Fa uns dies, el programa Thalassa, de TV3, presentava l'experiència de Bosco Plana, professor de tecnologia en un institut,
que s'ha construït un petit veler a partir de plànols comprats via internet.
Malgrat totes les traves i obstacles burocràtics, ha pogut finalment navegar amb la seva embarcació. Explica que, a diferència d'altres països europeus, on hi ha una cultura del mar i del bricolatge, del faci-s'ho-vosté-mateix, aquí sembla que tot són dificultats i desconfiances respecte de l'autonomia constructiva. El Bosco, a més d'un espavilat constructor autònom de petites embarcacions, és un heroi anti-formalismes.
Tots els polítics i gestors s'omplen la boca predicant la innovació, l'emprenedoria, però, a la pràctica, hi ha un reaccionarisme aclaparador. Formalitats, paperassa, normes, reglaments ... que impedeixen desenvolupar la imaginació, la inventiva, la innovació, l'autonomia vivencial.
Jo, de petit, mamava cada mes la revista Mecanica Popular. I cada setmana la francesa l'Usine Nouvelle. Tinc la impressió de que vaig aprendre molt més enginy i enginyeria amb aquestes revistes que amb la grisa i freda carrera a l'ETSEIB !
El Bosco va dedicar probablement unes 1.000 hores del seu temps d'oci (10 hores/setmana x 40 setmanes/any x 2 anys), més 1.500 o 2.000 euros en materials, a construir-se aquest petit veler que disfruta ara en família.
No hi ha hagut "negoci": el Bosco ha disfrutat 2 anys, més els 8 o 10 que probablement gaudirà del seu petit veler, amb la seva família, a uns costos gairebé insignificants. Ha satisfet les seves necessitats d'esbarjo, de realització i satisfacció personal, sense donar negoci a d'altres, sense consumir productes del mercat, sense crear llocs de treball ...
Haurem d'anar explorant aquestes vies complementàries per gaudir d'un oci saludable, pel benviure i el benestar.
No tot han de ser oportunitats de negoci i creació de llocs de treball. Potser caldria promoure la indústria de materials i components pel bricolatge mariner, per l'auto-construcció de petites embarcacions. I promoure la petita navegació tranquila: un grup al facebook ja porta aquest nom, la slow sailing ! En els debats del Mataró Marítim ja vaig fer aquest tipus de proposta: però els animadors ieseros només buscàven negoci, oportunitats de negoci !
I, posats a imaginar, perquè no aplicar la lògica d'IKEA en aquest àmbit ?
Hauríem de recuperar les reflexions del Michel Rocard de 1966, Les moyens d'en sortir !
Un altre dia ...
que s'ha construït un petit veler a partir de plànols comprats via internet.
Malgrat totes les traves i obstacles burocràtics, ha pogut finalment navegar amb la seva embarcació. Explica que, a diferència d'altres països europeus, on hi ha una cultura del mar i del bricolatge, del faci-s'ho-vosté-mateix, aquí sembla que tot són dificultats i desconfiances respecte de l'autonomia constructiva. El Bosco, a més d'un espavilat constructor autònom de petites embarcacions, és un heroi anti-formalismes.
Tots els polítics i gestors s'omplen la boca predicant la innovació, l'emprenedoria, però, a la pràctica, hi ha un reaccionarisme aclaparador. Formalitats, paperassa, normes, reglaments ... que impedeixen desenvolupar la imaginació, la inventiva, la innovació, l'autonomia vivencial.
Jo, de petit, mamava cada mes la revista Mecanica Popular. I cada setmana la francesa l'Usine Nouvelle. Tinc la impressió de que vaig aprendre molt més enginy i enginyeria amb aquestes revistes que amb la grisa i freda carrera a l'ETSEIB !
El Bosco va dedicar probablement unes 1.000 hores del seu temps d'oci (10 hores/setmana x 40 setmanes/any x 2 anys), més 1.500 o 2.000 euros en materials, a construir-se aquest petit veler que disfruta ara en família.
No hi ha hagut "negoci": el Bosco ha disfrutat 2 anys, més els 8 o 10 que probablement gaudirà del seu petit veler, amb la seva família, a uns costos gairebé insignificants. Ha satisfet les seves necessitats d'esbarjo, de realització i satisfacció personal, sense donar negoci a d'altres, sense consumir productes del mercat, sense crear llocs de treball ...
Haurem d'anar explorant aquestes vies complementàries per gaudir d'un oci saludable, pel benviure i el benestar.No tot han de ser oportunitats de negoci i creació de llocs de treball. Potser caldria promoure la indústria de materials i components pel bricolatge mariner, per l'auto-construcció de petites embarcacions. I promoure la petita navegació tranquila: un grup al facebook ja porta aquest nom, la slow sailing ! En els debats del Mataró Marítim ja vaig fer aquest tipus de proposta: però els animadors ieseros només buscàven negoci, oportunitats de negoci !
I, posats a imaginar, perquè no aplicar la lògica d'IKEA en aquest àmbit ?
Hauríem de recuperar les reflexions del Michel Rocard de 1966, Les moyens d'en sortir !
Un altre dia ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada