Per centrar posicions …

Rellegint les notes penjades aquests darrers mesos, veig que n'hi ha força de crítiques respecte del PSC i dels socialistes en general. Tant pel que fa a les seves polítiques com a les qüestions d'organització, funcionament i militància.

I em sembla que haig de penjar una nota per centrar la reflexió, per clarificar les meves posicions.
- Tinc una especial mania als socialistes ?
- Són els pitjors polítics del país ?
- Tenen les polítiques més desorientades ? . . . no, pas du tout !

Probablement el què passa és que la seva ineficàcia, els seus disfuncionaments són els que més em dolen.
Continuo pensant:
- que les posicions "socialistes" són les més adequades per promoure una societat justa, cohesionada, solidària;

- que les posicions dites "lliberals", les posicions basades en opcions individualistes, competitives, són pernicioses per la colectivitat;

- que, a Espanya, les posicions del PP són mesquines, demagògiques, dubtosament democràtiques;

- i que a Catalunya, moltes posicions independentistes, nacionalistes (que comprenc i respecto des d'una perspectiva sentimental), cauen sovint en posicionaments que em semblen infantils, poc madurs, molt poc estudiats estratègicament. Les darreres iniciatives radicals i populistes ho confirmen. I és tot un espectacle veure les tensions i negociacions del duet redemptor Carretero / Laporta.

Per això em sap greu que el PSC no sigui més coherent, més radical, més dur contra tinglados i chanchullos, més tenaçment lluitador per la transparència, per la coherència socialista, per la pedagogia democràtica. És una llàstima que els seus criteris i mètodes de funcionament impedeixin que sigui el partit ampli i obert que molts havíem esperat. Que la lògica electoralista condicioni excessivament el seu necessari rol de promotor del progrés social.

Darrerament, fa fàstic reaccionar contra posicionaments antidemòcrates, contra iniciatives demagògiques i populistes del PP, contra les seves trames corruptes i la seva aparent impunitat, contra els gestos miserables de l'Aznar i de la cuadrilla pepera en general. I fa por, molta por, que tornin ...

CiU sembla un partit més raonable, més moderat, més seriós … però és un (respectable) partit bàsicament de dretes, que juga amb l'ambigüitat volguda de la problemàtica nacionalista.

Pel que fa a Iniciativa, l'anàlisi és una mica més complicat. Però, deixant a banda les qüestions personals, potser els hi falta el punt de pragmatisme, de realisme, necessaris per definir polítiques que puguin suscitar amplis consensos. I no veig que inverteixin massa en el què necessiten les polítiques més radicals i innovadores que volen impulsar: la pedagogia, l'explicació, la demostració. Potser pesa encara la concepció d'institució iluminada que ha de dirigir el poble …

Pel que fa a ERC, nacionalistes d'esquerra, és tanta la incompetència que he detectat en la majoria dels seus dirigents i càrrecs a la Generalitat (hi ha algunes excepcions, clar), que no val la pena fer massa anàlisi. S'aprofiten, penso, del sentimentalisme, de la bona fe i senzillesa de molta gent ...

Per tant, malgrat la crua realitat, els amics socialistes continuen representant la força relativament més centrada, més possibilista, més equilibrada …
Dòlen, doncs, els seus dèficits i disfuncionaments.
Dòlen per l'ambició mancada respecte dels seus grans objectius declarats.
I, sobretot, dol que sembli que la tendència és a empitjorar !