El 2009 ha estat declarat per la Unió Europea any de la creativitat i de la innovació (link), tot i que la web de l'any comença per dir que cal imaginar !
Es tracta d'animar activitats i debats entorn d'aquestes idees: no hi ha pressupost significatiu, només voluntat de promoure mediàticament iniciatives necessàries per millorar la competitivitat de la Unió.
Detall curiós, la Comissió ha nomenat 22 ambaixadors de l'any, entre els que hi ha 3 catalans: Adrià, Mariscal i Savall. Jo em queixo de que no juguem prou pràcticament ni políticament a la Unió, però sembla que en el camp mediàtic se'ns dóna prou bé !
De fet, i tornant a la Unió, cal recordar que, durant les décades dels '80 i '90, la majoria de petits programes europeus tenien una gran justificació mediàtica, per vendre Europa, com ja he explicat en els meus documents. Amb resultats evidents en termes de participació (fins a crear una certa dependència amb el tòpic europa=calés), però menys en termes de resultats i de "mainstreaming" polític.
Des del 2000 les polítiques de cooperació estratègica s'han reforçat molt en la majoria d'àmbits (ocupació, recerca, educació, ...), i aixó és molt bó per a la Unió. Però la Comissió i el Parlament probablement enyoren els gestos mediàtics i han promogut aquesta simpàtica iniciativa.
En un article a El País del 4 de gener, Daniel Innerarity l'aprofita per advertir que la creativitat i la innovació no es decreten, que no són el resultat mecànic d'una decisió de govern.
M'ha fet pensar en la reflexió d'un expert americà en parcs tecnològics, que als inicis dels '80 va venir a obrir unes Jornades d'ESADE: ens va dir, irònicament, que no calia seguir amb les Jornades, que era molt fàcil crear parcs tecnològics: es busca una cruïlla d'autopistes, s'hi posa una universitat, camps de tenis i de golf, algunes empreses, alguns serveis (fax aleshores), i ja està.
Jo ho recordo sempre parlant de la maionesa: es posen tots els ingredients en un morter (ou cru, oli, sal i unes gotes de suc de llimona, diu la Viquipèdia), es barreja una miqueta, ... i ja està.
Doncs, no, sembla que és més complicat, que s'ha de saber fer moure la mà de morter amb cura i decisió per aconseguir una bona articulació/integració sinèrgica (de la batedora elèctrica en parlarem un altre dia ...).
Algunes idees de l'article de Daniel Innerarity, que val la pena llegir:
Propiamente hablando, la creatividad y la innovación son algo que no puede exigirse ni producirse de una manera decisionista. Lo que está a nuestro alcance es crear las condiciones necesarias, aunque no suficientes, en las que puede surgir y evitar las rutinas o restrictores que la imposibilitan radicalmente.
Los procesos de innovación no son sólo procesos económicos, sino que tienen lugar en un amplio contexto de realidades institucionales, estructurales y políticas, que a su vez interactúan en espacios regionales y supranacionales.
Es indudable que los poderes públicos tienen a su disposición una capacidad configuradora que favorece la innovación, en la cultura, en la sociedad civil, en las organizaciones y las instituciones. Pero favorecen la innovación determinados elementos culturales, que en parte puede propiciarse con las políticas públicas y en parte se deben a procesos que se inscriben en el largo plazo.
Una sociedad abierta al aprendizaje, capaz de cuestionar sus certezas, evidencias y rutinas, de afrontar el efecto desestabilizador que todo ello supone. Una sociedad que no compite tanto por recursos materiales como por las destrezas que tienen que ver con el saber en un sentido muy amplio ... con la capacidad de distanciarse de las propias rutinas, de lo sabido, de los estereotipos y tener la capacidad de no contentarse con lo adquirido ... la innovación resulta de estar en disposición de aprender ... (i de canviar, dic jo).
I acaba senyalant que necessitem "un enorme esfuerzo de imaginación colectiva".
Calen doncs, probablement, animadors, incitadors, provocadors, conciliadors, ... cal fer saltar taps ! Mireu la meva nota sobre les KIC (sobre les Knowledge Innovation Communities de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia), del 2 de gener: calen morters, ingredients, recursos, participants, ... i una bona mà de morter !
