28 de febrer 2011

Enginyers pel futur !

Magnífica doble plana a La Vanguardia d'ahir.

Els enginyers estem fent una àmplia reflexió estratègica, obligada per la necessària adequació al nostre entorn europeu, en dos àmbits importants:

- el de la renovació de l'estructura de títols i diplomes
impulsada pel procés de consolidació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (dit de Bolònia ...),

- i el de la liberalització de l'exercici de la professió, concretada per la Directiva de Serveis de la Unió Europea,
transposada a Espanya per l'anomenada llei Òmnibus (Llei 25/2009, de 22 de desembre), i que suposa la supressió dels visats, font important de recursos pel Colegi/Associació.

En l'article s'anuncien dues iniciatives estratègiques:
- esdevenir un referent per a les empreses, per l'Administració i per la societat en general;
- crear un sistema d'acreditació professional per oferir garanties, basat en la formació i en l'experiència professional.

Segons el director general, la nostra organització ha d'esdevenir (objectius) una organització forta, integradora, participativa, influent i útil.
L'estratègia que proposa es basa en 5 elements-clau:
1/ el nou sistema d'acreditació professional basat en formació i competències;
2/ un servei de formació continua amb segell propi;
3/ unes comissions tècniques que agrupin els millors (?) professionals;
4/ garantir la cobertura de la responsabilitat civil professional, i
5/ potenciar la relació amb les empreses per ser el seu referent tècnic i industrial.

Com que participo en aquestes reflexions estratègiques, i he penjat ja diverses notes en aquest blog, em sembla interessant aprofitar aquesta difusió a la premsa per mirar de complementar les propostes del director general de l'Associació/Colegi dels enginyers industrials de Catalunya, el company Antoni Maria Grau.

Si efectivament volem:
- esdevenir un referent (no només per a les empreses, sinó també per a les administracions i governs, per a d'altres organitzacions socials i per a la societat en general),
- i agregar voluntats d'altres entitats professionals de l'enginyeria, ( . . . mireu el quadre adjunt, que cal ampliar per llegir correctament !)
em sembla que caldria complementar l'estratègia presentada amb dos elements-clau fonamentals més:

6/ enfortir els mecanismes de participació de tots els companys enginyers, no només els millors. Comissions tècniques, si, però també els grups de treball, les comunitats o les xarxes en els que ja estem treballant, i els necessaris mecanismes virtuals de consulta ràpida, àgil, senzilla i efectiva, que garanteixin la representativitat de tot el colectiu i el respecte de la seva diversitat;

7/ assegurar una governança de la institució oberta, transparent, eficient i efectiva, que afavoreixi la implicació de tots els associats, que afavoreixi el seu sentiment de pertinença, sense elitismes o corporatismes, que vetlli pel rigor i la professionalitat de les actuacions, necessaris per aconseguir la necessària credibilitat i esdevenir, efectivament, referents tecnològics i promotors d'innovacions.

N'he parlat amb el director general i em sembla que compartirà els meus suggeriments.





Per facilitar comprendre què pot ser un nou sistema d'acreditació, adjunto el link al sistema canadenc.
No sé si seria el més adequat, però segur que és una bona referència:


Ens en sortirem, segur !

1 comentari:

Antoni M Grau ha dit...

Hola Pep,

Totalment d'acord amb els dos punts que com a complement a l'estratègia de futur del col·legi i l'associació proposes.

És justament el nivell de participació del nostre col·lectiu d'associats i col·legiats, el que ens dona el to i nivell de les nostres institucions. Com més companys enginyers participen, com més rics són els debats de les comissions, com més usen els serveis, participen en les activitats i major dinàmica reclamen, més forta esdevé l'entitat.

Però no ens hem de conformar mab el nivel de participació actual. Necessitem que més enginyers participin i que ho fàcin amb més freqüència i intensitat. Necessitem que d'una manera més palesa deixin testimoni de les inquietutds i necessitats de les empreses on treballen, i que estiguin disposats i decidits a compartir opinions i debats, no només internament sinó també de portes enfora.

Les nostres institucions han d'esdevenir més riques en participació, transparència i projecció. Així, sí que serem el referent que desitgem.

Antoni M Grau