25 de juliol 2008

Diàleg entre religions ... democràtiques ?

Fa uns dies, el 17 de juliol, a Madrid, es va celebrar una Conferència Internacional pel Diàleg entre religions, per millorar la seva imatge de moderació i tolerància, diu la notícia de El País.

El monarca saudí, gran organitzador, ho va explicar amb aquestes paraules:

"Todos creemos en un único Dios, el cual estableció que las religiones de las gentes sean distintas. Si Él hubiera querido, habría impuesto una sola religión a toda la humanidad".

"Las religiones que Dios quiso conceder dichosamente a los seres humanos han de ser medios para su felicidad. Hemos de decir al mundo que la diferencia no tiene que conducir al enfrentamiento ..."

Aquest tipus de raonaments, em sembla que difícilment serien acceptats en avaluacions de competències lògiques i de problem solving com les que fa, per exemple, l'OCDE a joves de 15 anys, amb el seu programa PISA (Programme for International Student Assessment). Per cert, és molt interessant veure com es fa l'avaluació de competències, com ens va explicar el Pere Vilaseca. Si teniu temps, aneu-hi per aquí !.

Per cert, què hi feien a la Conferència el Zapatero, Moratinos, Fernández Bermejo ... i el Rei ?
Que hi anés el Blair, que s'està resituant per seguir manant, encantant i manipulant, s'entén ...
Sí, ja ho sé, és millor construir ponts que confrontar posicions, cal ser pragmàtics ... però, amb l'edat, costa.

Juan José Tamayo, avui a El Periódico, aprofita aquella conferència per suggerir que la ètica acosti les religions, a condició de que les institucions religioses es democratitzin radicalment ! Diu el Tamayo que ... "la majoria de les religions funcionen de manera autoritària, de dalt a baix, i amb prou feines compten amb canals de participació dels creients en la seva organització i la presa de decisions. La voluntat de Déu tendeix a identificar-se amb els desigs dels seus dirigents, que s'imposen als seus membres, convertits en titelles o meres comparses".

I pensa que "és prioritari procedir a la democratització radical de les institucions religioses des dels fonaments. Una democratització que ha de començar per la mateixa estructura i que s'ha d'estendre a la seva organització i al seu funcionament en tots els camps. Perquè la democratització sigui real s'ha de guiar pel principi de "un creient, una creient, un vot". ¿Per què les religions defensen aquest principi en la societat i, en canvi, no el practiquen de portes endins?", es pregunta ?

Trobo a faltar el Quico Oller per imaginar plegats algun referèndum a l'Església per decidir, per exemple, sobre l'existència del purgatori, o, també, sobre la fecundació de Maria per un colom: hi hauria rècords d'audiència a les teles ! Quico, t'imagines, una campanya electoral entre candidats a Papa ? . . .

Fa dies que tinc guardat un esquema per ordenar el debat sobre el "fet" religiós. A nivell social, em sembla interessant veure molts aspectes d'aquest "fet" com resultant d'un mercat d'inquietuds, pors i angoixes: a una demanda inquieta de respostes, respon una oferta de respostes que s'estructura amb la clàssica lògica de les empreses i organitzacions.

Mireu-lo si us interessa i teniu uns minuts, cliquant a sobre per agrandir-lo. A mi m'és útil per situar els temes ...

Des d'aquesta perspectiva, la Conferència de Madrid és com una trobada de Coca-Cola i Pepsi-cola per mirar que el seu mercat no es redueixi per influències, per exemple, dels predicadors de dietes saludables ...