
Diuen que té molts avantatges: creació de llocs de treball, generar activitat complementària, impostos, ... Potser si. Però depèn. Depèn del model de econòmic, de la lògica comercial que considerem adequada. A mi personalment, els grans centres com aquest m'agraden ... a Barcelona, a Montigalà, o al Mataró-Parc. No sóc economista, però em temo que aquest gran centre tindrà, també, impactes negatius en el comerç local i en altres aspectes de la vida urbana.
Tinc la intuïció de que Mataró hauria d'imaginar lògiques comercials alternatives, de qualitat, especialitzades, imaginatives. Probablement invertint fort en millorar i ampliar el centre peatonal de la ciutat, millorant, potenciant, especialitzant els comerços existents. Creant un ambient acollidor, agradable.
No m'agraden els grans grups comercials que concentren un excessiu poder d'orientació del mercat. I menys els que actuen de manera prepotent, com sembla ser el cas. M'agradaria més impulsar cooperacions estratègiques entre els comerciants i fabricants de la ciutat i de la comarca. Enfortint aliances com les que ja hi ha en els sectors dels electrodomèstics o de bricolatge, per exemple.
Podríem pensar en una iniciativa cooperativa, ben liderada pels principals agents públics i privats de la ciutat, per crear, a can Fàbregas, una illa comercial dinàmica i oberta, ben lligada, ben articulada amb la xarxa de carrers del centre. Una iniciativa que fós una alternativa factible al model centralitzat i impersonal que suposa El Corte Inglés.
Espero que el canvi d'època que hem començat suposi acabar amb el consumisme exagerat. I que les noves possibilitats de seguir via internet les ofertes de productes i serveis faci cada cop menys atractiu aquests grans centres concentrats.
M'agradaria que tinguéssim capacitat colectiva per dissenyar una millor manera de ben comprar per benviure i conviure. Pensant en els propers 10 o 15 anys. És difícil, és complex, és arriscat. Evident. La solució més fàcil, més tradicional, més clàssica és ... El Corte Inglés. Altres estratègies exigeixen visió, inteligència, coratge, voluntat, capacitat de cooperació i de concertació. Visiblement no ens en sobren. Llàstima.
Potser no hi entenc prou, o sóc massa idealista, com em diuen sovint. Potser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada