Sembla que, poc a poc, les dificultats per l'arribada del gran centre es van superant. Però, ja fa temps que ho volia escriure: a mi no em fa cap ilusió.
Diuen que té molts avantatges: creació de llocs de treball, generar activitat complementària, impostos, ... Potser si. Però depèn. Depèn del model de econòmic, de la lògica comercial que considerem adequada. A mi personalment, els grans centres com aquest m'agraden ... a Barcelona, a Montigalà, o al Mataró-Parc. No sóc economista, però em temo que aquest gran centre tindrà, també, impactes negatius en el comerç local i en altres aspectes de la vida urbana.
Tinc la intuïció de que Mataró hauria d'imaginar lògiques comercials alternatives, de qualitat, especialitzades, imaginatives. Probablement invertint fort en millorar i ampliar el centre peatonal de la ciutat, millorant, potenciant, especialitzant els comerços existents. Creant un ambient acollidor, agradable. Simplificant, a mi m'agrada més el carrer Enric Granados, o la Rambla de Catalunya, de Barcelona, o el nostre eix Riera/Rambla, molt més que el merder de la Plaça de Catalunya.
No m'agraden els grans grups comercials que concentren un excessiu poder d'orientació del mercat. I menys els que actuen de manera prepotent, com sembla ser el cas. M'agradaria més impulsar cooperacions estratègiques entre els comerciants i fabricants de la ciutat i de la comarca. Enfortint aliances com les que ja hi ha en els sectors dels electrodomèstics o de bricolatge, per exemple.
Podríem pensar en una iniciativa cooperativa, ben liderada pels principals agents públics i privats de la ciutat, per crear, a can Fàbregas, una illa comercial dinàmica i oberta, ben lligada, ben articulada amb la xarxa de carrers del centre. Una iniciativa que fós una alternativa factible al model centralitzat i impersonal que suposa El Corte Inglés.
Espero que el canvi d'època que hem començat suposi acabar amb el consumisme exagerat. I que les noves possibilitats de seguir via internet les ofertes de productes i serveis faci cada cop menys atractiu aquests grans centres concentrats.
M'agradaria que tinguéssim capacitat colectiva per dissenyar una millor manera de ben comprar per benviure i conviure. Pensant en els propers 10 o 15 anys. És difícil, és complex, és arriscat. Evident. La solució més fàcil, més tradicional, més clàssica és ... El Corte Inglés. Altres estratègies exigeixen visió, inteligència, coratge, voluntat, capacitat de cooperació i de concertació. Visiblement no ens en sobren. Llàstima.
Potser no hi entenc prou, o sóc massa idealista, com em diuen sovint. Potser.
Diuen que té molts avantatges: creació de llocs de treball, generar activitat complementària, impostos, ... Potser si. Però depèn. Depèn del model de econòmic, de la lògica comercial que considerem adequada. A mi personalment, els grans centres com aquest m'agraden ... a Barcelona, a Montigalà, o al Mataró-Parc. No sóc economista, però em temo que aquest gran centre tindrà, també, impactes negatius en el comerç local i en altres aspectes de la vida urbana.
Tinc la intuïció de que Mataró hauria d'imaginar lògiques comercials alternatives, de qualitat, especialitzades, imaginatives. Probablement invertint fort en millorar i ampliar el centre peatonal de la ciutat, millorant, potenciant, especialitzant els comerços existents. Creant un ambient acollidor, agradable. Simplificant, a mi m'agrada més el carrer Enric Granados, o la Rambla de Catalunya, de Barcelona, o el nostre eix Riera/Rambla, molt més que el merder de la Plaça de Catalunya.
No m'agraden els grans grups comercials que concentren un excessiu poder d'orientació del mercat. I menys els que actuen de manera prepotent, com sembla ser el cas. M'agradaria més impulsar cooperacions estratègiques entre els comerciants i fabricants de la ciutat i de la comarca. Enfortint aliances com les que ja hi ha en els sectors dels electrodomèstics o de bricolatge, per exemple.
Podríem pensar en una iniciativa cooperativa, ben liderada pels principals agents públics i privats de la ciutat, per crear, a can Fàbregas, una illa comercial dinàmica i oberta, ben lligada, ben articulada amb la xarxa de carrers del centre. Una iniciativa que fós una alternativa factible al model centralitzat i impersonal que suposa El Corte Inglés.
Espero que el canvi d'època que hem començat suposi acabar amb el consumisme exagerat. I que les noves possibilitats de seguir via internet les ofertes de productes i serveis faci cada cop menys atractiu aquests grans centres concentrats.
M'agradaria que tinguéssim capacitat colectiva per dissenyar una millor manera de ben comprar per benviure i conviure. Pensant en els propers 10 o 15 anys. És difícil, és complex, és arriscat. Evident. La solució més fàcil, més tradicional, més clàssica és ... El Corte Inglés. Altres estratègies exigeixen visió, inteligència, coratge, voluntat, capacitat de cooperació i de concertació. Visiblement no ens en sobren. Llàstima.
Potser no hi entenc prou, o sóc massa idealista, com em diuen sovint. Potser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada