Ahir al vespre, al Palau Macaya, convidat pel Consell Català del Moviment Europeu, l'Eneko Landaburu va fer unes reflexions clares, contundents, valentes, sobre el futur de la Unió, en la perspectiva de les properes eleccions europees.
Deixeu-me escriure la meva satisfacció: vaig estar tres anys a la unitat de Coordinació Estratègica del seu FEDER, del 94 al 97. I ahir, després de més de 15 anys, em va reconèixer amb el clàssic " ... hombre, Pep !".
He fet una nota en un bloc que mantinc obert per si, en un futur proper, consolidem l'associació catalana d'anciens funcionaris de les institucions europees: mireu-la aquí.
Hi ha també una columna del Fernando Ònega molt, molt bona, sobre populismes.
Com a complement, el Francesc (Paco) Granell ens envia una reflexió des de la perspectiva catalana.
Curiosament, ahir, en el torn de paraules, ningú va fer sortir el tema !
Diu el Francesc que creu "que les properes eleccions europees del 25 de maig seran especialment importants per Catalunya. Veurem si ERC guanya per primer cop unes eleccions a Catalunya després de les de 1936, o si li haurà fet mal absorbir a l'Ernest Maragall en una absorció que encara crea mes confusió cara a les opcions electorals en presencia.
Es llàstima que els personalismes hagin fet que no es pogués fer, a Catalunya, una candidatura unitària per les Europees de tos els partits independentistes i així haguéssim vist quin es el suport de la independència entre els electors catalans.
Ja sé que això que dic és una aberració en termes europeus, i mes en aquest moment en que el Parlament te molta força de codecisió i pot influir i molt en les polítiques europees. Resulta evident que a les eleccions europees no s'hauria de votar en termes d'opcions nacionals, però m'heu de permetre la llicencia de dir que a Catalunya estem vivint un moment tan excepcional que s'hagués justificat utilitzar les europees per fer una especie de "referèndum" pel dret a decidir i inclus per la "independència". Aquesta idea justifica que faci derogació de la meva convicció europeista fonamental ..."
Li he contestat dient que comparteixo totalment les teves consideracions !
Si és cert el què diu avui La Vanguardia el Jordi Barbeta, el procés serà de molt curta volada: ens esperen anys de seguir marejant la perdiu.
Continuarem, com deia l'Antoni Puigverd, el juliol de 2013,
amb la sentimentalitat catalana enfront de l'orgull torero español:
(ja vaig penjar aquest resum de la columna del Puigverd l'estiu passat: link)
Deixeu-me escriure la meva satisfacció: vaig estar tres anys a la unitat de Coordinació Estratègica del seu FEDER, del 94 al 97. I ahir, després de més de 15 anys, em va reconèixer amb el clàssic " ... hombre, Pep !".
He fet una nota en un bloc que mantinc obert per si, en un futur proper, consolidem l'associació catalana d'anciens funcionaris de les institucions europees: mireu-la aquí.
Hi ha també una columna del Fernando Ònega molt, molt bona, sobre populismes.
Com a complement, el Francesc (Paco) Granell ens envia una reflexió des de la perspectiva catalana.
Curiosament, ahir, en el torn de paraules, ningú va fer sortir el tema !
Diu el Francesc que creu "que les properes eleccions europees del 25 de maig seran especialment importants per Catalunya. Veurem si ERC guanya per primer cop unes eleccions a Catalunya després de les de 1936, o si li haurà fet mal absorbir a l'Ernest Maragall en una absorció que encara crea mes confusió cara a les opcions electorals en presencia.
Es llàstima que els personalismes hagin fet que no es pogués fer, a Catalunya, una candidatura unitària per les Europees de tos els partits independentistes i així haguéssim vist quin es el suport de la independència entre els electors catalans.
Ja sé que això que dic és una aberració en termes europeus, i mes en aquest moment en que el Parlament te molta força de codecisió i pot influir i molt en les polítiques europees. Resulta evident que a les eleccions europees no s'hauria de votar en termes d'opcions nacionals, però m'heu de permetre la llicencia de dir que a Catalunya estem vivint un moment tan excepcional que s'hagués justificat utilitzar les europees per fer una especie de "referèndum" pel dret a decidir i inclus per la "independència". Aquesta idea justifica que faci derogació de la meva convicció europeista fonamental ..."
Li he contestat dient que comparteixo totalment les teves consideracions !
Si és cert el què diu avui La Vanguardia el Jordi Barbeta, el procés serà de molt curta volada: ens esperen anys de seguir marejant la perdiu.
Continuarem, com deia l'Antoni Puigverd, el juliol de 2013,
amb la sentimentalitat catalana enfront de l'orgull torero español:
(ja vaig penjar aquest resum de la columna del Puigverd l'estiu passat: link)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada