Interessant pel que té de provocadora aquesta "contra" del 16 a La Vanguardia.
Té molta raó quan parla de polítics i de periodistes !
També hi toca quan parla dels límits de l'aplicació mimètica en un país dels models que funcionen en d'altres. Aquesta era la reflexió sistemàtica en els grups d'experts que jo liderava a la Comissió Europea per concertar mètodes d'avaluació i "bones pràctiques" en polítiques d'ocupació: la importància del context cultural, polític, social ... que és determinant en molts cassos.
L'altre reflexió que fèiem era sobre el cientifisme de les metodologies utilitzades per avaluar processos socials.
Les pegues, entre d'altres:
- és molt difícil identificar i quantificar totes les variables que hi intervenen,
- és més complicat, encara, identificar i mesurar les relacions de causalitat (les liens de causalité, dèiem en francès/belga ...)
- és problemàtic poder utilitzar els resultats obtinguts: necessiten un o dos anys de treball,
- ... i quan es disposen, probablement la realitat, el context, ja han canviat que esdevenen dubtosament útils ...
Per això, després de més de 10 anys gastant recursos i temps en pesades i lentes avaluacions "ex-post", des de 1989 amb la gran reforma dels fons estructurals, el 2000, aprofitant la reorganització general de la Comissió, el comissari Kinnock impulsa les avaluacions prèvies de les opcions possibles (l'impact assessment), en el renovat procés de concepció més rigorosa i sistemàtica de les iniciatives, programes i polítiques comunitàries.
Malgrat limitacions metodològiques, sempre presents en avaluacions socials, és molt més útil i efectiu integrar l'avaluació en el procés de concepció de les polítiques: sistematitzant coneixements i experiències, imaginant opcions alternatives, estimant costos i resultats possibles, consultant i concertant amb els principals agents, gestors i beneficiaris (els famosos stakeholders ...). Es tracta d'una manera de decidir més oberta i transparent, i potser per això és més difícil d'implantar.
Amb les avaluacions ex-post no hi ha tants riscos: quan s'obtenen els resultats, molts responsables ja no hi són, o les coses han canviat tant que sempre hi ha arguments per relativitzar les conclusions i eludir responsabilitats ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada