Ho va anunciar ahir el president Montilla, i em sembla una bona idea. Es tracta de pensar sobre el futur de la Unió. És a dir (penso), pensar sobre què podem fer plegats, sobre les finalitats de la Unió.
És un bon moment, és una iniciativa convenient i necessària, sobretot veient la crisi que s'apropa.
Estaria bé que els "savis" pensessin en un model europeu, però, també, de com hauríem de jugar-hi nosaltres: la Unió no pot ser una cosa (un conjunt de polítiques) que es fa a Brussel•les i que ens condiciona, ens protegeix, o que ens ajuda. Els ciutadans no podem ser només beneficiaris de les polítiques europees.
Fins ara ha sigut massa així, i per això el projecte europeu queda lluny, i se'n hi envà encara més si s'acaben els calers.
Com hauria de ser l'Europa nostra de cada dia ?
Com podríem promoure el sentiment europeu ?
Les estratègies no passen per inundar els ciutadans amb campanyes publicitàries sobre les virtuts de la Unió (que són moltes). Els sentiments venen de l'experiència viscuda, concreta, i aquesta s'adquireix amb activitats pràctiques, participant activament, positivament, en accions amb altres europeus. Compartint, contrastant, comparant, intercanviant, imaginant plegats noves solucions, nous productes, noves maneres de treballar.
Ciutadans, professionals, administradors, gerents, treballadors, ensenyants, metges, enginyers, advocats, governs locals, departaments, agències, institucions, tots hauríem de poder tenir la nostra petita dosi de cooperació europea. Per millorar el nostre sentiment europeu i l'eficàcia del nostre treball, per assegurar-nos mantenir els coneixements i les competències que necessitarem tot al llarg de la nostra vida !
Probablement em faci pesat: però el fet de que en la Llei d'Educació no aparegui la idea de la Unió Europea és un símptoma xocant. Tots els departaments, totes les institucions i organismes haurien de definir la dimensió europea de les seves polítiques, haurien d'integrar el nivell europeu en els treballs d'anàlisi i d'elaboració de les seves polítiques.
La Unió és un nivell administratiu i polític més. Ho ha dit en diverses ocasions el propi president, sobretot (excuseu la immodèstia), des que ho vaig escriure el 2004 en l'Informe sobre el Patronat Català proEuropa.
El nou Tractat en procés difícil de ratificació (veurem ...), té un article sobre cooperació administrativa (el III-285), que podria servir de "base legal" per iniciatives i programes de cooperació interadministrativa (especialment la regional i local, vist des de Catalunya).
La via hi serà, probablement. Ara només falta visió i voluntat consensuada !
És un bon moment, és una iniciativa convenient i necessària, sobretot veient la crisi que s'apropa.
Estaria bé que els "savis" pensessin en un model europeu, però, també, de com hauríem de jugar-hi nosaltres: la Unió no pot ser una cosa (un conjunt de polítiques) que es fa a Brussel•les i que ens condiciona, ens protegeix, o que ens ajuda. Els ciutadans no podem ser només beneficiaris de les polítiques europees.
Fins ara ha sigut massa així, i per això el projecte europeu queda lluny, i se'n hi envà encara més si s'acaben els calers.
Com hauria de ser l'Europa nostra de cada dia ?
Com podríem promoure el sentiment europeu ?
Les estratègies no passen per inundar els ciutadans amb campanyes publicitàries sobre les virtuts de la Unió (que són moltes). Els sentiments venen de l'experiència viscuda, concreta, i aquesta s'adquireix amb activitats pràctiques, participant activament, positivament, en accions amb altres europeus. Compartint, contrastant, comparant, intercanviant, imaginant plegats noves solucions, nous productes, noves maneres de treballar.
Ciutadans, professionals, administradors, gerents, treballadors, ensenyants, metges, enginyers, advocats, governs locals, departaments, agències, institucions, tots hauríem de poder tenir la nostra petita dosi de cooperació europea. Per millorar el nostre sentiment europeu i l'eficàcia del nostre treball, per assegurar-nos mantenir els coneixements i les competències que necessitarem tot al llarg de la nostra vida !
Probablement em faci pesat: però el fet de que en la Llei d'Educació no aparegui la idea de la Unió Europea és un símptoma xocant. Tots els departaments, totes les institucions i organismes haurien de definir la dimensió europea de les seves polítiques, haurien d'integrar el nivell europeu en els treballs d'anàlisi i d'elaboració de les seves polítiques.
La Unió és un nivell administratiu i polític més. Ho ha dit en diverses ocasions el propi president, sobretot (excuseu la immodèstia), des que ho vaig escriure el 2004 en l'Informe sobre el Patronat Català proEuropa.
El nou Tractat en procés difícil de ratificació (veurem ...), té un article sobre cooperació administrativa (el III-285), que podria servir de "base legal" per iniciatives i programes de cooperació interadministrativa (especialment la regional i local, vist des de Catalunya).
La via hi serà, probablement. Ara només falta visió i voluntat consensuada !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada