La Vanguardia se m'ha anticipat. I el New York Times també.
L'article de Màrius Carol, és molt interessant tècnicament.
L'article del New York Times fa gràcia: fins i tot a l'altra banda de l'Atlàntic se'n adonen del "fenomen" !
La meva reflexió era de pensar que, a més de bon jugador i bon tècnic, a més, i sobretot, és bona persona, i té un bon sentit sobre les coses, sobre els problemes.
Ha trencat els esquemes viciats de tota la tropa de paràsits que viuen de discutir, de publicar, i d'opinar sobre futbol. És senzill, clar, directe, transparent. Sembla que ha generat un clima de confiança i de motivació entre tots els jugadors. I predica una idea fonamental: que el futbol és un joc, on les matemàtiques i les estadístiques són útils, però que, també, és un joc on en qualsevol moment pot sortir un gol i canviar totes les previsions o prediccions.
Els experts en governança i lideratge l'haurien de seguir i aprendre: no és marruller, no és mesquí, li agrada el treball ben fet i la cooperació entre tots els membres del grup, i, de moment, sembla tenir paciència i ganes de fer pedagogia entre la tribu de periodistes empallegosos generalment força excitats.
Veurem com reacciona si un dia, probable, les coses no surten tan rodones com fins ara. Confio en que el seu estil facilitarà reaccions serenes i equilibrades. A seguir !
El setembre de 2007, vaig penjar una nota sobre un article al suplement NEGOCIOS de El País, que parlava dels problemes del management, i on Borja Vilaseca citava l'opinió d'un expert dient que "para ser un buen jefe hay que ser buena persona" . Doncs això !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada