Aquest primer de gener comença la presidència semestral rotatòria de la Unió: els xecs l'assumeixen dirigits per Václav Klaus, un president, sembla, eurocínic. Els grafismes, però, els trobo més aviat simpàtics !El seu lema, Europa sense barreres, pretén denunciar, ens explica Daniel Esparza, a El País d'ahir, l'estructura de la Unió, com si fos "un superestado que amenaza las libertades fundamentales de los ciudadanos".
És interessant llegir l'article per comprendre, més enllà dels tòpics, les raons de fons d'aquestes actituds. Segons Esparza, estan marcades " ... por el miedo a ser "traicionado" de nuevo por un aliado, como ocurrió en el pasado con Francia y el Reino Unido, que entregaron al país al nazismo en Múnich en 1938; o con Moscú en 1968, con el aplastamiento de la Primavera de Praga. Hoy, ese mismo trauma de traición se proyecta patológica e imaginariamente sobre la Unión Europea."
Aquesta és la principal "barrera" que ha de superar la República Checa, diu Esparza.
"Y creer firmemente, al contrario que Klaus, que el impulso reformador que espera la Unión puede venir de un país pequeño, o de varios de ellos, si fueran capaces de abanderar una propuesta valiente y entusiasta más allá del típico enroque en la llamada defensa de los intereses nacionales. Suena bien y también, claro, suena idealista."
Com jo també sóc molt idealista, continuo pensant que cal imaginar com treballar plegats, com compartir, com cooperar amb els altres ciutadans europeus, entre empreses, organismes, institucions, administracions, governs, per millorar conjuntament, per ser més eficaços, més eficients, i dibuixar un projecte econòmic i social que tendeixi a millorar la convivència mundial.
Ja fa temps que predico iniciatives europees de cooperació entre tots, entre estudiants, professionals, treballadors, administradors, gestors ... governadors. Sense èxit, de moment.
És interessant llegir l'article per comprendre, més enllà dels tòpics, les raons de fons d'aquestes actituds. Segons Esparza, estan marcades " ... por el miedo a ser "traicionado" de nuevo por un aliado, como ocurrió en el pasado con Francia y el Reino Unido, que entregaron al país al nazismo en Múnich en 1938; o con Moscú en 1968, con el aplastamiento de la Primavera de Praga. Hoy, ese mismo trauma de traición se proyecta patológica e imaginariamente sobre la Unión Europea."Aquesta és la principal "barrera" que ha de superar la República Checa, diu Esparza.
"Y creer firmemente, al contrario que Klaus, que el impulso reformador que espera la Unión puede venir de un país pequeño, o de varios de ellos, si fueran capaces de abanderar una propuesta valiente y entusiasta más allá del típico enroque en la llamada defensa de los intereses nacionales. Suena bien y también, claro, suena idealista."
Com jo també sóc molt idealista, continuo pensant que cal imaginar com treballar plegats, com compartir, com cooperar amb els altres ciutadans europeus, entre empreses, organismes, institucions, administracions, governs, per millorar conjuntament, per ser més eficaços, més eficients, i dibuixar un projecte econòmic i social que tendeixi a millorar la convivència mundial.
Ja fa temps que predico iniciatives europees de cooperació entre tots, entre estudiants, professionals, treballadors, administradors, gestors ... governadors. Sense èxit, de moment.La foto adjunta il·lustra el meu sentiment.
Aviat començaran a recordar-nos l'importància de la Unió, de l'euro, del mercat únic. Però, en el dia a dia, tret de gestos i d'iniciatives mediàtiques, sembla que la Unió pràctica compta poc, aquí, a Catalunya: en tots els treballs preparatoris de la nova Llei d'Educació, la Unió no és ni citada; en els treballs sobre millores de la funció pública catalana, la referència europea no existeix.
Mireu altres notes del blog a la carpeta de notes europees.
Els propers mesos veurem si les coses milloren ... tant de bo !
Aviat començaran a recordar-nos l'importància de la Unió, de l'euro, del mercat únic. Però, en el dia a dia, tret de gestos i d'iniciatives mediàtiques, sembla que la Unió pràctica compta poc, aquí, a Catalunya: en tots els treballs preparatoris de la nova Llei d'Educació, la Unió no és ni citada; en els treballs sobre millores de la funció pública catalana, la referència europea no existeix.
Mireu altres notes del blog a la carpeta de notes europees.
Els propers mesos veurem si les coses milloren ... tant de bo !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada