24 de juliol 2010

Que no perdèssim la fe ni l'esperança !


Escapada al coll de Parpers en bici:
- els 3 quilòmetres de pujada en 25 minuts ...
- la baixada, en 5 minutets.
I cap a Dosrius a esmorzar, com vol la tradició dels ciclistes fondistes.

En arribar, una paradeta amb cors inflats del PSC, i una simpàtica militant ens ofereix un testet amb llavors ... perquè seguim creient. No diu en què, però defensa l'honorabilitat de la majoria dels polítics. Hi estic d'acord. Però, a la paradeta, cap document, cap explicació, cap element per convèncer: el principal és ... seguir creient !

Li he explicat les meves batalletes de sociata dels anys '70 i ella m'ha confessat la seva implicació (familiar) amb la causa.

Cada cop em semblen més evidents les similituds entre les actuacions pastorals que practiquen alguns dirigents del PSC i les dels bisbes de l'esglesia catòlica: bienaventurados los pobres de espíritu ... bienaventurados los mansos ... porque ellos votarán socialista !

2 comentaris:

Manuel Mas i Estela ha dit...

Crec que en el paràgraf final t’has passat tres pobles. No contextualitzar les situacions i les persones porta a judicis equivocats i tu tens coneixements suficients per no caure aquí. Que l’acció va ser mal plantejada, és evident. Però crec que la comparació és molt exagerada, massa.

Pep MOLSOSA ha dit...

Manel, aquesta similitud entre "actuacions pastorals" és una convicció constatada de fa temps.
Per demostrar-ho, caldria analitzar amb detall, per exemple, els mecanismes interns de direcció i de submissió dels "fidels" de les dues organitzacions (partit, església), comparant les maneres del Montilla o d'un arquebisbe. O, també, sobre el model de persona, de ciutadà i de societat, sobre les iniciatives concretes d'empowerment de les persones. Hi faig referència, precisament, en la nota sobre postals religioses d'estiu, del 29 de juliol.