Fa molt temps, sobretot des de la tornada de BXL, que som molt sensibles als sorolls, especialment en llocs tancats com ara bars i restaurants. A molts, per les males condicions acústiques i per les maneres de parlar de la gent, resulta sovint difícil xerrar tranquilament ...
Quan uns parlen (o criden ...) una mica fort, els del costat han d'apujar també el to de veu per fer-se sentir. I així progressivament, exponencialment, fins que la sala esdevé una cova de grills, o una "auberge espagnole" com ens qualificaven des de BXL. Fa pocs dies, el forges ho presentava així a El País :
En algunes ocasions he pensat que els responsables dels locals, quan s'arriba a certs nivells, haurien de fer un toc d'alerta, un petit senyal perquè tothom abaixés la intensitat de les veus. Però es mostren escèptics ... o no ho entenen. Potser sí que resulta una mica violent fer un advertiment, sobretot si van de bòlit servint, o si no saben com fer-ho: cal una certa capacitat de lideratge, una certa simpatia pedagògica.
Una vegada ho vaig fer jo, a l'hostal la Granota, a un grup de camioners: els vaig dir que si afluixaven la veu, jo pagava el cafè. Va funcionar, ho varen entendre, i en varem riure tots plegats.
L'única iniciativa que recordo és la de la Granja Caralt, a la Riera de Mataró, el 2011. No en sé els resultats ni si continua l'advertiment ...
Pensant-hi doncs, se'm va ocórrer una solució automàtica: un sonòmetre senzill (30 o 40 euros ...), amb un afegit tècnic que, quan es detectés un cert nivell (programable), fés sonar, per exemple, una petita campana:
Vaig fer alguna gestió per veure si algun jove tecnòleg emprenedor podia comprar la idea ...
Però, pensant-hi més, vaig voler explorar les possibilitats dels nostres telèfons mòbils cada cop més inteligents. Efectivament, hi ha un munt d'aplicacions que permeten mesurar els decibels, el soroll ambiental, convertint el telèfon en un veritable i gratuït sonòmetre.
Primera part superada: és fàcil i barat captar i avaluar el nivell de soroll. La segona part exigeix un mecanisme de reacció. Vaig pensar que una connexió via el cable USB cap a un PC podria obrir portes.
Però, navegant, navegant, va passar el què m'acostuma passar en aquestes circumstàncies: ja hi ha una solució operativa !
Ja hi ha (com a mínim ...), una aplicació descarregable, sota Android, senzilla (potser una mica massa ...), barata (per 1 euro ...), que quan detecta un cert nivell de sonoritat, és capaç de fer parlar el telèfon (funció Text to Speech ?), o reproduir un fitxer d'àudio prèviament enregistrat. Una campaneta, unes suaus picadetes de mans, o un "shiiisssst, si us plau, parleu més fluixet, gràcies ...".
Cal afinar l'aplicació i promocionar-la. Voluntaris ?
Quan uns parlen (o criden ...) una mica fort, els del costat han d'apujar també el to de veu per fer-se sentir. I així progressivament, exponencialment, fins que la sala esdevé una cova de grills, o una "auberge espagnole" com ens qualificaven des de BXL. Fa pocs dies, el forges ho presentava així a El País :En algunes ocasions he pensat que els responsables dels locals, quan s'arriba a certs nivells, haurien de fer un toc d'alerta, un petit senyal perquè tothom abaixés la intensitat de les veus. Però es mostren escèptics ... o no ho entenen. Potser sí que resulta una mica violent fer un advertiment, sobretot si van de bòlit servint, o si no saben com fer-ho: cal una certa capacitat de lideratge, una certa simpatia pedagògica.
Una vegada ho vaig fer jo, a l'hostal la Granota, a un grup de camioners: els vaig dir que si afluixaven la veu, jo pagava el cafè. Va funcionar, ho varen entendre, i en varem riure tots plegats.
L'única iniciativa que recordo és la de la Granja Caralt, a la Riera de Mataró, el 2011. No en sé els resultats ni si continua l'advertiment ...
Pensant-hi doncs, se'm va ocórrer una solució automàtica: un sonòmetre senzill (30 o 40 euros ...), amb un afegit tècnic que, quan es detectés un cert nivell (programable), fés sonar, per exemple, una petita campana:
Vaig fer alguna gestió per veure si algun jove tecnòleg emprenedor podia comprar la idea ...
Però, pensant-hi més, vaig voler explorar les possibilitats dels nostres telèfons mòbils cada cop més inteligents. Efectivament, hi ha un munt d'aplicacions que permeten mesurar els decibels, el soroll ambiental, convertint el telèfon en un veritable i gratuït sonòmetre.Primera part superada: és fàcil i barat captar i avaluar el nivell de soroll. La segona part exigeix un mecanisme de reacció. Vaig pensar que una connexió via el cable USB cap a un PC podria obrir portes.
Però, navegant, navegant, va passar el què m'acostuma passar en aquestes circumstàncies: ja hi ha una solució operativa !
Ja hi ha (com a mínim ...), una aplicació descarregable, sota Android, senzilla (potser una mica massa ...), barata (per 1 euro ...), que quan detecta un cert nivell de sonoritat, és capaç de fer parlar el telèfon (funció Text to Speech ?), o reproduir un fitxer d'àudio prèviament enregistrat. Una campaneta, unes suaus picadetes de mans, o un "shiiisssst, si us plau, parleu més fluixet, gràcies ...".
Cal afinar l'aplicació i promocionar-la. Voluntaris ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada