Els "autonautas" ?

... o internautes, cibernautes, cibermilitants, ciberactivistes ?

Aquest article de Carlos Ruiz Zafón (que no he aconseguit linkar via internet), em sembla una reflexió original i divertida sobre el boom bloguero. Diu que després de navegar un parell d'hores:
... me asaltó la impresión de estar bogando en un bote por un océano desierto con las aguas infestadas de millones de botellas conteniendo mensajes perdidos en su interior a la espera de ser descubiertos. La inmensidad de las voces olvidadas, de pensamientos y emociones colgadas en muros frente a los que casi nadie cruzará jamás me produjo una cierta tristeza.

M'ha fet recordar una anàlisi que havia vist, senzilla, interessant, en el blog del José Antonio DONAIRE, sobre els blogaires polítics catalans, utilitzant els següents "indicadors":
- gènere del bloguero/blogaire
- nombre d'entrades o notes en un mes,
- comentaris rebuts
- enllaços en altres blogs (technorati), ... i preguntant-se, al final, si no estarien una mica cansats aquests blogaires ...

Em sembla molt interessant la seva iniciativa. Tant de bo algú tingués una mica de temps i aprofundís en aquesta línia. Jo proposaria un marc metodològic d'anàlisi, seguint l'esquema d'avaluació que utilitzàvem a la Comissió a BXL ( realitzacions / resultats / impacte ). (Si us interessa el tema, cliqueu per ampliar)

D'entrada, cal saber l'objectiu general que s'ha fixat el "bloguero":
- simplement penjar idees, pensaments, imatges, ... com en la cartellera de casa seva, i deixar-les veure a quatre amics,
- guardar, endreçar, estructurar idees, reflexions, anàlisis, ... com a exercici mental, ideològic, per fer-se entendre/comprendre millor per amics i coneguts (o, fins i tot, perquè la dona i els fills sàpiguen què penses, o per deixar, quan tens una certa edat, una mica de llegat/herència ideològica ...)
- Informar, difondre fets, idees, reflexions, ... per el seu coneixement general
- Militar activament via web, per compartir sistemàticament fets i idees, per agregar idees i posicions, per contrastar, per interactuar amb altres militants o activistes, per concertar/consensuar posicions ...

Després, cal analitzar el seu funcionament segons un esquema i uns indicadors com ara:

Probablement algú ja ho hagi fet

... com passa quan tens alguna idea.

Si algú en coneix d'altres, d'estudis d'aquest tipus,

que ho digui !

I si algú s'anima a comptar i avaluar, el podem ajudar !

Anant una mica més lluny, podríem ampliar l'exercici i pensar també sobre l'eina: els blogs, malgrat que admeten comentaris, són molt unidireccionals i no són massa adequats per estructurar converses, per construir documents cooperativament, per consensuar visions o propostes, ... Perquè semblen tan poc utilitzades altres eines de cooperació virtual, de treball cooperatiu ?
N'hi ha moltes a la www, i també gratuïtes ...