquets d’embarcament (?) a l’avió: els darrers anys hi anava i venia cada setmana, gairebé 100 vols per any …
Els dies 29 i 30 varem visitar col·legues de l'època, a l'àrea d'Educació de la Comissió, i alguns bons amics (el Jaume Bardolet, el Rafa Valls i l'acollidora Emi).

Gairebé tots coincideixen en lamentar:
- la dictadura dels juristes procedimentals, dels auditors controladors, la por al risc, que mata la innovació operativa;
- la manca de visió i de lideratge dels dirigents actuals d'Educació i d'Ocupació, que desmotiva els funcionaris i condiciona el paper motor de la Comissió;
- l'enfocament excessivament parcel·lat (puzzle) de les activitats, que dificulten una visió comprensible de les reformes proposades per la Unió, concertades entre els Estats membres.

Des de fora, se'ls veu entretinguts gestionant la màquina, però se'ls nota preocupats per no poder assegurar l'impacte polític de les seves actuacions … Volen difondre i disseminar els resultats, però encara no saben ben bé com sintetitzar-los, com valoritzar-los, com digerir-los per obtenir elements estratègics pel "mainstreeming", és a dir, per facilitar la millora de les polítiques dels Estats.

L'OCDE continua ofertant millors elements als policy makers: per exemple, el seu darrer rapport sobre Improving School Leadership. Tots els concernits per la nova Llei d'Educació catalana l’haurien de llegir.

L'activitat a BXL continua essent, malgrat tot, trepidant: activitats, reunions, comitès, comunicacions, conferències, resolucions, publicacions, llibres verds, … Seguir-la adequadament justifica les oficines catalanes (acollidores, obertes, motivades): la Delegació del Govern depenent de la Secretaria per la Unió Europea, i l'oficina de la Diputació de Barcelona.

Continuo pensant que fora més eficaç i eficient que les dues oficines compartissin espai i recursos. Però malgrat els canvis de colorido polític hi ha les mateixes resistències i recels de sempre que impedeixen solucions d'interès general.

La dimensió local en les polítiques de la Unió queda una mica descuidada, efectivament, tot i que alguns varen apreciar el suggeriment sobre les possibilitats del nou Tractat (art.III.285), si s'aprova, per reforçar el paper dels governs locals en les polítiques europees. Els governs regionals tenen el seu Comitè, tot i que varem poder confirmar les seves limitacions ...

Finalment, varem visitar també la Representació Permanent espanyola davant la Unió. Impactants les explicacions sobre la cooperació estratègica i política dels Estats membres de la consellera d'Educació, Matilde Vazquez (que no ens va semblar massa ben educada): "si, bueno, ahora se reunen y hablan más … ". No semblava que això, per ella, tingués massa importància política: "más papeles, más reuniones, ... "

Si volem ser presents en foros internacionals, si volem aprendre o si volem influir i vendre les nostres propostes, hauríem de disposar d'aparells més competents al servei d'estratègies polítiques d'interès general i estatal. Però sembla que seguim com fa molts anys … malgrat incorporacions voluntaristes. Com la recent, com a conseller autonòmic, del germà del Xavier Vidal-Folch, que necessita tirar floretes a la màquina burocràtica espanyola a BXL per fer-se perdonar la intromissió, per superar els recels i les desconfiances històriques cap a las regiones que venen ara a complicar les coses.

Dues anècdotes:
- la grollera actitud d'un expert noruec intentant vendre, encara, les meravelles del seu país a uns "ignorants" del sud;
- la voluntarista actitud d'alguns entrevistats passant-nos en paper els documents, com si no hi hagués l'accés via web, mentre jo els hi explicava les funcionalitats potents i gratuïtes del delicious …