El blog és una bona manera de fer gimnàstica intelectual, d'exercitar les meves capacitats de lectura, de vetlla, d'ordenació, de comparació, de sistematització d'idees. I una exigència de rigor per formalitzar i concretar propostes de manera raonada i estructurada. M'encanta poder obrir i compartir idees, experiències i vivències, i que els amics hi accedeixin per seguir les meves manies, els meus pensaments, les meves vivències personals i/o familiars.
Resumint: 3 o 4 notes per setmana, que llegeixen unes 100 persones, tot i que darrerament sembla que l'interés ha crescut una miqueta.No té vocació "política", però intento modestament que sigui útil, que serveixi per aportar elements personals d'anàlisi, de reflexió i de proposta. Per exemple, quan vaig fer propostes per una ciutadania activa, proposant de manera provocativa un sindicat de ciutadans. O, també, darrerament, comentaris i suggeriments per la reorientació estratègica del colegi/associació d'enginyers. O sobre qüestions de política de salut o d'educació.
Fins i tot puc estar content de que algunes de les meves propostes varen ser introduïdes com a esmenes en la llei de reforma de l'ICS ! No vaig tenir tanta sort amb la Llei d'Educació ... Però, en general, no és freqüent que els visitants reaccionin fent comentaris o aportacions complementàries. Tendim a mirar, a llegir, però poc a mullar-nos.
Altres notes sobre el blog, els blogueros i les reaccions:
- una del febrer d'enguany, explicant que havia salvat i imprès el blog: 750 pàgines ! (aquí)
- una del juliol de 2008, sobre els "millones de botellas conteniendo mensajes perdidos" del Carlos Ruiz Zafón (aquí);
- una del Francesc Marc Alvaro comentant les reaccions: les cloaques digitals, el gener de 2009 (aquí);
- i una molt escèptica, potser massa, de l'Enric González l'octubre de 2009, sobre els bocadillos de mortadela ! (aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada