Ja fa temps que parlem de l'espectacular creixement econòmic de la Xina. I del creixent poder i capacitat d'influència en els sistemes econòmics "occidentals".
Però l'article que publica El País Semanal aquest diumenge 23 és molt aclaridor. El llibre que anuncien serà molt interessant: "La silenciosa conquista china" ...
conclusió d'un viatge per 25 països entrevistant a més de 500 personatges: ex-presidents, contrabandistes, dictadors ...
És impressionant constatar l'estratègia de l'Estat capitalista xinés, que sense manies ideològiques, sense valors humans ni socials,
calcula fredament què necessita i ho compra com vol on hi ha recursos.
A l'Àfrica, a l'Àsia, a l'Amèrica llatina ... centenars de milers de xinesos, en el marc d'unes estratègies estatals ben definides, s'espavilen per explotar recursos i misèries per assegurar el futur de la Xina.
Cap respecte al medi ambient si ningú els hi obliga, les condicions de treball al límit, tot engrassat pel suborn necessari per superar tot tipus d'obstacles.
Per exemple, més de 750.000 xinesos a l'Àfrica, uns 200.000 dels quals a Angola: paletes, soldadors, arquitectes, enginyers, electricistes ...
La foto de l'article impressiona, en veure tants "llocs de treball" junts, imatge gairebé oblidada en el nostre entorn, on només es difonen les "TIC" !
Mirant-la bé, però, es pot veure que no són xinesos o xineses els qui treballen: la foto és de Lesotho, un país de 2 milions d'habitants, amb tants qm2 com Catalunya, i enclavada a dins de Sud-Àfrica ... !
Mentrestant, aquí naveguem desemparats entre els mercats, sense ningú que agafi l'arjau per manejar el timó cap a vents favorables, malgrat que, tampoc, no tenim una destinació clara. No sabem on volem anar.
Només importa que s'inflin les veles, encara que anem cap a les roques.
La Xina s'ha despertat.
L'any 1973, Alain Peyrefitte, polític i diplomàtic francès,
va escriure un llibre que va esdevenir un clàssic:
Quan la Chine s'eveillera ... le monde tremblera.
En això estem ja fa més d'una dècada ...
Però l'article que publica El País Semanal aquest diumenge 23 és molt aclaridor. El llibre que anuncien serà molt interessant: "La silenciosa conquista china" ...
conclusió d'un viatge per 25 països entrevistant a més de 500 personatges: ex-presidents, contrabandistes, dictadors ...
És impressionant constatar l'estratègia de l'Estat capitalista xinés, que sense manies ideològiques, sense valors humans ni socials,
calcula fredament què necessita i ho compra com vol on hi ha recursos.
A l'Àfrica, a l'Àsia, a l'Amèrica llatina ... centenars de milers de xinesos, en el marc d'unes estratègies estatals ben definides, s'espavilen per explotar recursos i misèries per assegurar el futur de la Xina.
Cap respecte al medi ambient si ningú els hi obliga, les condicions de treball al límit, tot engrassat pel suborn necessari per superar tot tipus d'obstacles.
Per exemple, més de 750.000 xinesos a l'Àfrica, uns 200.000 dels quals a Angola: paletes, soldadors, arquitectes, enginyers, electricistes ...
La foto de l'article impressiona, en veure tants "llocs de treball" junts, imatge gairebé oblidada en el nostre entorn, on només es difonen les "TIC" !
Mirant-la bé, però, es pot veure que no són xinesos o xineses els qui treballen: la foto és de Lesotho, un país de 2 milions d'habitants, amb tants qm2 com Catalunya, i enclavada a dins de Sud-Àfrica ... !
Mentrestant, aquí naveguem desemparats entre els mercats, sense ningú que agafi l'arjau per manejar el timó cap a vents favorables, malgrat que, tampoc, no tenim una destinació clara. No sabem on volem anar.
Només importa que s'inflin les veles, encara que anem cap a les roques.
La Xina s'ha despertat.
L'any 1973, Alain Peyrefitte, polític i diplomàtic francès,
va escriure un llibre que va esdevenir un clàssic:
Quan la Chine s'eveillera ... le monde tremblera.
En això estem ja fa més d'una dècada ...
Una prova més, la qüestió de l'aigua i les relacions amb els seus veïns.
Aquest article ilustra bé, suposo, les maneres de fer del gran gegant ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada