... per acompanyar la Montse que segueix, amb molt d'èxit, predicant a la capital. Varem ser-hi el març, i en vaig fer un comentari. Ara, gairebé dues-centes persones inscrites per seguir pensant en millorar els seus mètodes pedagògics per a la petita infància. Els hi encanta, diuen, el seu entusiasme, el creure's el què explica, el ensenyar a mirar els nens ...
Jo, fidel company, darrera seu amb l'AVE cap a Madrid. I aprofito per veure coses pendents: el Museo del Ferrocarril i el MUNCYT, al Paseo de las Delícias.
La primera temptativa, fracassada: no obren a les tardes ...
Em serveix per veure una confessió rotunda al frontal de la capella de la parròquia del barri:
(els capellans ?) troben deliciosos els fills dels homes, els hi agraden els nens. I el carrer del Crist sembla que és tallat !
Dissabte al matí, nova temptativa, i aquest cop ho aconsegueixo.
Al Museu del Ferrocarril, més que un museu, sembla un aparcament de velles màquines apretades, que en dificulta la visió. Gairebé cap explicació didàctica, només petits cartells tècnics/administratius. Resulta molt difícil trobar una referència al primer tren de Mataró o al seu impulsor Biada. A destacar però, la gran màquina de vapor retallada per mostrar el funcionament de la caldera i la generació de vapor. Però cap explicació sobre com el vapor fa moure les rodes ... En canvi, han recuperat un vagó amb un saló de luxe: sillons còmodes i abundant coberteria de plata !
Al Museo Nacional de Ciencia y Tecnologia, la decepció és total. En un edifici de 12 x 65 metres (una dotzena de cases de cos de Mataró, sense comptar el pati ...), amb dues plantes, hi han posat sis motos (catalanes ...), un cotxe vell, un esportiu dels anys 70, i tres bicis a la planta baixa, i, a la planta alta, màquines de retratar antigues, un saló de dentista, un podòmetre, unes quantes cintes de mesurar distàncies, unes màquines de cosir i planxar ... i poca cosa més. Unes quantes caricatures de científics "variopintos" mal classificats, quatre frases sobre coneixement, imaginació i creativitat, in un ninot del pobre Einstein que no sembla saber on l'han posat ...
La sola excusa: està en obres de reforma ... i té "ventanas" a Granada, Valladolid, València.
He visitat el Parque de las Ciencias, a Granada dos cops, i vaig penjar comentaris en aquest blog [març de 2009] i [maig de 2010].
Quina diferència amb l'opció catalana: només cal visitar la web del Museu (nacional) català i, especialment, el sistema territorial que integra.
Sembla que la tecnologia i la ciència, el treball i les màquines, a la capital espanyola, no són massa valorades.
Tenen altres valors i interessos: política, administració, banca, ...
Jo, fidel company, darrera seu amb l'AVE cap a Madrid. I aprofito per veure coses pendents: el Museo del Ferrocarril i el MUNCYT, al Paseo de las Delícias.
La primera temptativa, fracassada: no obren a les tardes ...
Em serveix per veure una confessió rotunda al frontal de la capella de la parròquia del barri:
(els capellans ?) troben deliciosos els fills dels homes, els hi agraden els nens. I el carrer del Crist sembla que és tallat !
Dissabte al matí, nova temptativa, i aquest cop ho aconsegueixo.
Al Museu del Ferrocarril, més que un museu, sembla un aparcament de velles màquines apretades, que en dificulta la visió. Gairebé cap explicació didàctica, només petits cartells tècnics/administratius. Resulta molt difícil trobar una referència al primer tren de Mataró o al seu impulsor Biada. A destacar però, la gran màquina de vapor retallada per mostrar el funcionament de la caldera i la generació de vapor. Però cap explicació sobre com el vapor fa moure les rodes ... En canvi, han recuperat un vagó amb un saló de luxe: sillons còmodes i abundant coberteria de plata !
Al Museo Nacional de Ciencia y Tecnologia, la decepció és total. En un edifici de 12 x 65 metres (una dotzena de cases de cos de Mataró, sense comptar el pati ...), amb dues plantes, hi han posat sis motos (catalanes ...), un cotxe vell, un esportiu dels anys 70, i tres bicis a la planta baixa, i, a la planta alta, màquines de retratar antigues, un saló de dentista, un podòmetre, unes quantes cintes de mesurar distàncies, unes màquines de cosir i planxar ... i poca cosa més. Unes quantes caricatures de científics "variopintos" mal classificats, quatre frases sobre coneixement, imaginació i creativitat, in un ninot del pobre Einstein que no sembla saber on l'han posat ...
La sola excusa: està en obres de reforma ... i té "ventanas" a Granada, Valladolid, València.
He visitat el Parque de las Ciencias, a Granada dos cops, i vaig penjar comentaris en aquest blog [març de 2009] i [maig de 2010].
Quina diferència amb l'opció catalana: només cal visitar la web del Museu (nacional) català i, especialment, el sistema territorial que integra.
Sembla que la tecnologia i la ciència, el treball i les màquines, a la capital espanyola, no són massa valorades.
Tenen altres valors i interessos: política, administració, banca, ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada