Cito sovint el Manuel Castells en aquest blog.
No hi tinc massa sintonia personal, d'ençà d'un primer contacte frustrat, a primers dels '70, a París, a la Maison des Sciences de l'Homme o a l'École Pratique des Hautes Etudes en Sciences Sociales (no ho recordo bé), i d'algunes conferències en què l'he vist actuar, aquests darrers anys. Llegint el seu CV (Hellín, Albacete, 1942), es pot caure de cul ...
Però els articles que escriu em semblen sovint molt pertinents.
El darrer, el de dissabte passat a La Vanguardia, diferenciant molt oportunament les funcions polítiques dels partits i les dels moviments socials.
No hi tinc massa sintonia personal, d'ençà d'un primer contacte frustrat, a primers dels '70, a París, a la Maison des Sciences de l'Homme o a l'École Pratique des Hautes Etudes en Sciences Sociales (no ho recordo bé), i d'algunes conferències en què l'he vist actuar, aquests darrers anys. Llegint el seu CV (Hellín, Albacete, 1942), es pot caure de cul ...
Però els articles que escriu em semblen sovint molt pertinents.
El darrer, el de dissabte passat a La Vanguardia, diferenciant molt oportunament les funcions polítiques dels partits i les dels moviments socials.
... Cliqueu-hi a sobre per ampliar-lo !
Aprofito per recapitular algunes notes sobre la indignació ciutadana i l'acció política des de fora dels partits:
Algunes sobre l'esclerosi democràtica:
- del 09.2007, un article de l'Antoni Puigverd sobre els taps socials
- del 05.2008, per presentar l'Informe Vallés sobre actituds i comportaments
- i del 09.2009, una reflexió del Germà Bel sobre decadència democràtica, en el marc d'une reflexions meves sobre militància
Algunes sobre les necessàries reaccions:
- del 05.2008, un article del Joan Subirats sobre la necessària desconfiança democràtica
- del 10.2009, un article de l'Antoni Puigverd sobre la no pertinença, la desubicació
- del 10.2010, un altre article del Joan Subirats, sobre la necessària reconversió social
- i del 01.2011, unes notes sobre el best-seller del Stephane Hessel ... i la digna indignació, que deia el Llàtzer Moix !
Sobre el moviment d'indignació:
- del 04.2011, uns primers articles de Sampedro i Castells
- del 05.2011, fotos del moviment a Barcelona (a la plaça Catalunya) (i de la reacció enfront la neteja de la plaça ...)
- del 05.2011, recuperant les meves propostes: el sindicat de ciutadans i el manifest per fer política des de fora de la política
I les darreres:
- del 06.2011, recull d'articles de diversos "pensadors", fent una mica de balanç ...
- del 07.2011, per anunciar una iniciativa meva no massa reeixida ...
- del 10.2011, comentant la manifestació del 15.O a Madrid, i un article de l'Enric Hernàndez
- i aquest article del Manuel Castells a La Vanguardia
Després de penjar aquesta nota, veig l'entrevista que el Vicent Verdú fa al polac i mediàtic Zygmunt Bauman, a El País, el dilluns 17 d'octubre. La penjo, destacant la frase que diu que "el efecto que puede esperarse de este movimiento es allanar el terreno para la construcción, más tarde, de otra clase de organización. Ni un paso más".
... i nada menos !, afegeixo jo.
El to de l'entrevista és, en general, una mica escèptic, manca del necessari voluntarisme utòpic transformador.
Algunes sobre l'esclerosi democràtica:
- del 09.2007, un article de l'Antoni Puigverd sobre els taps socials
- del 05.2008, per presentar l'Informe Vallés sobre actituds i comportaments
- i del 09.2009, una reflexió del Germà Bel sobre decadència democràtica, en el marc d'une reflexions meves sobre militància
Algunes sobre les necessàries reaccions:
- del 05.2008, un article del Joan Subirats sobre la necessària desconfiança democràtica
- del 10.2009, un article de l'Antoni Puigverd sobre la no pertinença, la desubicació
- del 10.2010, un altre article del Joan Subirats, sobre la necessària reconversió social
- i del 01.2011, unes notes sobre el best-seller del Stephane Hessel ... i la digna indignació, que deia el Llàtzer Moix !
Sobre el moviment d'indignació:
- del 04.2011, uns primers articles de Sampedro i Castells
- del 05.2011, fotos del moviment a Barcelona (a la plaça Catalunya) (i de la reacció enfront la neteja de la plaça ...)
- del 05.2011, recuperant les meves propostes: el sindicat de ciutadans i el manifest per fer política des de fora de la política
I les darreres:
- del 06.2011, recull d'articles de diversos "pensadors", fent una mica de balanç ...
- del 07.2011, per anunciar una iniciativa meva no massa reeixida ...
- del 10.2011, comentant la manifestació del 15.O a Madrid, i un article de l'Enric Hernàndez
- i aquest article del Manuel Castells a La Vanguardia
Després de penjar aquesta nota, veig l'entrevista que el Vicent Verdú fa al polac i mediàtic Zygmunt Bauman, a El País, el dilluns 17 d'octubre. La penjo, destacant la frase que diu que "el efecto que puede esperarse de este movimiento es allanar el terreno para la construcción, más tarde, de otra clase de organización. Ni un paso más".
... i nada menos !, afegeixo jo.
El to de l'entrevista és, en general, una mica escèptic, manca del necessari voluntarisme utòpic transformador.
La història de la humanitat avança, primer, amb moviments socials de reacció/indignació, que, poc a poc, generen alternatives o propostes més concretes. Però, primer, hi han les reaccions, les protestes, les manifestacions.
Com recollia en una nota de gener d'aquest any,
Llàtzer Moix deia que "entre el gruñido colérico y la resignación ... queda un amplio espacio para defender los valores humanos".
Com recollia en una nota de gener d'aquest any,
Llàtzer Moix deia que "entre el gruñido colérico y la resignación ... queda un amplio espacio para defender los valores humanos".
(Cliqueu-hi a sobre per ampliar-lo i llegir-lo !)
1 comentari:
Et recomano, sobre tots aquets autors, un panflet que acaba de sortir titulat: "El intelectual melancólico" d'en Jordi Gracia.
Publica un comentari a l'entrada