El manifest per un nou cicle

Algunes reaccions

primera/ saludar la voluntat i el coratge del Raimon Obiols, que segueix preocupat pel PSC, per les problemàtiques socials i fent propostes concretes per dinamitzar-lo.

segona/ agrair la coherència global del document, ben estructurat, concís, metòdic.


tercera/ reconèixer la pertinença de les consideracions i propostes del punt 2. És el que més m'interessa: els militants, la militància són la base d'un partit. Penjo còpia d'aquest punt, subratllant les idees que em semblen més significatives.



La qüestió és: com aconseguir que molta gent torni a militar ? com fer per convèncer a molta gent de militar desinteressadament, de militar sense buscar beneficis personals, de militar per aportar idees i esforços, rebent només, sovint, la satisfacció per contribuir a millorar la convivència ciutadana ? com crear un ambient de companyonia, un caliu de cooperació, de respecte, de rigor, de transparència, d'exigència ética i radical contra ineficiències i corrupteles ?

Resumint, com donar sentit a la predisposició de molts ciutadans desencantats, desencisats, decebuts ... i facilitar la seva participació en activitats colectives pel progrés social, com aconseguir que tornin a fer política ?

Calen, efectivament, lideratges de tipus nou, com diu el manifest. Tindran els homes i dones del PSC la inteligència, el sentit comú i el valor de realitzar la renovació política i organitzativa necessària ?
On són, on poden ser aquests líders de tipus nou ? Em temo que la dinàmica de les darreres dècades ha cremat massa voluntats. Tant de bo hagin quedat alguns brots ... i si hi són, que em truquin !


quarta/ interessant destacar l'ofensiva retrògrada antipolítica. Aquesta és la gran batalla, penso. Totes les dificultats, totes les explotacions, totes les injustícies poden ser més o menys superades ... a partir de persones, de ciutadans, informats, formats, autònoms, conscients, emancipats.

Les iniciatives, les activitats per garantir mitjans d'informació i de comunicació al servei del progrés general són fonamentals. La necessària superació de la persistent i cínica conyeta catalana, fonamental. Les polítiques contra les supersticions i les creences, contra les tradicions reaccionàries, contra les manipulacions de la bona fe de la gent, absolutament necessàries.

Els mecanismes per millorar la governança efectiva, per lluitar contra la corrupció, per superar el formalisme de molts procediments, la promoció valenta de valors fonamentals per una convivència civilitzada ...
potser aquest punt necessitaria alguns paràgrafs més que fessin inesquivables els reptes per recuperar les formes colectives de decidir, és a dir la Política.

cinquena/ en el darrer punt, el 7, parla de l'exemple moral i d'una exigència permanent de generositat, competència i mèrit: magnífic !
A mi em costa trobar referents que pugui suggerir, per exemple, als meus fills. Em venen al cap, de cop, dos petits exemples: el Juan Alamillo i l'Oriol Batista.
N'hi ha d'haver molts més. Però no surten a les fotos.