13 de juliol 2008

Marketing electoral ... o pedagogia socialista ?

El País publica avui els resultats d'una enquesta (a unes 700 persones de tot Espanya ...), i fa algunes consideracions electoralistes sobre algunes respostes.
(cliqueu sobre els articles per agrandir-los)

És interessant, necessari, convenient, saber què pensen els ciutadans sobre tots aquests temes. Però pot fer-se des de diverses perspectives.

Una, la utilitzada en els articles, des d'una preocupació bàsicament electoral, pensant en els electors i en l'impacte en termes de vots possibles de cada proposta. L'altre, des d'una perspectiva dels valors, dels grans objectius que, suposadament, tot partit polític ha de tenir. Sobretot els progressistes, els que es diuen d'esquerres.

Si un partit té com a horitzó una societat solidària de ciutadans autònoms i responsables, i les enquestes diuen que les persones, cada cop més, opten per tendències egocèntriques, individualistes, irresponsables, ... conèixer aquesta realitat ha de servir per impulsar iniciatives, activitats, polítiques, estratègies que tendeixin a reorientar aquestes tendències.

Molts pensadors i alguns polítics (jo recordo els discursos del Tierno Galván), diuen que fer política és fer pedagogia. Aquí a Catalunya, ho he sentit dir moltes vegades al Raimon Obiols. I la Fundació Campalans ho té com a lema principal en la seva web (Política vol dir Pedagogia)

M'agradaria saber, concretament, deixant de banda els discursos, quines activitats organitzen els partits d'esquerres (com a partits, no des del govern), per fer pedagogia dels seus valors, per promoure valors d'esquerres. Els partits tenen documents estratègics, manifestos, programes electorals, estructures orgàniques i responsabilitats, ... però, concretament, QUI fa QUE per promoure valors ? A més de les enquestes per decidir quines propostes oferir que els electors puguin acceptar, hi ha estratègies formalitzades, amb responsabilitats i recursos, per promoure ciutadans més socialistes ?

Què fan els partits d'esquerres, concretament, per anar superant les irracionalitats, les inèrcies culturals i les supersticions ?