El darrer llibre del físic Stephen Hawking ha provocat moltes reaccions i debats, als diaris i a les teles. Entre científics, filòsofs, teòlegs, funcionaris/dirigents de les esglésies, etc.
És molt interessant el debat sobre ciència i creences, sobre ciència i religió.
Tres petites referències:
- una, a El País de diumenge 5 de setembre: el Acento editorial que parla del Dios menguante, del God of the gaps, del Dios que rellena los huecos del conocimiento humano allí donde la ciencia no alcanza todavía …
- dues, a La Vanguardia del dissabte 4 de setembre: Francesc Torralba acaba el seu article sobre ciència i trascendència escrivint que "... saber que existe algo impenetrable, algo que se manifiesta en la razón más profunda y la belleza más resplandeciente hasta tal extremo que nuestra razón sólo puede acceder toscamente, este saber y este sentimiento constituyen la verdadera religiosidad. En este sentido, y en ninguno más, soy un hombre profundamente religioso ..."
- tres, una carta al director de la Vanguardia, de Ignasi Camps, en la que diu que voldria preguntar a Hawking, entre d'altres coses: " ¿por qué dicen las escrituras que Dios se revela a los humildes y no a los sabios y poderosos ? ¿ Y si existe Dios, qué le vas a decir cuando te mueras ? "
Insisteixo, el debat entre ciència i creences és molt interessant. He penjat força notes en aquest blog sobre el tema. Només cal mirar la carpeta sobre Moral, Religions i Déus . . . i, per mostrar-vos-en un parell, aneu a [ aquesta ] sobre creure o no creure, o a [ aquesta ] sobre evolucionisme, creacionisme ... i el meu llimoner.
Però el què jo constato és que les reaccions més radicals, menys serenes, més interessades, venen dels membres actius, dels funcionaris i, sobretot, dels dirigents de les esglésies. És un debat que qüestiona, de fet, l'explotació que fan de les pors i angoixes de la gent, en benefici propi i de les seves organitzacions.
Per tant, no és un debat d'idees, és un debat interessat en la defensa d'un status. Fa segles que és així. Ahir dimarts, a CNN+, un biòleg explicava, per exemple, com l'església es va oposar, fins que va poder, a la utilització de les vacunes: el progrès del coneixement, del raonament, els fa pànic.
Per tant, jo ho plantejaria així:
- hi ha (encara) una cosa que se'ns escapa, que hauria d'explicar el què i el perquè som ?
Evidentment, rotundament, científicament, … sí !
- hi ha un déu assegut al cel que ens controla, que va muntar tot un tinglado enviant-nos el seu fill, via un colom, que, de tant, en tant, fa aparèixer la mare del seu fill en llocs inversemblants, … ?
Jo penso, rotundament, que no !
Si en comptes de muntar tantes litúrgies i lectures esperpèntiques entorn del pare, del fill i de l'esperit sant, ens centréssim en predicar que la millor manera de ser feliços és fer feliços els altres, el món aniria molt millor.
Molts dels que viuen dels aparells eclesiàstics haurien de reconvertir-se o anar a l'atur, és clar ...
És molt interessant el debat sobre ciència i creences, sobre ciència i religió.
Tres petites referències:
- una, a El País de diumenge 5 de setembre: el Acento editorial que parla del Dios menguante, del God of the gaps, del Dios que rellena los huecos del conocimiento humano allí donde la ciencia no alcanza todavía …
- dues, a La Vanguardia del dissabte 4 de setembre: Francesc Torralba acaba el seu article sobre ciència i trascendència escrivint que "... saber que existe algo impenetrable, algo que se manifiesta en la razón más profunda y la belleza más resplandeciente hasta tal extremo que nuestra razón sólo puede acceder toscamente, este saber y este sentimiento constituyen la verdadera religiosidad. En este sentido, y en ninguno más, soy un hombre profundamente religioso ..."
- tres, una carta al director de la Vanguardia, de Ignasi Camps, en la que diu que voldria preguntar a Hawking, entre d'altres coses: " ¿por qué dicen las escrituras que Dios se revela a los humildes y no a los sabios y poderosos ? ¿ Y si existe Dios, qué le vas a decir cuando te mueras ? "
Insisteixo, el debat entre ciència i creences és molt interessant. He penjat força notes en aquest blog sobre el tema. Només cal mirar la carpeta sobre Moral, Religions i Déus . . . i, per mostrar-vos-en un parell, aneu a [ aquesta ] sobre creure o no creure, o a [ aquesta ] sobre evolucionisme, creacionisme ... i el meu llimoner.
Però el què jo constato és que les reaccions més radicals, menys serenes, més interessades, venen dels membres actius, dels funcionaris i, sobretot, dels dirigents de les esglésies. És un debat que qüestiona, de fet, l'explotació que fan de les pors i angoixes de la gent, en benefici propi i de les seves organitzacions.
Per tant, no és un debat d'idees, és un debat interessat en la defensa d'un status. Fa segles que és així. Ahir dimarts, a CNN+, un biòleg explicava, per exemple, com l'església es va oposar, fins que va poder, a la utilització de les vacunes: el progrès del coneixement, del raonament, els fa pànic.
Per tant, jo ho plantejaria així:- hi ha (encara) una cosa que se'ns escapa, que hauria d'explicar el què i el perquè som ?
Evidentment, rotundament, científicament, … sí !
- hi ha un déu assegut al cel que ens controla, que va muntar tot un tinglado enviant-nos el seu fill, via un colom, que, de tant, en tant, fa aparèixer la mare del seu fill en llocs inversemblants, … ?
Jo penso, rotundament, que no !
Si en comptes de muntar tantes litúrgies i lectures esperpèntiques entorn del pare, del fill i de l'esperit sant, ens centréssim en predicar que la millor manera de ser feliços és fer feliços els altres, el món aniria molt millor.
Molts dels que viuen dels aparells eclesiàstics haurien de reconvertir-se o anar a l'atur, és clar ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada