Un camí ben llarg, Europa !

Aquests propers dies, el 25 de març, celebrarem el 50è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma que varen fer néixer el què ara, després d'un llarg procés de creació, consolidació i ampliació, coneixem com a Unió Europea.

Es evident que la construcció europea ha estat un èxit rotund i espectacular: gairebé 490 milions de persones i 27 Estats membres compartint polítiques i recursos, preocupacions, problemàtiques i iniciatives. Amb dificultats, certament. Es el preu que exigeix la diversitat de cultures, tradicions i interessos.

Els objectius inicials eren la pau (després de dues grans guerres mundials), i la consolidació d'un espai econòmic i polític potent, capaç de garantir estabilitat, cohesió social i econòmica, i seguretat als seus membres. Sobre aquesta base, la Unió volia poder jugar un paper actiu al mon, promovent els valors europeus (el què s'anomenava el model social europeu), davant d'altres models menys solidaris, més individualistes, més descarnadament capitalistes ... o menys democràtics.

Un èxit rotund i espectacular, si ho mirem amb perspectiva històrica.

Només una petita referència als resultats, ara i aquí: davant les reaccions colpistes antidemocràtiques que diuen que es veuen o es senten a Madrid, pertànyer a la Unió Europea és una garantia indiscutible ... Però en volem més. El mon ha canviat molt, les societats, l'economia, les tecnologies, la famosa globalització revolucionen les nostres vides, les nostres perspectives, i creix la sensació d'incertesa, d'inseguretat, de desconfiança en el futur. On anem tots plegats ?

Pensant en la Unió Europea, sembla que tenim ara mateix tres reptes:

1/ Arreglar la casa comú: després de la frenada al procés de millora de les formes de governar Europa, tenim sobre la taula l'exigència de trobar-hi una sortida compatible amb les voluntats populars, però, sobretot, que garanteixi la governabilitat i l'eficàcia de les polítiques comunitàries.

2/ Posar-nos d'acord tots plegats sobre el què volem que sigui la Unió, de cara al futur: perquè ha de servir Europa ? La Unió és ara un extraordinari i complex muntatge institucional i legislatiu, que impulsa necessàries polítiques econòmiques, socials, tecnològiques. Però, sembla, la gent "ne s'y retrouve plus", com ja deia el President Delors el 1992, tot predicant ser inventors de simplicitat ... en constatar que la màquina europea era massa elitista, massa tecnocràtica.

Ja fa temps que predico iniciatives complementàries que poden ajudar als ciutadans a sentir-se més europeus. No es tracta tant de "rapprocher l'Europe du citoyen" com diuen els meus ex-col·legues de Brussel·les, sinó d'implicar realment els ciutadans en activitats europees: cooperant, participant personalment, intercanviant. Implicació que és garantia de comprensió, de tolerància, condicions necessàries per adoptar polítiques de cohesió i de solidaritat.

Calen, penso, i deia, mecanismes d'intervenció que promoguin una implicació efectiva en activitats europees, una cooperació concreta de les persones i de les administracions en activitats econòmiques, professionals, socials: ciutadans, estudiants (ah! les beques Erasmus !), professionals, administradors, gerents, científics ... però també governs locals i regionals, hospitals, escoles, institucions pel transport, pel medi ambient, ...

Curiosament, aquest dimarts dia 13, el grup de lliberals i demòcrates pro Europa del Comitè de les Regions, davant d'aquesta qüestió (per què serveix Europa), publica un article a La Vanguardia proposant una declaració simple d'intencions per senyalar el camí. Hi ha 9 propostes, 9 missions, que son relativament senzilles però tradicionals: pau, llibertat, democràcia, seguretat, mobilitat, economia forta, capacitat de parlar al món, ... Però la sexta proposa "promoure i facilitar la cooperació entre europeus a nivell individual, local, regional i nacional, tant en l'esfera pública com en la privada" ! Anem per bon camí si aquesta visió es precisa i la Unió es dota dels instruments i recursos necessaris, deixant enrera petits programes com ara el simbòlic "jumelage de villes" (agermanament).

3/ Ser capaços de concebre unes regles noves, unes bases, uns criteris, uns valors, ... que ens permetin contribuir, també des de la Unió Europea, a una globalització més solidaria, més respectuosa dels interessos i de les cultures de tots, més respectuosa del nostre planeta ... Es un tema ja molt debatut, tant d'una manera general com temàtica, amb el canvi climàtic com a darrer gran protagonista.

Però hi ha elements nous, exemplars, esperançadors, penso. A finals de febrer, a prop de Bamako, a Malí, s'ha celebrat el Foro per la Sobirania Alimentaria (un nou concepte, una nova regla de joc, diferent del de seguretat alimentària), que potser, podria permetre als països menys desenvolupats fer front a les dràstiques polítiques economicistes impulsades per la OMC, el FMI i altres organitzacions representatives, dominades pels econòmicament forts, diguem-ho clar.

Tindrem els europeus (amb institucions de govern més operatives), el coratge i la valentia, des dels valors socials que prediquem, des del nostre model social, d'escoltar aquestes propostes innovadores, i d'articular-les progressivament en les nostres polítiques pel futur mon ?

Aquest aniversari és un moment excepcional per a pensar-hi !