Va ser interessant el que varen explicar en Joan Guanyabens (del Departament de Salut), i en Josep Manyach (de TIC SALUT), sobre la situació dels serveis de salut a Catalunya, comparativament a la resta de l’Estat, i sobre els projectes tecnològics que té entre mans el Departament.
Des de fora és difícil fer anàlisis i comentaris, només sé el què es veu a la web i alguns comentaris de fa temps del Carles Manté, i més recentment, del Joan Cornet.
Dues precisions sobre la gènesi de la idea:
* un link a la meva nota com a president del Consell rector del CSdM, a la Consellera Geli, l'agost de 2005, per “vendre-li” la necessitat de promoure la cooperació entre hospitals en l’àmbit de les TIC;
* un link al primer esquema de l'instrument, que després s’aniria perfilant amb el Josep Manyach i el Jordi Marín, fins arribar a l'actual centre TIC SALUT.
I dues petites aportacions:
1./ que caldria aplicar, aquí també, des d'una perspectiva europea, aquella idea que predico fa temps: de beneficiaris a cooperadors ! Cal seguir aprofitant els programes de suport a la innovació i la recerca, però caldria tenir una estratègia per proposar l’establiment d'instruments de suport a la cooperació i l'intercanvi sistemàtics de problemàtiques, anàlisis, experiències, ... entre professionals, experts, gestors, policy-makers del sector, dels diversos Estats membres !
2./ que caldria aportar valor afegit a l'observació d'iniciatives innovadores, assegurant la cooperació d'experts i professionals concernits, en grups de treball organitzats adequadament. No n'hi ha prou en recopilar i difondre informació. Els "flashos", els compendis, els llibrets amb exemples són il·lustradors, però cal analitzar amb rigor continguts, condicions i resultats dels principals projectes per tema, per deduir-ne estratègies consensuades, d'aplicació o de recerca, fiables i creïbles, que siguin útils als qui han de decidir. Jornades, seminaris, workshop són útils, però cal treballar la informació per deduir-ne coneixement útil i pràctic.
Seguint amb la idea d'endreçar i relligar notes i experiències, i recuperar propostes metodològiques interessants:
- a un projecte d'observatori europeu de la innovació (en formació professional, el 1997);
- a un pla d'observació de les innovacions (que va seguir la primera proposta, el 1998);
- al pla de Valorització de les innovacions en FP, que varem concertar amb els Estats membres el 1998.
- a la publicació periscopihos, de gran utilitat pràctica i de metodologia interessant.
Pel que fa a la diversitat els sistemes de gestió hospitalària (que justifica ara els complexos treballs per a la interoperabilitat i la història clínica compartida), en molt bona part és deguda a la política dels governs de la Generalitat "convergent": no van considerar necessari promoure la cooperació i la coordinació en el desenvolupament tecnològic d'aquest sector. Cooperar i concertar exigeix visió i voluntat política, té riscos, et pots crear enemistats ... Els governs Pujol van optar per l'anar-hi anant, entre tots ho farem tot, tant simpàtic com inoperant. Moltes empreses i molts professionals del sector prefereixen anar a la seva, construir el seu jardinet, oblidant els interessos generals.
Essent ministre el Joan Majó varem fer algunes temptatives des del Ministeri d'Indústria (amb el CHC a Catalunya, el 1985), i jo mateix, després, com a consultor expert,
vaig contribuir a un acord entre el CHC i el Centre de Càlcul de Sabadell (1986) per desenvolupar sistemes de gestió aplicables a diferents hospitals ...Per la semblança metodològica, vull recordar aquí un programa de suport als Ajuntaments per a l'ús eficaç i eficient d'eines informàtiques per a la gestió municipal. El varem realitzar des de l'ICT (liderat pel Miquel Barceló), intentant jugar el necessari paper de sistematitzador i suport tècnic a la concertació entre proveïdors i usuaris de tecnologies emergents. Ho havíem iniciat a Madrid, en el context del PEIN promogut pel Joan Majó. Aquí, va ser el Joan Rangel, aleshores diputat a la Diputació de Barcelona, qui va "comprar" les nostres propostes i va impulsar decididament el programa.
No està massa bé que ho digui jo, ara, però com que ens ho deien els beneficiaris, puc dir, doncs, que va ser un programa molt útil pels "decideurs" locals. En aquella època (1986), la informàtica d'oficina, la buròtica n'hi dèiem, era molt elemental: no tinc els documents en format digital ... Dos quaderns de record:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada