Aquest dissabte al matí hem anat a descobrir una mica d'arquitectura amagada a Mataró.
Hem pogut entrar una mica al convent de les caputxines, a l'Esplanada, davant de casa la mare.
Iniciativa encomiable, agraïments a tots els qui ho han fet possible, malgrat les dificultats !
De fet, només hem pogut visitar el claustre mal repintat d'un blanc estrident.
Espero que en una propera ocasió es pugui veure també l'hort, el cosidor, la miranda, ... sense molestar les 6 o 7 monges que encara hi viuen.
Està ubicat en una finca que fa uns 140 metres de nord a sud i uns 110 d'est a oest, és a dir, uns 14.000 m2, en ple centre de Mataró !
Un amable Xavier Alarcón, del Museu Arxiu de Sta Maria, ens ha explicat l'història religiosa dels inicis de les monges caputxines a Mataró (cap el 1600 ...).
Però el més interessant ha estat al final, fora de programa, quan l'Alexis Serrano ens ha donat la seva interpretació històrica dels orígens. Semblaria que tot respon a la necessitat del senyor Pau Martí de quedar bé amb algun dels reis de l'època. Sembla que es dedicava a comerciar aiguardent i que va fer molts, molts calés. No devia ser massa catòlic el mètode, doncs en el seu testament va dir que no recordava com els havia aconseguit ...
El cert és que en les batalletes entre dinasties monàrquiques (felipistes, austriacistes, ...), el senyor Pau Martí va quedar al costat de la que va perdre. Per poder sobreviure, va fer construir aquest convent (entre 1730 i 1740, a un cost extraordinari, diuen, per a 31 monges), i així va obtenir el reconeixement de la dinastia guanyadora. Des d'aleshores, fa més de 250 anys, les monges, cada dia, resen per la seva ànima i li agraeixen l'iniciativa.
És molt interessant llegir l'article que publica Alexis Serrano el 2004, a la Sessió d'Estudis Mataronins ! Un dia caldrà recuperar totes les històries reals, amagades per interessos inconfessables ... Llegint aquestes simpàtiques notes, sembla mentida que hi hagi gent que reivindiqui el gran paper del cristianisme a la nostra història, que encara cregui en l'Esperit dit Sant i la Maria verge. Hòstia, que encara facin el joc a aquesta esglesia vaticanista rica i poderosa, no ho entenc. O sí ...
Hem pogut entrar una mica al convent de les caputxines, a l'Esplanada, davant de casa la mare.
Iniciativa encomiable, agraïments a tots els qui ho han fet possible, malgrat les dificultats !
De fet, només hem pogut visitar el claustre mal repintat d'un blanc estrident.
Espero que en una propera ocasió es pugui veure també l'hort, el cosidor, la miranda, ... sense molestar les 6 o 7 monges que encara hi viuen.
Està ubicat en una finca que fa uns 140 metres de nord a sud i uns 110 d'est a oest, és a dir, uns 14.000 m2, en ple centre de Mataró !
Un amable Xavier Alarcón, del Museu Arxiu de Sta Maria, ens ha explicat l'història religiosa dels inicis de les monges caputxines a Mataró (cap el 1600 ...).
Però el més interessant ha estat al final, fora de programa, quan l'Alexis Serrano ens ha donat la seva interpretació històrica dels orígens. Semblaria que tot respon a la necessitat del senyor Pau Martí de quedar bé amb algun dels reis de l'època. Sembla que es dedicava a comerciar aiguardent i que va fer molts, molts calés. No devia ser massa catòlic el mètode, doncs en el seu testament va dir que no recordava com els havia aconseguit ...
El cert és que en les batalletes entre dinasties monàrquiques (felipistes, austriacistes, ...), el senyor Pau Martí va quedar al costat de la que va perdre. Per poder sobreviure, va fer construir aquest convent (entre 1730 i 1740, a un cost extraordinari, diuen, per a 31 monges), i així va obtenir el reconeixement de la dinastia guanyadora. Des d'aleshores, fa més de 250 anys, les monges, cada dia, resen per la seva ànima i li agraeixen l'iniciativa.
És molt interessant llegir l'article que publica Alexis Serrano el 2004, a la Sessió d'Estudis Mataronins ! Un dia caldrà recuperar totes les històries reals, amagades per interessos inconfessables ... Llegint aquestes simpàtiques notes, sembla mentida que hi hagi gent que reivindiqui el gran paper del cristianisme a la nostra història, que encara cregui en l'Esperit dit Sant i la Maria verge. Hòstia, que encara facin el joc a aquesta esglesia vaticanista rica i poderosa, no ho entenc. O sí ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada