M'encanten les sardanes, però no m'agraden massa les tradicions massa tradicionals ...
M'encanten les sardanes, la seva música viva i alegre, les seves lletres, la dansa dinàmica i festiva, però no m'entusiasmen les actituds integristes, conservadores, puristes, radicals ...
Fa temps que em balla pel cap la necessitat de dinamitzar aquesta "festa", les ballades populars de sardanes. He proposat a molts sardanistes preveure la figura de l'animador, del narrador, del pedagog, capaç de crear el caliu i la implicació necessària dels qui toquen, dels que ballen i dels qui miren ... però sense cap èxit.
Ara, veient l'iniciativa de recuperar el flamenc del Somorrostro, he pensat que potser es podria intentar un muntatge atrevit, trencador: agafar l'essencial de l'esperit de les sardanes i "ballar-lo" amb un "paso distinto" com saben fer, per exemple, els de la companyia TRANSIT, dirigida per la Maria Rovira.
La idea seria expressar, dansant, les lletres de les sardanes, amb música de fons de la cobla. Hi ha sardanes d'amor, sardanes territorials/ambientals, sardanes patriòtiques (religioses no, please ...), i seria maco recuperar el missatge, la vivacitat, la coordinació/cooperació, l'energia, la frescor de moltes d'elles.
Jo no sóc artista (sóc enginyer ...), i no ho sé explicar amb paraules. No penso en ballar la clàssica sardana: es tractaria de pensar en passos, moviments, gestos ... amb la música i la lletra de fons de les sardanes. Tot un camp de creativitat (les mans, els peus, les abraçades, el grup, la cobla ... ), al servei d'unes lletres, d'uns poemes entranyables en molts casos.
Caldria obrir les sardanes i trencar aquesta impressió/percepció que alguns tenen (quan no s'hi fixen), de monotonia, d'avorriment, de rutina. Caldria oferir i difondre l'esperit sardanista al gran públic, no només als entesos o experts ...
Fa més de 15 anys, la Generalitat va fer aquesta campanya en diaris europeus:
En el context polític actual, amb intents sistemàtics de limitar i ridiculitzar la nostra llengua i cultura, seria prou interessant imaginar una iniciativa per recuperar, modernitzar i divulgar, amb dignitat, aquests valors nostres entre els catalans i els espanyols.
A l'estiu, Juan Soler, un diputat del PP de Madrid, deia que la sardana mata d'avorriment ...
M'encanten les sardanes, la seva música viva i alegre, les seves lletres, la dansa dinàmica i festiva, però no m'entusiasmen les actituds integristes, conservadores, puristes, radicals ...
Fa temps que em balla pel cap la necessitat de dinamitzar aquesta "festa", les ballades populars de sardanes. He proposat a molts sardanistes preveure la figura de l'animador, del narrador, del pedagog, capaç de crear el caliu i la implicació necessària dels qui toquen, dels que ballen i dels qui miren ... però sense cap èxit.
Ara, veient l'iniciativa de recuperar el flamenc del Somorrostro, he pensat que potser es podria intentar un muntatge atrevit, trencador: agafar l'essencial de l'esperit de les sardanes i "ballar-lo" amb un "paso distinto" com saben fer, per exemple, els de la companyia TRANSIT, dirigida per la Maria Rovira.
La idea seria expressar, dansant, les lletres de les sardanes, amb música de fons de la cobla. Hi ha sardanes d'amor, sardanes territorials/ambientals, sardanes patriòtiques (religioses no, please ...), i seria maco recuperar el missatge, la vivacitat, la coordinació/cooperació, l'energia, la frescor de moltes d'elles.
Jo no sóc artista (sóc enginyer ...), i no ho sé explicar amb paraules. No penso en ballar la clàssica sardana: es tractaria de pensar en passos, moviments, gestos ... amb la música i la lletra de fons de les sardanes. Tot un camp de creativitat (les mans, els peus, les abraçades, el grup, la cobla ... ), al servei d'unes lletres, d'uns poemes entranyables en molts casos.
Caldria obrir les sardanes i trencar aquesta impressió/percepció que alguns tenen (quan no s'hi fixen), de monotonia, d'avorriment, de rutina. Caldria oferir i difondre l'esperit sardanista al gran públic, no només als entesos o experts ...
Fa més de 15 anys, la Generalitat va fer aquesta campanya en diaris europeus:
En el context polític actual, amb intents sistemàtics de limitar i ridiculitzar la nostra llengua i cultura, seria prou interessant imaginar una iniciativa per recuperar, modernitzar i divulgar, amb dignitat, aquests valors nostres entre els catalans i els espanyols.
A l'estiu, Juan Soler, un diputat del PP de Madrid, deia que la sardana mata d'avorriment ...
(cliqueu per agrandir !)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada