03 de setembre 2010

Referéndum ? Pedagogia !

Per acabar de pintar el panorama català, pels mesos moguts que ens esperen, dos articles (pessimistes ...) a La Vanguardia:

- el de Salvador Cardús de dimecres 1 de setembre, en que considera que les reflexions polítiques d'aquest estiu no passaran a la història per la seva profunditat, especialment la proposta de referèndum del Joan Herrera, recolzada pel Pasqual Maragall i menystinguda pel Montilla.

- el de l'Antoni Puigverd, d'avui divendres, en que es pregunta si les noves propostes de CiU, la nova fantasia del concert econòmic, pretenen, de fet, "un nuevo fracaso" que faci "madurar el sentimiento de ruptura" ...

Aprofito per comentar la proposta del Joan Herrera. Quan la vaig llegir per primer cop, em va semblar interessant el fet de que els ciutadans poguessin triar una opció: no només dir si o no, sinó escollir. Com que penso que la participació ciutadana en les decisions és molt limitada (una creueta, una papereta cada 4 anys …), el fet de poder escollir em semblava un petit progrés.

Pensant-hi una mica, la primera cosa que cal dir és que no pot ser una iniciativa per decidir formalment: no pot ser un referèndum, no podem tornar a començar amb les ambigüitats de la passada (o encara no ?) campanya en els municipis. Ho vaig criticar en una nota el juny.

Però sí que tindria sentit imaginar una iniciativa pedagògica per clarificar de què parlem, o de què ens parlen els nostres dirigents quan ens proposen el federalisme, l'autonomisme, el confederalisme, el sobiranisme, l'independentisme, el nacionalisme, el catalanisme ... Quants militants socialistes, per exemple (tret dels que cobren del comú i s'empollen cada dia els argumentaris ... paniaguados de partido, els hi diu el Fernando Ónega / LV 4.9.10), o d'altres partits, quants podrien explicar les diferències concretes, operatives, entre federalisme i autonomisme ?

Per tant, una iniciativa:
- que comenci amb una fase d'explicacions pedagògiques comprensibles per la ciutadania en general, amb documents senzills, programes divulgatius a les teles
- i que acabi amb una àmplia consulta popular sobre preferències, no partidista. No per decidir, sinó per compartir visions.

Després vindrà el moment de pensar en estratègies de reorientació política. Però ara, després dels anys traumàtics jugant com a nens petits a ser grans, ara caldria clarificar, explicar, reflexionar ... i créixer, aprendre colectivament.

Amics d'Iniciativa, us hi animeu ?
Amics de Ciutadans pel Canvi, com ho veuríeu ?
Parleu-ne, penseu-hi !

Les altres forces polítiques no crec que hi tinguin massa interès: unes perquè prefereixen l'ambigüitat, d'altres perquè tenen més fe en les creences o les pertinences. Només amb un veritable interès pel convenciment democràtic dels ciutadans es pot impulsar aquest tipus d'iniciativa.