(avui mateix el Departament ha anunciat un PLA de SALUT: comentaris, al setembre !)
Aquests darrers dies, xerrant amb amics i coneguts, he pogut constatar que, malauradament, els hàbits gerencialistes, corporatistes i endogàmics del sector segueixen condicionant l'eficàcia i l'eficiència del sistema català de salut.
Però, el què és més preocupant, és que, de cara al futur, no sembla que hi hagin perspectives de redreçar significativament aquesta problemàtica. Dos símptomes:
Primer: en les darreres reflexions estratègiques modernitzadores, no hi ha propostes per millorar la governança. (mecanismes d'orientació estratègica, estructures més obertes de direcció dels centres i serveis, ...). La consellera Geli sembla haver desistit de promoure reformes bàsiques per pilotar el sistema de manera més efectiva i eficient, davant les resistències i les inèrcies de la crosta gerencialista. Només una petita i amagada referència a la necessitat d'alinear (?) el govern de les institucions amb la gestió d’aquestes i dels professionals, i a la conveniència de fomentar lideratges en les organitzacions ...
No sembla haver-hi propostes per limitar la concentració de poder i les pràctiques omnipotents dels gerents, tot i que es pensa en promoure més sensibilitat envers els professionals. Petites concessions a la participació del personal que recorden les iniciatives de "relacions humanes" que varen seguir els estils tecnocràtics tayloristes. Sense qüestionar estructures, jerarquies, funcions i competències, uns quants copets a l'espatlla sempre poden ajudar a rebaixar tensions. Copets ben donats, cuidant les formes, ... liderant adequadament les organitzacions.
Segon: el programa de postgrau sobre Lideratge de les Organitzacions de Salut, que organitzen dos professors sota el paraigües de IL3 de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de la Unió Catalana d'Hospitals, el Consorci Hospitalari de Catalunya i l'entitat conjunta Unió Consorci Formació. Sembla que té elements de mètode originals, amb el personal coaching, i que prepara bé per a la realitat: el darrer mòdul està orientat a ensenyar a navegar per aigües tempestuoses ...
Sorprèn però la facilitat aparent amb què dues persones poden muntar aquest tipus de programes de postgrau, sota el làbel oficial d'una Universitat pública. Quins criteris per avaluar competències i qualificació del professorat ? ... o per garantir el rigor dels continguts ? No serà més aviat una qüestió de coneixences i de complicitats ? No és la primera vegada que veig gerents autoritaris ensenyar planificació estratègica concertada ... i sembla que no hi ha problema en ser considerat no apte per organitzar i gestionar recursos públics, i poder predicar després formes efectives de lideratge d'organitzacions de salut ...
Potser és que el meu instint bàsic (esquerrà) està massa actiu ... haig de llegir el llibre, potser ho tinc mal entès, tot això.
Però, el què és més preocupant, és que, de cara al futur, no sembla que hi hagin perspectives de redreçar significativament aquesta problemàtica. Dos símptomes:
Primer: en les darreres reflexions estratègiques modernitzadores, no hi ha propostes per millorar la governança. (mecanismes d'orientació estratègica, estructures més obertes de direcció dels centres i serveis, ...). La consellera Geli sembla haver desistit de promoure reformes bàsiques per pilotar el sistema de manera més efectiva i eficient, davant les resistències i les inèrcies de la crosta gerencialista. Només una petita i amagada referència a la necessitat d'alinear (?) el govern de les institucions amb la gestió d’aquestes i dels professionals, i a la conveniència de fomentar lideratges en les organitzacions ...
No sembla haver-hi propostes per limitar la concentració de poder i les pràctiques omnipotents dels gerents, tot i que es pensa en promoure més sensibilitat envers els professionals. Petites concessions a la participació del personal que recorden les iniciatives de "relacions humanes" que varen seguir els estils tecnocràtics tayloristes. Sense qüestionar estructures, jerarquies, funcions i competències, uns quants copets a l'espatlla sempre poden ajudar a rebaixar tensions. Copets ben donats, cuidant les formes, ... liderant adequadament les organitzacions.
Segon: el programa de postgrau sobre Lideratge de les Organitzacions de Salut, que organitzen dos professors sota el paraigües de IL3 de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de la Unió Catalana d'Hospitals, el Consorci Hospitalari de Catalunya i l'entitat conjunta Unió Consorci Formació. Sembla que té elements de mètode originals, amb el personal coaching, i que prepara bé per a la realitat: el darrer mòdul està orientat a ensenyar a navegar per aigües tempestuoses ...Sorprèn però la facilitat aparent amb què dues persones poden muntar aquest tipus de programes de postgrau, sota el làbel oficial d'una Universitat pública. Quins criteris per avaluar competències i qualificació del professorat ? ... o per garantir el rigor dels continguts ? No serà més aviat una qüestió de coneixences i de complicitats ? No és la primera vegada que veig gerents autoritaris ensenyar planificació estratègica concertada ... i sembla que no hi ha problema en ser considerat no apte per organitzar i gestionar recursos públics, i poder predicar després formes efectives de lideratge d'organitzacions de salut ...
Potser és que el meu instint bàsic (esquerrà) està massa actiu ... haig de llegir el llibre, potser ho tinc mal entès, tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada