sempre viu i obert en aquell país, sobre l'evolucionisme i el creacionisme.
(cliqueu-hi a sobre per llegir-lo)
La qüestió bàsica és que molta gent veu difícil entendre que la complexitat i diversitat de la vida al nostre planeta sigui el resultat dels mecanismes evolutius que tan bé va estudiar Darwin.
Els nostres mecanismes de visió, per exemple (que són una petita meravella tecnològica, en color i 3D, amb autofocus, etc.). Costa d'imaginar, als no experts, el procés biològic que ens ha permès disposar d'aquest instrument extraordinari.
Als meus amics els hi presento un exemple, molt més senzill i rudimentari: les espines del meu llimoner , que fa unes esplèndides llimones per reproduir-se. Aquí teniu unes breus reflexions . . . (cliqueu !)
... i un exemple de les espines, de les punxes !
Fa pocs dies el Josep Ramoneda ho deia en un article que també vaig penjar el dia 7 de gener en aquest blog: Deu és una invenció dels homes !
I el dibuixant belga Philipe Geluck ho feia dir de manera simpàtica al seu gat, le Chat !
(Mireu l'animació que vaig fer a partir dels seus dibuixos)
1 comentari:
Ha passat el Pere Fradera i hem parlat de l'evolució. En definitiva, es tracta de pensar que l'evolució és fruit de l'atzar, de la casualitat, de l'espontaneitat: els llimoners que, per casualitat, fan un canvi genètic i els hi surten punxes, tenen més probabilitats de sobreviure, de perpetuar-se, que els que no han fet el canvi.
Jo continuo pensant que és molta casualitat, que la complexitat de les modificacions genètiques sembla respondre a un procès racional, lògic o inteligent.
Qui, com, on es fa aquest procès ?
Poc a poc la ciència anirà despejant incògnites !
La resposta fàcil, simplista: Deu
Publica un comentari a l'entrada