Llegeixo les columnes de l'Antoni Puigverd com si fos el meu capellà laic : de bon matí, cap a les 7, obro La Vanguardia, que rebo puntualment de matinada, i busco les contribucions de l'Antoni (i d'altres com Enric Juliana, Fernando Ónega, Germà Bel, Pilar Rahola, tot i les seves neures ...), i em fan sentir com si anés a missa: unes petites reflexions inteligents, des de valors que comparteixo, i que són com unes petites estaques que em serveixen de referent pels camins que albiro cada cop més emboirats.
A la columna d'avui divendres 25, l'Antoni (el tutejo perquè sempre que li envio algun mail me'l contesta ràpidament, amicalment), recordant el poema de Josep Carner Com les maduixes, ens diu que el món s'enfonsa al voltant nostre, mentre sembla que als mandataris ja els va bé que ens quedem al jardí menjant maduixes, ... i que, de fet, a nosaltres, ciutadans, ens encanta menjar-ne (massa despreocupadament, dic jo), al jardí !
Critica els nostres governants que callen o xiulen en comptes d'acompanyar les alegries per la caiguda dels tirans amb rigorosos anàlisis de la realitat ... i de les perspectives properes: al mateix diari, l'Enric Juliana adverteix que "la lucha por el control de la mayor bolsa de petróleo del Mediterráneo apenas ha comenzado y promete ser atroz"!
Abans que s'acabin les maduixes, aixequem doncs, ben alt, el cap,
A la columna d'avui divendres 25, l'Antoni (el tutejo perquè sempre que li envio algun mail me'l contesta ràpidament, amicalment), recordant el poema de Josep Carner Com les maduixes, ens diu que el món s'enfonsa al voltant nostre, mentre sembla que als mandataris ja els va bé que ens quedem al jardí menjant maduixes, ... i que, de fet, a nosaltres, ciutadans, ens encanta menjar-ne (massa despreocupadament, dic jo), al jardí !
Critica els nostres governants que callen o xiulen en comptes d'acompanyar les alegries per la caiguda dels tirans amb rigorosos anàlisis de la realitat ... i de les perspectives properes: al mateix diari, l'Enric Juliana adverteix que "la lucha por el control de la mayor bolsa de petróleo del Mediterráneo apenas ha comenzado y promete ser atroz"!
Abans que s'acabin les maduixes, aixequem doncs, ben alt, el cap,
i mirem què hi ha, què ve, més enllà del nostre jardí !
Per als qui agradi la poesia, i per contribuir a la cultureta general, penjo aquí l'original de referència !
... amb uns aclariments:
- gropada: nuvolada tempestuosa congriada sobtadament
- congriada: formada per acumulació de diversos elements
- albirar: veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé.
Per als qui agradi la poesia, i per contribuir a la cultureta general, penjo aquí l'original de referència !
... amb uns aclariments:
- gropada: nuvolada tempestuosa congriada sobtadament
- congriada: formada per acumulació de diversos elements
- albirar: veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé.
1 comentari:
Doncs a mi l´Antoni em sembla un capellà, sense el laic... Fa sermons, a vegades molt pesadets. Jo prefereixo de totes totes, el Juliana i la Rahola, els més punyents del diari, de lluny. I també els més arriscats.
Felicitats pel blog, que és molt simpàtic. L´he trobat de casualitat i m´hi he quedat. Tornaré.
Publica un comentari a l'entrada