En el grup obert d'enginyers/es industrials de Catalunya al linkedin (només accessible als membres), segueix el debat sobre la reforma dels estatuts del C/A. Per alusions a les meves propostes, penjo aquí unes reflexions i comentaris:
1/ totes les meves contribucions parteixen d'una constatació (la desafecció dels companys cap el C/A: 13% de participació a les darreres/primeres eleccions ...), i d'una motivació (que el C/A sigui una entitat viva, participada, on tots els companys aportin i rebin, com ho he escrit diverses vegades al meu blog).
2/ visiblement, en l'elaboració del Pla Estratègic, no s'ha considerat la desafecció com a un problema important (només dues incerteses: Bolonya i la Directiva de Serveis ...), i, en el projecte de nous Estatuts, la participació és menys explicitada que en els anteriors.
Com a contrapunt interessant, el Pla de Govern 2011/2014 adoptat pel nou govern de la Generalitat dimarts passat, dia 3,
considera, per començar, l’existència de 3 crisis simultànies:
- la crisi econòmica i les seves conseqüències socials
- la crisi de relacions entre Catalunya i Espanya
- la crisi de confiança en les institucions !
3/ si la voluntat de fer un C/A més participats fos prioritària, fàcilment es poden imaginar altres processos de reflexió més oberts, més transparents, amb una implicació més activa dels companys. El C/A no és una empresa (com argumenta J M Vilà), i les normes jurídiques hi són per fixar mínims i garanties (responent al secretari, Jaume Puigdueta). Rés no prohibeix informar, escoltar i debatre.
4/ conec el projecte d'Estatuts perque he pogut tenir-hi accès informal, i, per tant, no puc, encara, fer propostes públiques. I no conec les dades bàsiques de l'enquesta als companys (el qüestionari i resultats en brut, no interpretats), perque la Junta va decidir no divulgar-los, seguint un criteri diferent del que utilitza, per exemple, el CEO de la Generalitat. Després d'insistir, me'ls han ofert, amb condicions, però no vull seguir tenint accès informal a dades que haurien d'estar a disposició de tots els companys.
5/ ja fa temps, el maig de 2008, el Joan Subirats reflexionava sobre aquesta qüestió, en un article que vaig penjar al meu blog :
Sin confianza, no hay afecto. Pero lo que deberíamos preguntarnos es si necesitamos afección o más bien lo que tenemos que construir es un nuevo impulso de ciudadanía democrática basado precisamente en la desconfianza, en la capacidad de controlar una democracia institucional a la que ya no es posible querer sin más.
6/ i fa pocs dies, el diumenge dia 1 de maig, el mateix Subirats reflexionava sobre ...
... la desconexión entre política y políticas, la despolitización de la vida municipal. Tras tantos años de democracia local, hemos acabado por construir un modelo de representación política totalmente delegativa, que permite decidir cuatro años en nombre de todos, con más de la mitad de la gente absteniéndose de renovar su dosis de legitimidad.
Esta situación ha acabado convirtiendo a buena parte de los ciudadanos en clientes exigentes, egoístas, malacostumbrados y pasivos. Gente que no se preocupa ni se implica, pero exige, mientras los políticos buscan más el clientelismo que la activación ciudadana y responsable.
Y ahora, que es cuando hemos de empezar a entender que no todas las demandas sociales deben convertirse automáticamente en necesidades públicas que cubrir por los presupuestos públicos, nos encontramos sin instrumentos para afrontarlo.
Sin una perspectiva política fuerte, va a resultar casi imposible gobernar nuestras ciudades los próximos cuatro años y prepararnos para los siguientes. Se necesitará una mezcla de participación y de autoridad que requiere construir mayorías alrededor de valores y de objetivos muy precisos.
... podemos empezar a ver pronto los problemas que acarrea el tener una población desmovilizada y desarticulada socialmente. Lo que han sido ventajas para algunos durante mucho tiempo puede ahora convertirse en fuentes de nuevas dinámicas, imprevisibles y no forzosamente positivas ...
7/ canviant vida municipal per vida colegial, bona part de l'anàlisi i conclusions es poden aplicar al nostre Colegi/Associació. Aquest és el gran repte estratègic dels enginyers catalans: reorientar una dinàmica passiva, indiferent, cap a una organització/associació de companys informats, actius, implicats, agents dels canvis necessaris per fer front (personal i colectivament), als reptes professionals, tecnològics, socials, econòmics ... i polítics.
1/ totes les meves contribucions parteixen d'una constatació (la desafecció dels companys cap el C/A: 13% de participació a les darreres/primeres eleccions ...), i d'una motivació (que el C/A sigui una entitat viva, participada, on tots els companys aportin i rebin, com ho he escrit diverses vegades al meu blog).
2/ visiblement, en l'elaboració del Pla Estratègic, no s'ha considerat la desafecció com a un problema important (només dues incerteses: Bolonya i la Directiva de Serveis ...), i, en el projecte de nous Estatuts, la participació és menys explicitada que en els anteriors.
Com a contrapunt interessant, el Pla de Govern 2011/2014 adoptat pel nou govern de la Generalitat dimarts passat, dia 3,considera, per començar, l’existència de 3 crisis simultànies:
- la crisi econòmica i les seves conseqüències socials
- la crisi de relacions entre Catalunya i Espanya
- la crisi de confiança en les institucions !
3/ si la voluntat de fer un C/A més participats fos prioritària, fàcilment es poden imaginar altres processos de reflexió més oberts, més transparents, amb una implicació més activa dels companys. El C/A no és una empresa (com argumenta J M Vilà), i les normes jurídiques hi són per fixar mínims i garanties (responent al secretari, Jaume Puigdueta). Rés no prohibeix informar, escoltar i debatre.
4/ conec el projecte d'Estatuts perque he pogut tenir-hi accès informal, i, per tant, no puc, encara, fer propostes públiques. I no conec les dades bàsiques de l'enquesta als companys (el qüestionari i resultats en brut, no interpretats), perque la Junta va decidir no divulgar-los, seguint un criteri diferent del que utilitza, per exemple, el CEO de la Generalitat. Després d'insistir, me'ls han ofert, amb condicions, però no vull seguir tenint accès informal a dades que haurien d'estar a disposició de tots els companys.
5/ ja fa temps, el maig de 2008, el Joan Subirats reflexionava sobre aquesta qüestió, en un article que vaig penjar al meu blog :
Sin confianza, no hay afecto. Pero lo que deberíamos preguntarnos es si necesitamos afección o más bien lo que tenemos que construir es un nuevo impulso de ciudadanía democrática basado precisamente en la desconfianza, en la capacidad de controlar una democracia institucional a la que ya no es posible querer sin más.
6/ i fa pocs dies, el diumenge dia 1 de maig, el mateix Subirats reflexionava sobre ...... la desconexión entre política y políticas, la despolitización de la vida municipal. Tras tantos años de democracia local, hemos acabado por construir un modelo de representación política totalmente delegativa, que permite decidir cuatro años en nombre de todos, con más de la mitad de la gente absteniéndose de renovar su dosis de legitimidad.
Esta situación ha acabado convirtiendo a buena parte de los ciudadanos en clientes exigentes, egoístas, malacostumbrados y pasivos. Gente que no se preocupa ni se implica, pero exige, mientras los políticos buscan más el clientelismo que la activación ciudadana y responsable.
Y ahora, que es cuando hemos de empezar a entender que no todas las demandas sociales deben convertirse automáticamente en necesidades públicas que cubrir por los presupuestos públicos, nos encontramos sin instrumentos para afrontarlo.
Sin una perspectiva política fuerte, va a resultar casi imposible gobernar nuestras ciudades los próximos cuatro años y prepararnos para los siguientes. Se necesitará una mezcla de participación y de autoridad que requiere construir mayorías alrededor de valores y de objetivos muy precisos.
... podemos empezar a ver pronto los problemas que acarrea el tener una población desmovilizada y desarticulada socialmente. Lo que han sido ventajas para algunos durante mucho tiempo puede ahora convertirse en fuentes de nuevas dinámicas, imprevisibles y no forzosamente positivas ...
7/ canviant vida municipal per vida colegial, bona part de l'anàlisi i conclusions es poden aplicar al nostre Colegi/Associació. Aquest és el gran repte estratègic dels enginyers catalans: reorientar una dinàmica passiva, indiferent, cap a una organització/associació de companys informats, actius, implicats, agents dels canvis necessaris per fer front (personal i colectivament), als reptes professionals, tecnològics, socials, econòmics ... i polítics.
I això exigeix, entre d'altres mesures, una nova manera de governar la institució, una governança més valenta, més oberta i transparent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada