El Lluís ha fet sevir aquest símil, aquesta expressió utilitzada en els combats de boxa, per alertar de que la crisi és greu i seria, i que ara ja no val a jugar: que surtin els arrambladors incompetents, que prenguin el timó la gent seria que sap fer les coses amb bon sentit.
Massa voltors, massa tigretones, massa especuladors que s'han dedicat a viure aprofitant oportunitats conjunturals per especular.
En els simpàtics esmorzars que organitzen els enginyers, ha reclamat més transparència, més normes reguladores i més homogènies. No es tracta d’ètica, de responsabilitat social corporativa, o de l'independència de consellers ... (o de voluntarisme, diria jo), sinó de fixar unes regles del joc més clares i més transparents, més senzilles, raonables i comprensibles. Menys enginyeria financera, menys jocs de mans i marrulleries comptables, i més enginyeria productiva, més treball, més indústria, més recerca, més innovació efectiva en el terreny de les coses reals i concretes.
Ens ha parlat també, lògicament, de les funcions i maneres de treballar del Tribunal de Comptes, on exerceix "altes" responsabilitats. M'ha sorprès gratament que també parlés de "controls ex-ante", de millores en els mètodes de planificació, que progressivament caldria anar establint. Més que mesurar, després, si una política ha funcionat, es tracta de mirar, abans, si està prou ben pensada. Coincideix, d'alguna manera, amb les reformes de la Comissió Europea i la preocupació del Departament d'Economia i Finances de promoure la programació pressupostària.
Les tradicionals avaluacions ex-post, els controls a posteriori, en les nostres societats tan dinàmiques i canviants, aporten elements quan ja s'han decidit les noves polítiques. Cal mantenir-los per assegurar responsabilitats, però si l'objectiu és garantir l'eficàcia de les polítiques, cal intervenir, millor, a priori, ex-ante.
Després de més de 20 anys de no veure'ns, m'ha saludat amb un càlid somriure: què tal Pep ?
Quina satisfacció retrobar persones amigues expertes, rigoroses, competents, honestes, desinteressades, companys amb visions clares i senzilles que permeten comprendre la complexitat en la que estem submergits de tanta informació que ens inunda.
Llàstima que sigui a Madrid, on és útil a Espanya, sense dubtes, però aniria tan bé tenir elements com ell en els nostres equips ... i poder fer això: segundos fuera !
Massa voltors, massa tigretones, massa especuladors que s'han dedicat a viure aprofitant oportunitats conjunturals per especular.
En els simpàtics esmorzars que organitzen els enginyers, ha reclamat més transparència, més normes reguladores i més homogènies. No es tracta d’ètica, de responsabilitat social corporativa, o de l'independència de consellers ... (o de voluntarisme, diria jo), sinó de fixar unes regles del joc més clares i més transparents, més senzilles, raonables i comprensibles. Menys enginyeria financera, menys jocs de mans i marrulleries comptables, i més enginyeria productiva, més treball, més indústria, més recerca, més innovació efectiva en el terreny de les coses reals i concretes.
Ens ha parlat també, lògicament, de les funcions i maneres de treballar del Tribunal de Comptes, on exerceix "altes" responsabilitats. M'ha sorprès gratament que també parlés de "controls ex-ante", de millores en els mètodes de planificació, que progressivament caldria anar establint. Més que mesurar, després, si una política ha funcionat, es tracta de mirar, abans, si està prou ben pensada. Coincideix, d'alguna manera, amb les reformes de la Comissió Europea i la preocupació del Departament d'Economia i Finances de promoure la programació pressupostària.
Les tradicionals avaluacions ex-post, els controls a posteriori, en les nostres societats tan dinàmiques i canviants, aporten elements quan ja s'han decidit les noves polítiques. Cal mantenir-los per assegurar responsabilitats, però si l'objectiu és garantir l'eficàcia de les polítiques, cal intervenir, millor, a priori, ex-ante.
Després de més de 20 anys de no veure'ns, m'ha saludat amb un càlid somriure: què tal Pep ?
Quina satisfacció retrobar persones amigues expertes, rigoroses, competents, honestes, desinteressades, companys amb visions clares i senzilles que permeten comprendre la complexitat en la que estem submergits de tanta informació que ens inunda.
Llàstima que sigui a Madrid, on és útil a Espanya, sense dubtes, però aniria tan bé tenir elements com ell en els nostres equips ... i poder fer això: segundos fuera !
Penjo aquí, "pour mémoire", la seva referència al GAO dels USA.
I pensant, també, en el nostre diputat, que, a Madrid, entre museu i museu, es dedica a aquests temes ...
Molt interessant per veure funcions, objectius i, especialment, les maneres de fer balanç periòdic de les seves activitats: impressiona, certament ! (tot i que, malgrat aquestes potents institucions, ... estan/estem en un merder que ti cagues, que deia aquell !)
Per arrodonir la nota, faig un link a la web de la nostra Sindicatura de Comptes.
És interessant comparar els estils, especialment en veure la Memòria 2007, gairebé "plana".
La Memòria recull tot tipus d'activitats (Informes, conferències, visites, ...), però sense gairebé cap element de balanç o d'avaluació de la "performance", dels resultats o de l'impacte de les seves activitats de l'any ...
De fet, el Joan Colom és síndic major des d'abril de 2007, i, probablement, encara no ha tingut temps de dinamitzar la institució.
És interessant comparar els estils, especialment en veure la Memòria 2007, gairebé "plana".
La Memòria recull tot tipus d'activitats (Informes, conferències, visites, ...), però sense gairebé cap element de balanç o d'avaluació de la "performance", dels resultats o de l'impacte de les seves activitats de l'any ...
De fet, el Joan Colom és síndic major des d'abril de 2007, i, probablement, encara no ha tingut temps de dinamitzar la institució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada