Pacte, Bases per una Llei d'Educació ... què hi diu la Unió ?

Després de l'article per l'Àrea d'Educació de la Diputació de BCN, he tingut un intercanvi d'idees amb responsables del Institut Català de les Qualificacions Professionals. Després d'haver resumit les polítiques europees de cooperació en aquest àmbit, m'he rellegit ara el Pacte Nacional per a l’Educació (signat el març de 2006), i les Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya, una llei de país (presentades el gener de 2008)

En els dos documents se sent una música com la que sona els darrers anys, amb força, a la Unió Europea: hi ha importants problemes de fons, cal reformar radicalment els sistemes, cal pensar en termes de lifelong learning ! (mal traduït aquí com aprenentatge permanent !!)

En el Pacte, es constata que:
En els darrers anys, les societats desenvolupades estan vivint un procés de profunds canvis que afecten tots els àmbits de la societat i les formes de vida i de treball de les persones. La irrupció de la societat de la informació i la comunicació està canviant radicalment els fonaments de la vida econòmica i, alhora, obre un nou escenari en les relacions socials i humanes.

No sols vivim una època de canvis, sinó que enfrontem el gran repte d’un canvi d’època en què apareixen amb força noves fonts de desigualtat i de fractura social. Una època que requereix dotar els ciutadans i ciutadanes d’uns sòlids fonaments educatius i formatius que els permetin fer front als nous reptes que tenim plantejats i poder afrontar amb èxit l’aprenentatge al llarg de la vida.

Es tracta d’avançar cap a una major cohesió social, de manera que el nostre sistema educatiu pugui oferir oportunitats d’aprenentatge i formació adaptades a grups de destinataris en les diverses etapes de les seves vides: joves, adults, aturats o ocupats amb risc de veure disminuïdes les seves qualificacions per un procés de canvi molt ràpid. (p. 5, tercer paràgraf)

Els elements que caracteritzen el nostre sistema educatiu necessiten d’una profunda reforma estructural que permeti assumir un paper de lideratge actiu per donar resposta a les demandes de la societat actual. (p. 6, quart paràgraf)

En les Bases per a la Llei, es diu que:
A més dels factors estrictament educatius i dels factors socials que s’han analitzat fins ara, cal considerar l’efecte del nivell educatiu global en la competitivitat de la nostra economia, especialment en un moment en què ha esdevingut una prioritat canviar les bases de la nostra prosperitat.

Tendim cap a un nou model econòmic que se centra en la gestió del coneixement i, per tant, necessitem un capital humà capaç de transformar la informació en coneixement i de contribuir a un salt decisiu en la innovació tecnològica, amb tot el que comporta d’increment substancial del nivell científic i tècnic del país, i a la vegada de noves formes empresarials i de relacions de treball.
(p. 5, tercer paràgraf)

La necessària millora de les competències bàsiques en les etapes educatives obligatòries ha de desembocar en una estructura d’ensenyaments post-obligatoris capaç de donar sortida a les necessitats de competitivitat de la nostra economia (necessitat d’innovació, d’increment de la productivitat, d’internacionalització i de qualificació de recursos humans) i a les necessitats de cohesió social.

El nou model d’ensenyaments post-obligatoris ha d’incentivar la permanència dels alumnes en els itineraris post-obligatoris; ha de potenciar l’aprenentatge del rigor científic i professional; ha d’integrar directament o indirectament els ensenyaments professionalitzadors, i ha d’afavorir itineraris professionals adequats a les necessitats actuals, amb una alta capacitat d’adaptació a la constant del canvi que presidirà el desenvolupament social i econòmic. Un model que haurà d’afavorir la flexibilitat (modularitat i capitalització d’aprenentatges) i les interconnexions que evitin la repetició d’aprenentatges ja fets.
(p. 24, quart i cinquè paràgrafs)

En ambdós documents, però, les úniques referències europees es dónen quan s'utilitzen quadres i indicadors estadístics sobre problemàtiques. Només, en el Pacte, és diu que volem situar l'educació del nostre país entre les més avançades d'Europa ...(p.11, tercer paràgraf).
Però no es cita com a marc polític de referència la convenient, la necessària coherència amb les polítiques europees, impulsades decididament i de manera concertada pels nostres socis.

Si la música és la mateixa: perquè no dir-ho ?
Perquè no explicitar aquesta dimensió europea de les nostres polítiques educatives ?
Probablement es donaria més credibilitat i legitimitat a les propostes.