16 d’octubre 2011

... i manifestació dels indignats, a la Cibeles !

Aprofitant la nostra estada a Madrid, hi varem anar per reclamar dignitat, per manifestar la nostra indignació davant les maneres dels qui governen i dels qui tenen poder de decisió, davant dels qui condicionen les dinàmiques econòmiques, polítiques i socials d'aquests darrers anys. Ho explica força bé Enric Hernàndez:

Hi havia molta, molta gent (els organitzadors parlaven de mig milió ...), des del Paseo del Prado, Neptuno, Cibeles i cap a Sol, per la calle de Alcalá, en un ambient molt juvenil i familiar, divers, festiu:
Estamos arreglando el mundo, disculpen las molestias !








El moviment és com una flama que recorda periòdicament que les coses van malament, que la indignació creix, i que molts no ens volem quedar a casa callats, suportant mesquineries, manipulacions i incompetències. Amb totes les contradiccions i limitacions, la gent vol expressar la seva consciència, el seu crit reclamant dignitat !












Parlàvem de que això beneficia al PP, que deu mirar la manifestació somrient des de les finestres ... contenta !
Però no és la manifestació, no és el moviment del 15 O qui beneficia al PP, a les dretes.
És més aviat, la incompetència de les esquerres oficials la que ha deixat sense esperança i perspectives a molta gent.
No és la gent que s'indigna qui afavoreix la dreta. És l'esquerra tova la que genera frustració, impotència, indignació.
És la dreta qui ens porta a la crisi, però és l'esquerra establerta que no sap reaccionar, la que empeny la gent al carrer !