Després dels canvis i renovacions a l'Associació d'enginyers, i malgrat les dis-sintonies amb les orientacions estratègiques, he aportat idees a una Comissió Delegada de promoure la Cooperació Estratègica, creada, em diuen, com a resultat de les meves propostes anteriors.
El president de l'Associació ha proposat llençar una reflexió estratègica sobre "la crisi", i em sembla una iniciativa molt important, útil, que pot servir per dinamitzar efectivament el colectiu.
Les meves propostes han anat en el sentit d'obrir les ments, de no repetir tòpics. El document recull, ara per ara algunes de les meves lletres, malgrat tapar una mica l'esperit general.
Ja va passar el mateix amb les meves propostes de reforma dels Estatuts ...
Els dos paràgrafs retallats són aquests:
Alguns parlen de crisi de valors i de menyspreu de les consideracions ètiques, que han permès de convertir l'egoisme personal en un valor social, i gairebé a santificar la cobdícia, i la desregulació, com a font del progrés (Joan Majó), fins i tot de temps sense esperança, sense projecte de futur, del buit d'un món sense alternatives (Toni Judt).
D'altres consideren que estem davant d'un canvi sistèmic, d'un canvi d'època, i alerten que no és encertat enyorar i esperar que tornin temps millors després d'una mala conjuntura, que cal anar canviant moltes maneres d'operar, molts hàbits, tòpics i costums, repensant les nostres aportacions per solventar problemes que requereixen, probablement, enfocaments complexes, intelectual i professionalment (Joan Subirats).
En els debats ha tornat a aparèixer la diversitat de visions/concepcions sobre el què ha de ser i fer l'Associació: una més tecnocràtica/empresarial, liderada per alts càrrecs de grans empreses, i una altre, minoritària entre els equips dirigents, més professional/cooperativa. Jo he intentat insistir en la necessitat de recollir l'experiència, visions i propostes dels enginyers, dels companys, sense barrejar-la amb la visió de les empreses adherides (gran esperança d'alguns sectors que potser enyoren temps millors...).
La guia / qüestionari que vaig proposar per a la reflexió entre els companys és aquesta:
(i s'ha assumit amb un petit afegitó que no em sembla significatiu ...).
La iniciativa no pretén suscitar més reflexions genèriques sobre la crisi, no cal repetir les anàlisis globals que ja s'han fet a d'altres nivells.
Hauríem de voler ser útils, referents, intentant aportar les nostres experiències i vivències concretes, que resulten del nostre treball diari a empreses, institucions i administracions, i elaborar orientacions i propostes concretes pel futur.
No és un encàrrec a un grup d'experts: és una operació de mobilització/sensibilització del conjunt d'associats, que ens ha de beneficiar, d'entrada, a tots els participants, aportant, compartint i contrastant experiències, vivències, idees i propostes.
En aquest context, he insistit, ens convé, més que mai, impulsar renovades actituds de cooperació compartint visions diverses. Convé promoure valors bàsics d'eficàcia, d'eficiència, de solidaritat responsable, per evitar derives populistes, demagògiques, o simplement reaccionàries.
El president de l'Associació ha proposat llençar una reflexió estratègica sobre "la crisi", i em sembla una iniciativa molt important, útil, que pot servir per dinamitzar efectivament el colectiu.
Les meves propostes han anat en el sentit d'obrir les ments, de no repetir tòpics. El document recull, ara per ara algunes de les meves lletres, malgrat tapar una mica l'esperit general.
Ja va passar el mateix amb les meves propostes de reforma dels Estatuts ...
Els dos paràgrafs retallats són aquests:
Alguns parlen de crisi de valors i de menyspreu de les consideracions ètiques, que han permès de convertir l'egoisme personal en un valor social, i gairebé a santificar la cobdícia, i la desregulació, com a font del progrés (Joan Majó), fins i tot de temps sense esperança, sense projecte de futur, del buit d'un món sense alternatives (Toni Judt).
D'altres consideren que estem davant d'un canvi sistèmic, d'un canvi d'època, i alerten que no és encertat enyorar i esperar que tornin temps millors després d'una mala conjuntura, que cal anar canviant moltes maneres d'operar, molts hàbits, tòpics i costums, repensant les nostres aportacions per solventar problemes que requereixen, probablement, enfocaments complexes, intelectual i professionalment (Joan Subirats).
En els debats ha tornat a aparèixer la diversitat de visions/concepcions sobre el què ha de ser i fer l'Associació: una més tecnocràtica/empresarial, liderada per alts càrrecs de grans empreses, i una altre, minoritària entre els equips dirigents, més professional/cooperativa. Jo he intentat insistir en la necessitat de recollir l'experiència, visions i propostes dels enginyers, dels companys, sense barrejar-la amb la visió de les empreses adherides (gran esperança d'alguns sectors que potser enyoren temps millors...).
La guia / qüestionari que vaig proposar per a la reflexió entre els companys és aquesta:
(i s'ha assumit amb un petit afegitó que no em sembla significatiu ...).
La iniciativa no pretén suscitar més reflexions genèriques sobre la crisi, no cal repetir les anàlisis globals que ja s'han fet a d'altres nivells.
Hauríem de voler ser útils, referents, intentant aportar les nostres experiències i vivències concretes, que resulten del nostre treball diari a empreses, institucions i administracions, i elaborar orientacions i propostes concretes pel futur.
No és un encàrrec a un grup d'experts: és una operació de mobilització/sensibilització del conjunt d'associats, que ens ha de beneficiar, d'entrada, a tots els participants, aportant, compartint i contrastant experiències, vivències, idees i propostes.
En aquest context, he insistit, ens convé, més que mai, impulsar renovades actituds de cooperació compartint visions diverses. Convé promoure valors bàsics d'eficàcia, d'eficiència, de solidaritat responsable, per evitar derives populistes, demagògiques, o simplement reaccionàries.
Em segueix preocupant l'obsessió que em sembla excessiva sobre la competitivitat en un entorn global, mundial.
Tinc pendent llegir les reflexions i propostes de l'Arnaud Montebourg, del PS francès !
I estic expectant esperant la publicació del document d'aquest any del "nostre" Observatori de la Competitivitat. El proper 17 de novembre. Veurem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada