M'encanta la voluntat i tossuderia del Raimon Obiols en impulsar, amb molts altres companys, la reflexió col·lectiva sobre problemàtiques i noves perspectives polítiques.
Acaba d'escriure en el seu blog 10 comentaris sobre la Conferència Oberta.
M'ha agradat el vuitè:
A qui ens adrecem? Al “mainstream” català actiu. A tots aquells i aquelles que se senten responsables de Catalunya. A tots aquells i aquelles que fan o volen fer coses per millorar el país, a través de la seva professió, de la seva participació en una o altra associació, a través de la seva activitat social o cultural.
Acaba d'escriure en el seu blog 10 comentaris sobre la Conferència Oberta.
M'ha agradat el vuitè:
A qui ens adrecem? Al “mainstream” català actiu. A tots aquells i aquelles que se senten responsables de Catalunya. A tots aquells i aquelles que fan o volen fer coses per millorar el país, a través de la seva professió, de la seva participació en una o altra associació, a través de la seva activitat social o cultural.
A tots aquells i aquelles que valoren la importància de la gestió, les idees i els projectes col·lectius.
És a dir, als que no accepten el pragmatisme sense valors ni idees, i que tampoc accepten les idees vagues i desresponsabilitzadores, sense conclusions ni concrecions.
A tots ells els hem de convidar a treballar, pensar, conversar, imaginar, proposar, treure conclusions, actuar, amb nosaltres. A les generacions més joves i, entre elles, d’una manera especial, als joves professionals que veuen avui, en el descabdellament de la crisi, fins a quin punt han estat enganyats pel discurs ultraliberal i les seves promeses.
La intenció és bona. La qüestió és el com.
De quina manera aconseguir aquesta implicació desinteressada en un context on gairebé tots els qui hi són tenen i defensen interessos personals concrets ? Com generar credibilitat, confiança, vocació de servei col·lectiu, com encoratjar a pensar, a imaginar noves solucions i propostes, si massa sovint el que pesa és la lògica corporatista, la por a canviar tradicions, la incapacitat per liderar les necessàries innovacions socials ?
És a dir, als que no accepten el pragmatisme sense valors ni idees, i que tampoc accepten les idees vagues i desresponsabilitzadores, sense conclusions ni concrecions.
A tots ells els hem de convidar a treballar, pensar, conversar, imaginar, proposar, treure conclusions, actuar, amb nosaltres. A les generacions més joves i, entre elles, d’una manera especial, als joves professionals que veuen avui, en el descabdellament de la crisi, fins a quin punt han estat enganyats pel discurs ultraliberal i les seves promeses.
La intenció és bona. La qüestió és el com.
De quina manera aconseguir aquesta implicació desinteressada en un context on gairebé tots els qui hi són tenen i defensen interessos personals concrets ? Com generar credibilitat, confiança, vocació de servei col·lectiu, com encoratjar a pensar, a imaginar noves solucions i propostes, si massa sovint el que pesa és la lògica corporatista, la por a canviar tradicions, la incapacitat per liderar les necessàries innovacions socials ?
No ho dic jo, ho ha escrit repetidament el mateix Raimon en els seus documents.
Però, malgrat l'escepticisme, compta amb mi, si vols, Raimon !
1 comentari:
Gràcies pel comentari, Pep. Per descomptat que comptarem amb tú i amb tothom que tingui interès en participar, organitzar i dir la seva en la Conferència Oberta que, com el seu nom indica, serà una iniciativa en procés, des d'abril a desembre del 2009, descentralitzada i, en bona mesura, autoorganitzada. Salut, Raimon
Publica un comentari a l'entrada