Probablement hi ha burocràcia sobrera, probablement hi ha procediments exagerats. Probablement hi ha estructures duplicades, mal concebudes. Probablement hi ha molts càrrecs, molts contractats que no responen a les necessitats operatives efectives. Segur.
Però en la majoria de crítiques i propostes per simplificar l'administració em sembla veure'hi una ideologia contrària a considerar el govern i les administracions com a garants de convivència i motors de progrés, com a mecanismes indispensables per donar solucions colectives als problemes colectius.
Segur que molts governs, molt governants, moltes administracions no responen a les funcions exigides. Però compte: o busquem plegats les solucions, o anirem enrere cap a la selva. Sovint hi ha reflexions d'experts que anuncien un retorn a l'edat mitjana ...
Dit això, penjo aquí algunes imatges de la campanya electoral pels governs locals. Corresponen a candidats socialistes (però en trobaríem de semblants, i pitjors !, en totes les altres opcions), i fan referència a l'experiència i les competències dels candidats.
La primera, les declaracions clares i sinceres de l'Àngel Ros, bon amic, amb qui varem fer coses plegats els anys '80, quan jo predicava informatització des del Ministeri del Joan Majó. Parla de despotisme ilustrat, d'un molt ilustrat despotisme, com a estil necessari de governança. I li reconec que, en determinades circumstàncies, és un estil convenient i eficaç. Que té resultats a curt termini, però que convindria complementar amb estratègies de socialització progressiva de capacitats i responsabilitats. Jo he tingut jefes així (el Miquel Barceló, el Manel Mas ...), i aprecio molt el què van aconseguir, però lamento que no teixissin equips.
La segona, el fulletó de propaganda del Barón. Un electricista per planificar la zona agrícola, i un conserge per fer de Mataró una ciutat inteligent ... Vull pensar que és una poc encertada manera de presentar gràficament les propostes. Però m'ha xocat, i em sembla que posa sobre la taula l'adequació entre formació, experiència i competències dels candidats a governar.
Però en la majoria de crítiques i propostes per simplificar l'administració em sembla veure'hi una ideologia contrària a considerar el govern i les administracions com a garants de convivència i motors de progrés, com a mecanismes indispensables per donar solucions colectives als problemes colectius.
Segur que molts governs, molt governants, moltes administracions no responen a les funcions exigides. Però compte: o busquem plegats les solucions, o anirem enrere cap a la selva. Sovint hi ha reflexions d'experts que anuncien un retorn a l'edat mitjana ...
Dit això, penjo aquí algunes imatges de la campanya electoral pels governs locals. Corresponen a candidats socialistes (però en trobaríem de semblants, i pitjors !, en totes les altres opcions), i fan referència a l'experiència i les competències dels candidats.
La primera, les declaracions clares i sinceres de l'Àngel Ros, bon amic, amb qui varem fer coses plegats els anys '80, quan jo predicava informatització des del Ministeri del Joan Majó. Parla de despotisme ilustrat, d'un molt ilustrat despotisme, com a estil necessari de governança. I li reconec que, en determinades circumstàncies, és un estil convenient i eficaç. Que té resultats a curt termini, però que convindria complementar amb estratègies de socialització progressiva de capacitats i responsabilitats. Jo he tingut jefes així (el Miquel Barceló, el Manel Mas ...), i aprecio molt el què van aconseguir, però lamento que no teixissin equips.
La segona, el fulletó de propaganda del Barón. Un electricista per planificar la zona agrícola, i un conserge per fer de Mataró una ciutat inteligent ... Vull pensar que és una poc encertada manera de presentar gràficament les propostes. Però m'ha xocat, i em sembla que posa sobre la taula l'adequació entre formació, experiència i competències dels candidats a governar.No és cert que tothom pugui fer de tot amb moltes dosis de voluntarisme. Recordo els cassos dels ministres Sebastian i Pajín. O el clamorós càrrec de la veterinària Susana Bouis, responsable de millorar la funció pública catalana.
Governar, tenir la capacitat de comprensió de les problemàtiques, la capacitat d'orientació i impuls estratègic de polítiques efectives i eficients, les competències per dirigir les maquinàries gestores i administratives, sense deixar-se enredar (Sí, Ministre, sí regidor ...), no és fàcil.
Com no és fàcil, em diuen els que hi tenen experiència, fer una llista amb gent disposada, preparada. Hi fa molt les condicions de treball (el sou ...), les vies de tornada després del mandat, etc.. És un peix que es mossega la cua: sense governants competents i creïbles, difícilment la ciutadania acceptarà condicions raonables. I sense aquestes condicions, difícilment la bona gent s'hi apuntarà, arriscant la seva carrera professional. La decisió de l'Alícia Romero pot entendre's, potser, des d'aquesta perspectiva.
El cert és que pels temps que venen, les capacitats i competències de govern són més necessàries que mai. Retallar, ajustar, equilibrar, arbitrar, ... pot ser relativament fàcil. Però fer front a les tasques històriques noves de les que parla sovint Daniel Innerarity, cal molt més que voluntarisme i bona fe.
Veurem.
Governar, tenir la capacitat de comprensió de les problemàtiques, la capacitat d'orientació i impuls estratègic de polítiques efectives i eficients, les competències per dirigir les maquinàries gestores i administratives, sense deixar-se enredar (Sí, Ministre, sí regidor ...), no és fàcil.
Com no és fàcil, em diuen els que hi tenen experiència, fer una llista amb gent disposada, preparada. Hi fa molt les condicions de treball (el sou ...), les vies de tornada després del mandat, etc.. És un peix que es mossega la cua: sense governants competents i creïbles, difícilment la ciutadania acceptarà condicions raonables. I sense aquestes condicions, difícilment la bona gent s'hi apuntarà, arriscant la seva carrera professional. La decisió de l'Alícia Romero pot entendre's, potser, des d'aquesta perspectiva.
El cert és que pels temps que venen, les capacitats i competències de govern són més necessàries que mai. Retallar, ajustar, equilibrar, arbitrar, ... pot ser relativament fàcil. Però fer front a les tasques històriques noves de les que parla sovint Daniel Innerarity, cal molt més que voluntarisme i bona fe.
Veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada