Fa temps que no penjo rés sobre la Comissió Europea, que sembla adormida o apartada dels aconteixements trepidants, gairebé dramàtics, sobretot econòmics.
Discretament, va fent coses: per exemple, sobre el què aquí anomenem el "fracaso" escolar, l'abandonament escolar, i que en anglès ho diuen més fi: early school leaving. La Comissió continua fen comunicacions i documents de treball predicant "bones pràctiques" ...
Però el què justifica aquesta nota són els comentaris a la premsa de dues periodistes
sobre el comportament de la Unió Europea davant de les revolucions de Tunisia i Egipte.
Discretament, va fent coses: per exemple, sobre el què aquí anomenem el "fracaso" escolar, l'abandonament escolar, i que en anglès ho diuen més fi: early school leaving. La Comissió continua fen comunicacions i documents de treball predicant "bones pràctiques" ...
Però el què justifica aquesta nota són els comentaris a la premsa de dues periodistes
sobre el comportament de la Unió Europea davant de les revolucions de Tunisia i Egipte.
Deia la Soledad Gallego-Díaz, el passat diumenge dia 6, a El País:
"... pasarán los años y no habrá forma de ocultar que el papel de la UE como institución,
en esta impresionante revuelta democrática, no ha podido ser más triste ..."
"... pasarán los años y no habrá forma de ocultar que el papel de la UE como institución,
en esta impresionante revuelta democrática, no ha podido ser más triste ..."
I la Maruja Torres a El País semanal del 13, tan vehement i simpàtica com acostuma:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada