He mirat la Ponència marc del XI Congrés del PSC i la memòria d'esmenes. Cal dir que tècnicament és un procés exemplar: obert a tothom (transparent), presentació clara i sistemàtica, fàcil de participar (pels militants, lògicament).
Tot i que, com alerta Antoni Puigverd a La Vanguardia d'avui: "Lo que proclaman los líderes en las intervenciones estelares del congreso es más decorativo que relevante, más emotivo que importante. Los discursos del congreso no determinarán la futura acción política del partido. Los dos o tres personajes que mandan realmente en cada partido seguirán pilotando la nave dejándose llevar, no por los acuerdos congresuales, sino por su nariz: por su intuición pragmática. … Música ideológica ambiental y reforzamiento del liderazgo con la ayuda de pantallas gigantes: esto es un congreso …" ... i acaba dient que el PSC "ens vendrá una marca blanca d'oli que va bé per a tot ... y si encuentra algo mejor, cómprelo !"
Tot i que, com alerta Antoni Puigverd a La Vanguardia d'avui: "Lo que proclaman los líderes en las intervenciones estelares del congreso es más decorativo que relevante, más emotivo que importante. Los discursos del congreso no determinarán la futura acción política del partido. Los dos o tres personajes que mandan realmente en cada partido seguirán pilotando la nave dejándose llevar, no por los acuerdos congresuales, sino por su nariz: por su intuición pragmática. … Música ideológica ambiental y reforzamiento del liderazgo con la ayuda de pantallas gigantes: esto es un congreso …" ... i acaba dient que el PSC "ens vendrá una marca blanca d'oli que va bé per a tot ... y si encuentra algo mejor, cómprelo !"
Tornant a la ponencia i a les esmenes, aprofitant aquesta obertura procedimental, voldria fer les meves gairebé clàssiques propostes. Quan era militant, en les Conferències Nacionals sectorials o programàtiques, intentava sempre complementar les ponències inicials amb propostes operatives concretes sobre les qüestions europees. Tradicionalment, qui redacta la part "europea" de la Ponència marc és el Raimon Obiols amb l'ajut de la Maria Badia.
Ho fan bé, fins i tot molt bé, però gairebé sempre donant una visió global de com hauria de ser l'Europa que volem. Una visió des de Bruxelles, i sobretot, des del Parlament Europeu, que és la seva feina. Una Europa cohesionada, social, democràtica, propera als ciutadans, respectuosa de la subsidiarietat, que jugui un paper solidari al món, etc.
I jo he fet propostes, durant anys, per mirar de ser concretament europeus des d'aquí, per assegurar que el nostre país i els seus ciutadans siguin realment europeus. Gairebé sempre passaven, les esmenes, però a cada nou exercici sembla que cal recomençar. Pel programa per a les eleccions del 2003, va caldre insistir en què el Govern català tenia d'adoptar una política europea explícita, i que l'instrument pujolià (el Patronat Català pro Europa) no era gens adequat.
Ara, 5 anys després de governs progressistes i renovadors, la Ponència marc del Congrés continua parlant del gran projecte Europa, però no diu rés de com hem de ser europeus, no parla ni fa balanç dels canvis que hi ha hagut aquests darrers anys: sobretot la creació de la Secretaria per a la Unió Europea, però, també, les noves possibilitats ofertes pel Govern de l'Estat en la formulació de la seva voluntat davant les institucions comunitàries.
Com és habitual, les esmenes corregeixen això: recorden la creació de la Secretaria, la possibilitat de participar en les delegacions espanyoles davant del Consell de Ministres i en òrgans consultius i preparatoris, i també, la possibilitat d'utilitzar el català davant les institucions. Sense oblidar la també ja clàssica Euroregió, per poder fer Europa aquí al costat, que sempre sembla més fàcil.
Però encara no hi ha cap referència a les implicacions que les diverses polítiques europees tenen en gairebé totes les nostres polítiques. Els Departaments haurien de concebre les seves polítiques tenint en compte les orientacions europees. Haurien d'assegurar la dimensió europea de les seves polítiques concretes. Hauríem de ser capaços de precisar com voldríem que fossin les diferents polítiques europees, tenint en compte les nostres problemàtiques, i elaborar estratègies que puguin generar consens a Madrid i a Bruxelles.
Exemple: en els darrers documents estratègics dels Departaments d'Educació (Bases per a una Llei i Projecte de Llei d'Educació) i de Salut (Modernització del Model Sanitari Català del S. XXI), no hi ha cap referència a les polítiques europees, malgrat que, sortosament, les orientacions de fons son coincidents !
Doncs això, més europeus que ningú, però sense polítiques europees concretes, sense una clara estratègia catalana per jugar millor a Europa. Diem com ens agradaria que fos la Europa, però sembla que no sabem precisar com voldríem jugar-hi.
Ho fan bé, fins i tot molt bé, però gairebé sempre donant una visió global de com hauria de ser l'Europa que volem. Una visió des de Bruxelles, i sobretot, des del Parlament Europeu, que és la seva feina. Una Europa cohesionada, social, democràtica, propera als ciutadans, respectuosa de la subsidiarietat, que jugui un paper solidari al món, etc.
I jo he fet propostes, durant anys, per mirar de ser concretament europeus des d'aquí, per assegurar que el nostre país i els seus ciutadans siguin realment europeus. Gairebé sempre passaven, les esmenes, però a cada nou exercici sembla que cal recomençar. Pel programa per a les eleccions del 2003, va caldre insistir en què el Govern català tenia d'adoptar una política europea explícita, i que l'instrument pujolià (el Patronat Català pro Europa) no era gens adequat.
Ara, 5 anys després de governs progressistes i renovadors, la Ponència marc del Congrés continua parlant del gran projecte Europa, però no diu rés de com hem de ser europeus, no parla ni fa balanç dels canvis que hi ha hagut aquests darrers anys: sobretot la creació de la Secretaria per a la Unió Europea, però, també, les noves possibilitats ofertes pel Govern de l'Estat en la formulació de la seva voluntat davant les institucions comunitàries.
Com és habitual, les esmenes corregeixen això: recorden la creació de la Secretaria, la possibilitat de participar en les delegacions espanyoles davant del Consell de Ministres i en òrgans consultius i preparatoris, i també, la possibilitat d'utilitzar el català davant les institucions. Sense oblidar la també ja clàssica Euroregió, per poder fer Europa aquí al costat, que sempre sembla més fàcil.
Però encara no hi ha cap referència a les implicacions que les diverses polítiques europees tenen en gairebé totes les nostres polítiques. Els Departaments haurien de concebre les seves polítiques tenint en compte les orientacions europees. Haurien d'assegurar la dimensió europea de les seves polítiques concretes. Hauríem de ser capaços de precisar com voldríem que fossin les diferents polítiques europees, tenint en compte les nostres problemàtiques, i elaborar estratègies que puguin generar consens a Madrid i a Bruxelles.
Exemple: en els darrers documents estratègics dels Departaments d'Educació (Bases per a una Llei i Projecte de Llei d'Educació) i de Salut (Modernització del Model Sanitari Català del S. XXI), no hi ha cap referència a les polítiques europees, malgrat que, sortosament, les orientacions de fons son coincidents !
Doncs això, més europeus que ningú, però sense polítiques europees concretes, sense una clara estratègia catalana per jugar millor a Europa. Diem com ens agradaria que fos la Europa, però sembla que no sabem precisar com voldríem jugar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada