Rebo a casa un fulletó de la UGT cridant a la vaga general.
És la primera vegada que rebo una cosa d'un sindicat. Està bé.
Llàstima que sigui per promoure una vaga.
Llàstima no haver rebut abans altres missatges per explicar-me les problemàtiques, les crisis, les activitats organitzades per promoure iniciatives conjuntes dels sindicats, ...
Em sap greu haver de penjar aquesta nota, però el blog em serveix de recordatori, de calaix per guardar impressions i reaccions. I aquest fulletó el trobo molt significatiu, ilustrador. El text, les caricatures dels empresaris ... i encara he de veure els clips protagonitzats pel "chiquiliquatre" !
No vull entrar en el fons de la qüestió, la reforma laboral del Govern socialista.
Els comentaris que m'inspira l'iniciativa/campanya via fulletó són aquests:
1. que sigui la primera cosa que rebo a casa de la UGT.
És millor ara que mai, és millor això que res. Però tal com estan les coses, de fa temps, tant l'economia com la dinàmica sindical, potser hagués estat tot un detall pensar en iniciatives pedagògiques prèvies per intentar aixecar el cap plegats.
No ha de ser gens fàcil fer sindicalisme. Ja ho era quan jo ho intentava, a finals dels '70. En una nota en aquest blog, el juliol, feia referència a un article clar, cru, i realista de Ignacio Sotelo a El País.
Dos petits indicadors complementen dramàticament el què deia l'article:
a) a la faceUnion del sindicat, la xarxa virtual del sindicat (iniciativa lloable, interessant, innovadora), hi ha, avui, 55 membres.;
b) a la web del sindicat, s'han adherit a la vaga, fins avui, 460 persones …
2. que la reacció a la reforma laboral del Govern sigui un atac vulgar i ridiculitzador dels empresaris.
Qui ha de crear ocupació, qui ha de muntar empreses ?
Si tots els empresaris són així, com els retrata el sindicat, millor quedar-nos a casa, mirar de conrear un petit hortet, o vendre gelats a la platja com a autònoms …
A la nostra època, només actuaven així, amb aquesta radicalitat simplista, els anti-sistema !
3. que sembli que hi ha un cert mimetisme en les maneres de fer de sindicalistes i polítics: oportunisme, mitges veritats, ridiculització de l'adversari, ...
Val la pena navegar per la web de la UGT: moltes notícies fan referència estricta a resultats electorals, a vots guanyats, a representació obtinguda. I no és per casualitat.
Com que m'agrada veure els currículums de les persones (sovint expliquen les seves posicions ideològiques, com ja va senyalar-ho el pare Carles …),
he mirat el de Cándido Méndez, a les webs oficials corresponents:
- neix a Barcarrota, un poblet de Badajoz, el 1952, s'afilia al PSOE/UGT als 18 anys;
- als 23 anys acaba la carrera d'enginyer tècnic industrial/químic;
- als 26 anys entra a l'executiva provincial del sindicat, a Jaén;
- als 28 és escollit secretari general de la UGT provincial, i diputat al Congrés, a Madrid (durant 6 anys);
- als 34 arriba a secretari general de la UGT andalusa, i membre del Parlament andalús (durant 2 anys);
- als 42 anys, el 1994, secretari general de la UGT espanyola.
No consta que hagi treballat mai en cap empresa.
Mai he entès que sigui compatible ser alt dirigent sindical i diputat, per la càrrega de treball i per la diversitat funcional d'ambdós càrrecs.
Em sap greu, insisteixo, constatar aquestes realitats.
És la primera vegada que rebo una cosa d'un sindicat. Està bé.
Llàstima que sigui per promoure una vaga.
Llàstima no haver rebut abans altres missatges per explicar-me les problemàtiques, les crisis, les activitats organitzades per promoure iniciatives conjuntes dels sindicats, ...
Em sap greu haver de penjar aquesta nota, però el blog em serveix de recordatori, de calaix per guardar impressions i reaccions. I aquest fulletó el trobo molt significatiu, ilustrador. El text, les caricatures dels empresaris ... i encara he de veure els clips protagonitzats pel "chiquiliquatre" !
No vull entrar en el fons de la qüestió, la reforma laboral del Govern socialista.
Els comentaris que m'inspira l'iniciativa/campanya via fulletó són aquests:
1. que sigui la primera cosa que rebo a casa de la UGT.
És millor ara que mai, és millor això que res. Però tal com estan les coses, de fa temps, tant l'economia com la dinàmica sindical, potser hagués estat tot un detall pensar en iniciatives pedagògiques prèvies per intentar aixecar el cap plegats.
No ha de ser gens fàcil fer sindicalisme. Ja ho era quan jo ho intentava, a finals dels '70. En una nota en aquest blog, el juliol, feia referència a un article clar, cru, i realista de Ignacio Sotelo a El País.
Dos petits indicadors complementen dramàticament el què deia l'article:
a) a la faceUnion del sindicat, la xarxa virtual del sindicat (iniciativa lloable, interessant, innovadora), hi ha, avui, 55 membres.;
b) a la web del sindicat, s'han adherit a la vaga, fins avui, 460 persones …
2. que la reacció a la reforma laboral del Govern sigui un atac vulgar i ridiculitzador dels empresaris.
Qui ha de crear ocupació, qui ha de muntar empreses ?
Si tots els empresaris són així, com els retrata el sindicat, millor quedar-nos a casa, mirar de conrear un petit hortet, o vendre gelats a la platja com a autònoms …
A la nostra època, només actuaven així, amb aquesta radicalitat simplista, els anti-sistema !
3. que sembli que hi ha un cert mimetisme en les maneres de fer de sindicalistes i polítics: oportunisme, mitges veritats, ridiculització de l'adversari, ...
Val la pena navegar per la web de la UGT: moltes notícies fan referència estricta a resultats electorals, a vots guanyats, a representació obtinguda. I no és per casualitat.
Com que m'agrada veure els currículums de les persones (sovint expliquen les seves posicions ideològiques, com ja va senyalar-ho el pare Carles …),
he mirat el de Cándido Méndez, a les webs oficials corresponents:
- neix a Barcarrota, un poblet de Badajoz, el 1952, s'afilia al PSOE/UGT als 18 anys;
- als 23 anys acaba la carrera d'enginyer tècnic industrial/químic;
- als 26 anys entra a l'executiva provincial del sindicat, a Jaén;
- als 28 és escollit secretari general de la UGT provincial, i diputat al Congrés, a Madrid (durant 6 anys);
- als 34 arriba a secretari general de la UGT andalusa, i membre del Parlament andalús (durant 2 anys);
- als 42 anys, el 1994, secretari general de la UGT espanyola.
No consta que hagi treballat mai en cap empresa.
Mai he entès que sigui compatible ser alt dirigent sindical i diputat, per la càrrega de treball i per la diversitat funcional d'ambdós càrrecs.
Em sap greu, insisteixo, constatar aquestes realitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada