Vaig pensar en què no era una acció massa clara, quan els varen segrestar. Només alguna tìmida veueta, als diaris, va fer algunes insinuacions. Potser no era el moment. I jo no vaig escriure rés, per falta de dades concretes.Però la meva intuició la confirma ara, d'alguna manera, Pilar Rahola, clara i contundent com gairebé sempre.
He penjat només la segona part de la columna. Sencera, aquí !
Veurem si, un cop llençada aquesta pedra, hi ha un debat seré i rigorós sobre aquestes pràctiques.
Si la Rahola té raó ... com es qualifiquen aquestes activitats tan dubtosament eficaces,
amb objectius inconfessables, i finançades amb recursos públics ?
(Cliqueu sobre l'article per llegir-lo millor !)
Judit Mascó li contesta, de bona fe, el 4.09.10,
i la Rahola, contundent, la replica, el dimarts 7.09.10.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada