Hi ha hagut moltes reaccions des d'aquí, en molts articles a diaris, però potser no tants i sense la contundència que caldria. Seguim pensant que cal fer pedagogia, que ens hem d'explicar millor, que cal anar cap a esquemes federalistes, que caldria publicar les balances fiscals ... i és veritat.
Però se'ns continuen pixant a sobre.
Per dignitat i per respecte a la memòria del meu pare, i a la de molts com ell, que ja no hi són, aprofito l'ocasió per recordar que ell i molts com ell, amb 18 anys a penes complerts, van tenir d'anar al front a defensar el nostre país dels colpistes feixistes nacionalistes. Acabada la guerra, viu, per sort, va haver de passar tres anys a Madrid fent una mili humiliant al cuartel dels feixistes vencedors. Quan finalment va tornar al seu poble, a Taradell, al costat de Vic, les coses havien canviat molt: prohibit parlar en català, tots a hablar en cristiano, i rés de cultura catalana, tothom a combregar amb l'espanyolisme feixista triomfant, durant unes llarges décades ... mentre se'ls pixaven a sobre.
Mentre escric aixó, la meva mare m'explica que el meu avi Josep, que havia passat uns anys al seminari de Vic (1900/1905, suposo), ensenyava a llegir i escriure en català, a casa seva, a alguns joves de Taradell interessats !
Han passat molt anys, si. Les coses han canviat molt, si. Però que després de tot allò, després d'haver acollit aquí a milions d'espanyols, que ara se'ns acusi de marginar el castellà i es reivindiqui la seva defensa, és d'una immoralitat vergonyosa.
Caldria fer plegats alguns gestos durs i contundents, de dignitat col·lectiva. Tots els qui viuen aquí, vinguts d'altres terres d'Espanya, haurien de tenir la valentia, la honestedat, la gentilesa de dir (molts ja ho fan ...), que no és veritat, que la realitat és molt diferent. Els nostres representants haurien de liderar alguna iniciativa colpidora. Què hauria fet el president Tarradellas ?
Ens diran que no és el moment, que no cal crispar la situació, que poc a poc els fets demostraran que anem pel bon camí. Ells, els nostres dirigents, els qui haurien de dirigir, de liderar, de defensar la nostra dignitat, de mirar cap endavant, segueixen amb les seves picabaralles ...
... mentre se'ns continuen pixant a sobre.
Vull cridar doncs, en nom del meu pare que ja no hi és, que el cinisme, la desfachatez, la mesquinesa de tota aquesta gent que ha signat, o que recolza, el manifest (tot el PP, entre d'altres !), es insuportable i inacceptable. Després de tants anys, que aquestes actituds nacionalistes-feixistes siguin encara àmpliament vigents a Espanya, és molt mal símptoma ... n'hauríem d'estar tips, de tants pixats !
Per respecte a ell, al meu pare, al meu avi, i a molts d'altres com ells, que consti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada