Jo ho havia constatat en els meus darrers anys a la Comissió, de 2000 a 2004. La [ nota ] de Jean Quatremer, belga, al seu bloc, ho analitza amb dades concretes i fa consideracions molt oportunes: l'anglès és pràcticament l'única llengua interna a les institucions, i això té implicacions:
- en quan als processos de proposta/negociació/concertació,
- i, el què és més greu, en els valors i ideologia subjacent en els treballs i polítiques de les institucions.
Val la pena llegir la nota. I, per respecte, en francès . . . (cliqueu-hi a sobre per ampliar !)
Des d'aquesta perspectiva, cal relativitzar, malauradament, els esforços per poder expressar-nos en català, allà ...
La Unió té altres problemes, segur, però aquesta situació:
- tot i que té avantatges operatives i de reducció de costos evidents,
- mina la cohesió social bàsica per actuar conjuntament,
- condiciona els sentiments de pertinença i la solidaritat necessària,
- i, el què és potser més greu, influeix en els continguts de les polítiques comunitàries.
- en quan als processos de proposta/negociació/concertació,
- i, el què és més greu, en els valors i ideologia subjacent en els treballs i polítiques de les institucions.
Val la pena llegir la nota. I, per respecte, en francès . . . (cliqueu-hi a sobre per ampliar !)
Des d'aquesta perspectiva, cal relativitzar, malauradament, els esforços per poder expressar-nos en català, allà ...
La Unió té altres problemes, segur, però aquesta situació:
- tot i que té avantatges operatives i de reducció de costos evidents,
- mina la cohesió social bàsica per actuar conjuntament,
- condiciona els sentiments de pertinença i la solidaritat necessària,
- i, el què és potser més greu, influeix en els continguts de les polítiques comunitàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada