un instint massa esquerrà ?

He dit moltes vegades que les reflexions del Raimon Obiols sobre la política, els polítics i els partits em semblen molt interessants.

En el seu blog, fent referència a la presentació del llibre L’esquerra, un instint bàsic, (que hauré de comprar !), vol recordar que en "en moltes de les aportacions d’aquest llibre hi ha un èmfasi especial que valoritza expressament la cultura de la gestió pública, … en la prioritat que cal donar, en tot moment, a les qüestions de maquinària econòmica, social i administrativa del país, com a elements essencials i indispensables per tal de fer avançar concretament unes idees i principis determinats."

Cita a José Antonio González Casanova, que es lamenta de que massa sovint l’acció concreta i el discurs segueixin rutes diferents … d’una banda, es mourien els gestors pragmàtics i desinhibits, i, de l’altra, els utòpics desarmats.

Diu el Raimon que "… aquesta dicotomia … recíprocament excloent entre allò que seria la gestió, d’una banda i les idees per un altre costat … pot produir derives negatives".

"La gestió estaria marcada simplement pels criteris dels experts, per l’adaptació a les forces reals de l’economia i la societat, i per un discurs estrictament pragmàtic".

"Les idees servirien per desenvolupar un discurs general, poc connectat amb la realitat concreta de les coses, i eventualment derivant o bé cap a uns plantejaments de reivindicació o de crítica (que tendeixen a posar a la gestió en situació de sospita com a terreny adobat de compromisos i dimissions); o bé, en un extrem contrari, a fer servir les “idees” d’hipòcrita decoració o camuflatge d’una gestió moguda per altres motivacions".

Comparteixo la preocupació.

I voldria aprofitar l'ocasió per senyalar que, precisament, per poder verificar la coherència entre les idees que han de guiar la gestió, d'una banda, i, de l'altre, les activitats efectivament realitzades, caldria que els nostres governants governèssin utilitzant unes formes de governar clares, rigoroses, transparents.

El conseller Castells, amb l'impuls dels mètodes de programació pressupostària, va en aquest sentit. Tinc la impressió de que no ho ha "venut" massa bé al personal, però el camí és el correcte. Va en la línia de les reformes impulsades pel comissari Kinnock, el 2000, per reorientar el funcionament de la Comissió Europea.

I lamento no veure continuïtat en iniciatives com l'impulsada per l'ex-conseller Vallés amb el seu Informe sobre Bon Govern i Transparència: hi ha recomanacions concretes (per exemple, la 15, la 20, la 23, …), que serien molt útils per garantir, per verificar o per vetllar que la gestió correspon a unes idees progressistes.

Com el JA González Casanova, jo lamento aquesta dicotomia: a mi em varen fer plegar des del Departament de Salut per intentar adequar la gestió a les idees progressistes que predicava la Consellera …

Jo dec tenir una mica massa d'aquest instint bàsic que hauria de caracteritzar la gent d'esquerres: saltar, reaccionar davant les injustícies, les gestions inadequades, ineficaces i ineficients, les corruptel.les, les incompetències, les connivències i les complicitats interessades, les propagandes enganyoses que eviten informacions pedagògiques, ...

La meva experiència és que hi ha gent que salta ... però sobre els que salten: el saltar d'esquerres té costos: saltar pot donar mala imatge, saltar pot fer perdre vots, saltar pot evidenciar problemes per als que no tenim alternativa, o que preferim no tocar ...

Molts prefereixen tapar abans que saltar. No ens enganyem: respectar les idees té riscos, és dur, exigeix posicions confrontades. El Paco Ibáñez cantava allò del Gabriel Celaya "maldigo la poesía de quien no toma partido, partido hasta mancharse ..." Lligar la gestió a les idees no és una qüestió d'estètica, sinó d'ètica ... de valors.