Un debat intens, ric, participatiu, amb el Pere Vilaseca, en el sopar mensual del Grup que anomenem "de debat de Mataró".Vaig trobar molt pedagògiques i coherents les explicacions i anàlisis del Pere, però, sobretot, els exemples !
Tan pel que fa a la necessària equitat del sistema (que s'ha de procurar, però que té límits), com a l'exigència d'excel·lència (molt condicionada per la situació). Tothom estava d'acord en que tant els mestres com els pares estan una mica perduts, incapaços, impotents, ... per manca de recursos, d'orientacions o de capacitats (know-how).
Jo vaig insistir en la influència creixent dels mitjans de comunicació, de la tele, cada vegada més nefasta en quan a valors, i que cap govern gosa fer-hi front. El Pere i altres insistien, i tenen raó, també, en que els valors es transmeten per les vivències concretes, properes, a la família i a l'escola.
Especialment interessants i il·lustratives, parlant de les noves competències, les referències concretes a les preguntes de l'avaluació coneguda com Informe PISA, i, en general, als continguts de l'ensenyament. També, la conveniència de crear centres locals d'acollida per a nous arribats, que assegurin unes activitats bàsiques preparatòries pels nanos, abans d'entrar al "sistema" ...
Les iniciatives del conseller Maragall em sembla que van en el bon sentit, però quedaran probablement massa limitades per les reaccions conservadores de molts agents. Jo vaig insistir en què ja fa anys que es veu que cal revolucionar els sistemes educatius, cap a una lògica oberta i continuada de lifelong learning. Nous continguts, nous processos d'aprenentatge, noves formes d'acreditació, etc. I, sobretot, un govern fort, amb idees clares, capaç de fer pedagogia i de liderar els canvis necessaris.
Cito aquí per tenir-la a mà, com a gran referència històrica, l'Informe dirigit per Jacques Delors, publicat per la UNESCO el 1996, que en català es deu titolar Educació, un tresor amagat ...
Situació difícil, en que a una crisi "funcional" i global del sistema (que cal reconvertir cap a lògiques d'aprenentatge tot al llarg de la vida), hi afegim difícils iniciatives per l'equitat (costoses en esforços, recursos ... i diners) , que condicionen seriosament la necessària excel·lència del sistema !
Precisament acabo de llegir unes notes del Ferran Ruiz (mataroní), al seu blog, en les que insisteix en el necessari i urgent canvi de l'antiga màquina educativa ...
Vaig acabar dient que seran els xinesos, amb la seva competència descarnada, els qui ens faran canviar i despertar d'aquest cofoísme decadent del què parla l'Oriol Bohigas ... i molts altres !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada