Divendres vaig assistir a un seminari sobre PHR (Personal Health Record), la CPS (Carpeta Personal de Salut), que organitzava TicSalut al TecnoCampus, amb el títol mediàtic de "La Salut en mans dels ciutadans". Tinc l'impressió que jo era dels pocs ciutadans assistents: la majoria eren tècnics d'empreses, experts o responsables de serveis de salut ...
Vaig aprofitar per veure l'auditori del TecnoCampus en funcionament: magnífic, malgrat els petits problemes tècnics dels inicis (micros, ordinadors, temperatura, ...).
El President Executiu de TicSalut va iniciar l'acte, amb el seu to habitual d'encantador de publics explicant volades de coloms, aquest cop a Toronto.
Vaig aprofitar per veure l'auditori del TecnoCampus en funcionament: magnífic, malgrat els petits problemes tècnics dels inicis (micros, ordinadors, temperatura, ...).
El President Executiu de TicSalut va iniciar l'acte, amb el seu to habitual d'encantador de publics explicant volades de coloms, aquest cop a Toronto.
L'Alicia Romero, com és habitual: viva, precisa, directa, correcta.
La primera xerrada, del Paco Lupiáñez, molt interessant: cal relativitzar les possibilitats tecnològiques i pensar més en els usuaris ciutadans, per evitar proposar iniciatives que excloguin amplis colectius de persones. Cal evitar la lògica dels "cacharritos", de les joguines tècniques, avaluant rigorosament l'impacte potencial de les solucions estudiades, i, sobretot, introduir criteris d'equitat i de cost/eficàcia en l'anàlisi d'opcions possibles. Molt documentat: ha participat en estudis del Manuel Castells. I té una web/blog que és una mina d'informació, anàlisis i experiències !
El seminari va consistir en dues xerrades sobre estàndards i tècniques d'interoperabilitat, seguides de presentacions comercials d'Intel, Microsoft i Atos Origin, per acabar amb l'experiència de la Lombardia i amb un primer balanç dels primers passos a Catalunya (a Calella, amb uns centenars d'usuaris).
Interessant la cloenda de Joan Guanyabens, responsable de les TIC al Departament de Salut i de l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, recentment creada. Va reflexionar sobre el paper que ha de jugar l'administració, el govern, en aquesta problemàtica: ha de deixar que sigui el mercat qui temptegi i acabi imposant-se la solució, o les solucions, que més sortida tinguin ? Més aviat es decantava per jugar un paper de facilitador, de promotor, però sense "posseir" el sistema ... tema molt delicat, opcions probablement discutibles.
Des d'una altre perspectiva, m'interessava veure en acció la criatura que l'estiu de 2005 vaig vendre a la Consellera Geli. Aquests són els primers comentaris, metodològics:
- no es va dir rés de la dimensió europea de la problemàtica, resumir què fan els nostres compatriotes. Ja és un vici del nostre país: anar per lliure, picant d'aquí i d'allà segons filies i fòbies ... amics i coneguts. Estic segur que a BXL, la Comissió, malgrat no tenir competències directes, promou cooperació tècnica en aquest camp via els programes de recerca i d'innovació.
- vaig trobar a faltar el valor afegit principal que justifica la fundació: TicSalut no s'hauria de limitar a presentar experiències o a facilitar la comercialització de productes de grans empreses.
Les funcions que havíem imaginat per a una estructura d'intermediació i de suport tecnològic (vegeu el document bàsic de proposta, del 2005), era la d'aportar anàlisis comparatius útils als qui decideixen, als qui preparen les decisions, avaluacions sobre projectes o realitzacions, orientacions o propostes estratègiques consensuades, fetes de manera interdisciplinària, rigorosa i resultant de grups d'experts treballant amb eines virtuals de treball cooperatiu, amb participació de tots els agents concernits ...
No sembla ser el cas aquí, tot i que vist des de fora, es fa difícil i arriscat fer valoracions. Però el rigor i l'interès general necessiten mecanismes transparents d'anàlisi i d'avaluació: són massa importants els interessos particulars que hi juguen ! En documents posteriors, recollia una recomanació de la Comissió en la utilització d'expertesa: aquest tipus d'instruments han d'exercir la seva funció "respectant les principes de pluralisme et d’ouverture et en s’interdisant toute action de lobbying ou de promotion commerciale au profit des acteurs du marché" ….
La primera xerrada, del Paco Lupiáñez, molt interessant: cal relativitzar les possibilitats tecnològiques i pensar més en els usuaris ciutadans, per evitar proposar iniciatives que excloguin amplis colectius de persones. Cal evitar la lògica dels "cacharritos", de les joguines tècniques, avaluant rigorosament l'impacte potencial de les solucions estudiades, i, sobretot, introduir criteris d'equitat i de cost/eficàcia en l'anàlisi d'opcions possibles. Molt documentat: ha participat en estudis del Manuel Castells. I té una web/blog que és una mina d'informació, anàlisis i experiències !
El seminari va consistir en dues xerrades sobre estàndards i tècniques d'interoperabilitat, seguides de presentacions comercials d'Intel, Microsoft i Atos Origin, per acabar amb l'experiència de la Lombardia i amb un primer balanç dels primers passos a Catalunya (a Calella, amb uns centenars d'usuaris).
Interessant la cloenda de Joan Guanyabens, responsable de les TIC al Departament de Salut i de l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, recentment creada. Va reflexionar sobre el paper que ha de jugar l'administració, el govern, en aquesta problemàtica: ha de deixar que sigui el mercat qui temptegi i acabi imposant-se la solució, o les solucions, que més sortida tinguin ? Més aviat es decantava per jugar un paper de facilitador, de promotor, però sense "posseir" el sistema ... tema molt delicat, opcions probablement discutibles.
Des d'una altre perspectiva, m'interessava veure en acció la criatura que l'estiu de 2005 vaig vendre a la Consellera Geli. Aquests són els primers comentaris, metodològics:
- no es va dir rés de la dimensió europea de la problemàtica, resumir què fan els nostres compatriotes. Ja és un vici del nostre país: anar per lliure, picant d'aquí i d'allà segons filies i fòbies ... amics i coneguts. Estic segur que a BXL, la Comissió, malgrat no tenir competències directes, promou cooperació tècnica en aquest camp via els programes de recerca i d'innovació.
- vaig trobar a faltar el valor afegit principal que justifica la fundació: TicSalut no s'hauria de limitar a presentar experiències o a facilitar la comercialització de productes de grans empreses.Les funcions que havíem imaginat per a una estructura d'intermediació i de suport tecnològic (vegeu el document bàsic de proposta, del 2005), era la d'aportar anàlisis comparatius útils als qui decideixen, als qui preparen les decisions, avaluacions sobre projectes o realitzacions, orientacions o propostes estratègiques consensuades, fetes de manera interdisciplinària, rigorosa i resultant de grups d'experts treballant amb eines virtuals de treball cooperatiu, amb participació de tots els agents concernits ...
No sembla ser el cas aquí, tot i que vist des de fora, es fa difícil i arriscat fer valoracions. Però el rigor i l'interès general necessiten mecanismes transparents d'anàlisi i d'avaluació: són massa importants els interessos particulars que hi juguen ! En documents posteriors, recollia una recomanació de la Comissió en la utilització d'expertesa: aquest tipus d'instruments han d'exercir la seva funció "respectant les principes de pluralisme et d’ouverture et en s’interdisant toute action de lobbying ou de promotion commerciale au profit des acteurs du marché" ….
3 comentaris:
Muchas gracias por tus comentarios y por el análisis que haces de los roles de los diferentes actores del sistema.
gracies Pep per la sintesi i els comentaris.
Seguim de prop que fa Europa al respecte:
- A nivell individual seguim els paisos mes avançats en el tema, Dinamarca, estonia, com vas veure Regions d'Italia,... pero la veritat es que molta gent en parla pero no hi ha masa cosa real.
- A nivell de Bruselas, hem i estem apretant perque es prioriitzi en els programes de recerca i d'innovació i tot apunta que en properes convocatories apareixera, i voldriem ser-hi.
Joan,
pel que fa el PHR, la meva preocupació és integrar les nostres/vostres reflexions en el marc europeu, com també en el context de l'Estat (si no som excessivament independentistes ...).
Em sembla important, com a mètode, situar les idees, propostes, experiències respecte de les iniciatives europees, siguin les que siguin.
I segur que n'hi ha moltes: només cal preguntar-ho al Google, especificant PHR i "european commission", per exemple. TicSalut hauria de vetllar aquesta perspectiva per fer-ne una síntesi útil per als qui orienteu i decidiu estratègies, però també per a tots els qui pensen i treballen solucions.
Publica un comentari a l'entrada