Déu si, Déu no ... quin és el problema ?

En el fons, el problema principal no és si existeix un déu o no, el problema és si els homes podem pensar la nostra vida i la nostra convivència deixant enrere, finalment, supersticions mil·lenàries.

I, sortosament, progressivament, sembla que sí, que els homes, les persones, esdevenim menys dependents, menys gregaris, menys submisos a les normes dictades per les castes eclesials, i prenem l'atreviment de ser lliures, autònoms, responsables dels nostres actes i pensaments.

Aquesta evolució qüestiona l'estatut i la supervivència de la casta que s'atribueix ser intermediària, portantveu, d'un déu que, diuen, va venir fa dos mil·lennis a salvar-nos.

Però, poc a poc, els homes anem construint uns valors autònoms, una ètica humanista, positiva, solidària, optimista, confiada ... i conscient dels límits de la condició humana.

Penjo uns quants exemples que dona gust de llegir, i que, per a mi, són senyals d'esperança en l'espècie humana.

( cliqueu-hi a sobre per ampliar-los ! )

Enllaços:

- Declaració d'Amsterdam ( IHEU);

- a les afirmacions del CSH;

- al manifest dels Ateus de Catalunya;

- al tercer Manifest Humanista