Es tracta d'animar activitats i debats entorn d'aquestes idees: no hi ha pressupost significatiu, només voluntat de promoure mediàticament iniciatives necessàries per millorar la competitivitat de la Unió.
Detall curiós, la Comissió ha nomenat 22 ambaixadors de l'any, entre els que hi ha 3 catalans: Adrià, Mariscal i Savall. Jo em queixo de que no juguem prou pràcticament ni políticament a la Unió, però sembla que en el camp mediàtic se'ns dóna prou bé !
De fet, i tornant a la Unió, cal recordar que, durant les décades dels '80 i '90, la majoria de petits programes europeus tenien una gran justificació mediàtica, per vendre Europa, com ja he explicat en els meus documents. Amb resultats evidents en termes de participació (fins a crear una certa dependència amb el tòpic europa=calés), però menys en termes de resultats i de "mainstreaming" polític.
Des del 2000 les polítiques de cooperació estratègica s'han reforçat molt en la majoria d'àmbits (ocupació, recerca, educació, ...), i aixó és molt bó per a la Unió. Però la Comissió i el Parlament probablement enyoren els gestos mediàtics i han promogut aquesta simpàtica iniciativa.
En un article a El País del 4 de gener, Daniel Innerarity l'aprofita per advertir que la creativitat i la innovació no es decreten, que no són el resultat mecànic d'una decisió de govern.M'ha fet pensar en la reflexió d'un expert americà en parcs tecnològics, que als inicis dels '80 va venir a obrir unes Jornades d'ESADE: ens va dir, irònicament, que no calia seguir amb les Jornades, que era molt fàcil crear parcs tecnològics: es busca una cruïlla d'autopistes, s'hi posa una universitat, camps de tenis i de golf, algunes empreses, alguns serveis (fax aleshores), i ja està.
Jo ho recordo sempre parlant de la maionesa: es posen tots els ingredients en un morter (ou cru, oli, sal i unes gotes de suc de llimona, diu la Viquipèdia), es barreja una miqueta, ... i ja està.
Doncs, no, sembla que és més complicat, que s'ha de saber fer moure la mà de morter amb cura i decisió per aconseguir una bona articulació/integració sinèrgica (de la batedora elèctrica en parlarem un altre dia ...).
Algunes idees de l'article de Daniel Innerarity, que val la pena llegir:
Propiamente hablando, la creatividad y la innovación son algo que no puede exigirse ni producirse de una manera decisionista. Lo que está a nuestro alcance es crear las condiciones necesarias, aunque no suficientes, en las que puede surgir y evitar las rutinas o restrictores que la imposibilitan radicalmente.
Los procesos de innovación no son sólo procesos económicos, sino que tienen lugar en un amplio contexto de realidades institucionales, estructurales y políticas, que a su vez interactúan en espacios regionales y supranacionales.
Es indudable que los poderes públicos tienen a su disposición una capacidad configuradora que favorece la innovación, en la cultura, en la sociedad civil, en las organizaciones y las instituciones. Pero favorecen la innovación determinados elementos culturales, que en parte puede propiciarse con las políticas públicas y en parte se deben a procesos que se inscriben en el largo plazo.
Una sociedad abierta al aprendizaje, capaz de cuestionar sus certezas, evidencias y rutinas, de afrontar el efecto desestabilizador que todo ello supone. Una sociedad que no compite tanto por recursos materiales como por las destrezas que tienen que ver con el saber en un sentido muy amplio ... con la capacidad de distanciarse de las propias rutinas, de lo sabido, de los estereotipos y tener la capacidad de no contentarse con lo adquirido ... la innovación resulta de estar en disposición de aprender ... (i de canviar, dic jo).
I acaba senyalant que necessitem "un enorme esfuerzo de imaginación colectiva".
Calen doncs, probablement, animadors, incitadors, provocadors, conciliadors, ... cal fer saltar taps ! Mireu la meva nota sobre les KIC (sobre les Knowledge Innovation Communities de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia), del 2 de gener: calen morters, ingredients, recursos, participants, ... i una bona mà de morter !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada