La Montse aconsegueix estirar-me i fer-me caminar !
El diumenge al matí, cap a Vista Alegre. Per descobrir el Parc del Nord, que, ho confessem, gairebé no sabíem ni que existís: quants mataronins hi han passejat alguna vegada ?
La veritat és que aquest parc (petit, cuquetó), té unes vistes esplèndides.
I l'edifici que acull l'associació de veïns, extraordinari. Tot i que potser necessitaria més obertures mirant cap a mar ... A la web de l'Ajuntament (el 2006) se'n 'avançaven les característiques !
Una idea per l'Ajuntament: promoure "la ruta dels parcs mataronins". Fer, a molt petita escala, el què es fa amb el camí de Santiago ... Amb la Montse anem a les caminades de l'Alzheimer, o a les del càncer: es podria copiar una mica la idea, i fer la ruta dels parcs. Cada grup o associació de veïns podria acollir la resta de mataronins i fomentar coneixences, contactes, convivència.
El que ens va sorprendre és que, un diumenge a mig matí d'hivern, ensoleiat, no hi hagués ningú. La terrassa del local, amb els pins i algun garrofer, convidava a seure, prendre una mica d'aigua (o una cerveseta ...), i llegir el diari tranquilament.
Com és que no hi ha iniciativa social per rendibilitzar, per fer útil socialment un equipament tan maco ... els diumenges al matí ?
El diumenge al matí, cap a Vista Alegre. Per descobrir el Parc del Nord, que, ho confessem, gairebé no sabíem ni que existís: quants mataronins hi han passejat alguna vegada ?
La veritat és que aquest parc (petit, cuquetó), té unes vistes esplèndides.
I l'edifici que acull l'associació de veïns, extraordinari. Tot i que potser necessitaria més obertures mirant cap a mar ... A la web de l'Ajuntament (el 2006) se'n 'avançaven les característiques !
Una idea per l'Ajuntament: promoure "la ruta dels parcs mataronins". Fer, a molt petita escala, el què es fa amb el camí de Santiago ... Amb la Montse anem a les caminades de l'Alzheimer, o a les del càncer: es podria copiar una mica la idea, i fer la ruta dels parcs. Cada grup o associació de veïns podria acollir la resta de mataronins i fomentar coneixences, contactes, convivència.
El que ens va sorprendre és que, un diumenge a mig matí d'hivern, ensoleiat, no hi hagués ningú. La terrassa del local, amb els pins i algun garrofer, convidava a seure, prendre una mica d'aigua (o una cerveseta ...), i llegir el diari tranquilament.
Com és que no hi ha iniciativa social per rendibilitzar, per fer útil socialment un equipament tan maco ... els diumenges al matí ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada