Acabo d'entregar a l'Àrea d'Educació de la Diputació de BCN les parts analítica i documental de l'Estudi que em va encarregar sobre les Polítiques Educatives de la Unió Europea, relacionades amb el món local. Satisfet (excuseu), doncs em sembla una recopilació sistematitzada de la "producció" europea d'idees i propostes, interessant i necessària si es vol saber, seguir i comprendre què fan allà dalt ...
Amb permís de la Diputació, l'he penjat a la meva web documental. Aneu-hi per aquí !
A l'Estudi es veu:
- l'evolució concreta de les activitats i polítiques de la Unió,
- la millora dels instruments o programes de intervenció,
- l'impuls de la cooperació política donat pel Consell Europeu el 2000 a Lisboa
- les idees, proposicions i orientacions elaborades concertadament entre la Comissió i els Estats membres seguint una nova manera de coordinar-se obertament
És evident, doncs, l'evolució que fa temps que venia predicant: del "saupoudrage" (una mica de calés per tothom), a la cooperació sobre estratègies polítiques per renovar els sistemes educatius. Els quadres d'anàlisi, resumits en el que vaig penjar aquí ( X ) fa uns dies, en colors, són, penso, força evidents i pedagògics, espero.
Curiosament, les webs dels governs regionals i de l'espanyol, continuen venent a les seves webs, bàsicament, gairebé exclusivament, l'Europa regadora d'ajuts ...
A la Unió Europea hi ha doncs molta cooperació entre alts funcionaris dels Estats i els serveis de la Comissió, hi ha molta producció d'idees, de propostes, orientacions, referències, ... i és evident que l'impuls de Lisboa (que va ser massa ambiciós), ha resultat, malgrat els discursos i gestos mediàtics, operativament molt eficaç per iniciar una dinàmica política a Europa en l'àmbit de l'educació i la formació, entre d'altres. I ha contribuït, també, a reforçar la capacitat de reflexió i de planificació estratègica dels Estats, com va passar amb la reforma dels fons estructurals a finals dels '80.
La Unió hauria de reforçar aquest tipus d'activitats. De la Unió Europea a la Cooperació entre Europeus: construir, a més de la Unió econòmica, la Unió cooperadora entre europeus de tot tipus: treballadors, professionals, gerents, dirigents, de tots els sectors ... educació, sanitat/salut, ... i el Conseller Maragall hauria d'aprofitar la cooperació política europea per legitimar, encara més, les seves propostes.
Amb permís de la Diputació, l'he penjat a la meva web documental. Aneu-hi per aquí !
A l'Estudi es veu:
- l'evolució concreta de les activitats i polítiques de la Unió,
- la millora dels instruments o programes de intervenció,
- l'impuls de la cooperació política donat pel Consell Europeu el 2000 a Lisboa
- les idees, proposicions i orientacions elaborades concertadament entre la Comissió i els Estats membres seguint una nova manera de coordinar-se obertament
És evident, doncs, l'evolució que fa temps que venia predicant: del "saupoudrage" (una mica de calés per tothom), a la cooperació sobre estratègies polítiques per renovar els sistemes educatius. Els quadres d'anàlisi, resumits en el que vaig penjar aquí ( X ) fa uns dies, en colors, són, penso, força evidents i pedagògics, espero.
Curiosament, les webs dels governs regionals i de l'espanyol, continuen venent a les seves webs, bàsicament, gairebé exclusivament, l'Europa regadora d'ajuts ...
A la Unió Europea hi ha doncs molta cooperació entre alts funcionaris dels Estats i els serveis de la Comissió, hi ha molta producció d'idees, de propostes, orientacions, referències, ... i és evident que l'impuls de Lisboa (que va ser massa ambiciós), ha resultat, malgrat els discursos i gestos mediàtics, operativament molt eficaç per iniciar una dinàmica política a Europa en l'àmbit de l'educació i la formació, entre d'altres. I ha contribuït, també, a reforçar la capacitat de reflexió i de planificació estratègica dels Estats, com va passar amb la reforma dels fons estructurals a finals dels '80.
La Unió hauria de reforçar aquest tipus d'activitats. De la Unió Europea a la Cooperació entre Europeus: construir, a més de la Unió econòmica, la Unió cooperadora entre europeus de tot tipus: treballadors, professionals, gerents, dirigents, de tots els sectors ... educació, sanitat/salut, ... i el Conseller Maragall hauria d'aprofitar la cooperació política europea per legitimar, encara més, les seves propostes.
Ja ho he comentat en altres notes en aquest blog:
- i per la Consellera de Treball: cap a nous sistemes de formació
Malauradament, aquesta producció de la Unió és poc estructurada, gens acumulada i consolidada, i difícil de comprendre, d'assumir i d'aplicar. Per exemple, ara mateix, respondre a la pregunta: què pensa i proposa la Unió en el tema de competències clau, requereix llegir molts documents, comunicacions de la Comissió, resolucions del Consell i conclusions de la Presidència del Consell Europeu per tenir una idea aproximada ... Caldria, explico en l'estudi, una consolidació periòdica de la "doctrina" europea.
Malauradament, aquesta producció de la Unió és poc estructurada, gens acumulada i consolidada, i difícil de comprendre, d'assumir i d'aplicar. Per exemple, ara mateix, respondre a la pregunta: què pensa i proposa la Unió en el tema de competències clau, requereix llegir molts documents, comunicacions de la Comissió, resolucions del Consell i conclusions de la Presidència del Consell Europeu per tenir una idea aproximada ... Caldria, explico en l'estudi, una consolidació periòdica de la "doctrina" europea.
La OCDE treballa, encara, molt millor en aquest sentit. Llàstima, ho dic un cop més, que la Unió no sàpiga separar la reflexió de la concertació política ... Les iniciatives de valorització ( X ), que vaig impulsar a finals dels '90, al sí de la Comissió, estan per desenvolupar !
Pel que fa a continguts, malgrat una presentació que fa pensar en un puzzle, probablement per les pressions dels Estats, que no volen ser massa condicionats, es constata un consens pràcticament absolut sobre la necessitat de reorganitzar en profunditat els sistemes educatius cap a una lògica integrada d'aprenentatge permanent, (lifelong learning), per assegurar no només que no parem d'aprendre, sinó que puguem aprendre diferent !
Malauradament, la perspectiva local, que era present en els acords de Lisboa el 2000 i en els primers informes i indicadors, fins el 2004, en els darrers treballs i és poc present. I és llàstima perquè totes les reformes educatives, que han de ser sistèmiques, necessiten motors potents, conscients i motivats, a nivell local.
Probablement, caldria reivindicar-ho, si al sí de la Comissió hi hagués una Unitat encarregada d'assegurar la dimensió local de les polítiques europees, les coses anirien millor. El nou article III-285 del Tractat sobre funcionament de la Unió, pendent d'adopció, aporta la base legal per promoure la cooperació administrativa. Només falta voluntat ... i que els governs locals empenyin !
Pel que fa a continguts, malgrat una presentació que fa pensar en un puzzle, probablement per les pressions dels Estats, que no volen ser massa condicionats, es constata un consens pràcticament absolut sobre la necessitat de reorganitzar en profunditat els sistemes educatius cap a una lògica integrada d'aprenentatge permanent, (lifelong learning), per assegurar no només que no parem d'aprendre, sinó que puguem aprendre diferent !
Malauradament, la perspectiva local, que era present en els acords de Lisboa el 2000 i en els primers informes i indicadors, fins el 2004, en els darrers treballs i és poc present. I és llàstima perquè totes les reformes educatives, que han de ser sistèmiques, necessiten motors potents, conscients i motivats, a nivell local.
Probablement, caldria reivindicar-ho, si al sí de la Comissió hi hagués una Unitat encarregada d'assegurar la dimensió local de les polítiques europees, les coses anirien millor. El nou article III-285 del Tractat sobre funcionament de la Unió, pendent d'adopció, aporta la base legal per promoure la cooperació administrativa. Només falta voluntat ... i que els governs locals empenyin !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada