Les tradicions religioses segueixen presents i els funcionaris intermediaris dels hipotètics deus segueixen tirant de la rifeta … Alguns amics em diu que, tranquil, que poc a poc això s'acaba. Sembla que esperin una mort natural, com va passar amb la dictadura franquista. Com sovint, preval la tàctica sobre l'estratègia: no fos cas que parlant clar i intentant fer avançar les mentalitats perdéssim alguns vots ...
Cada cop em costa més debatre a aquest nivell de gestos i de posicionaments utilitaristes a curt termini. Com no hi han principis diferenciadors, al final tot és "política", és a dir equilibris formals per no molestar ningú. I la gent perd els referents necessaris i desconfia dels "polítics", que són vistos com a experts mestres del dribbling intelectual interessat, partidista. Amb la mica de voluntarisme romàntic, utòpic, que encara em queda, he escrit quatre ratlles sobre la qüestió. Sense esperança, però per coherència.
Per no caure en aquests debats excessivament tacticistes que només interessen als compradors de vots, em sembla que el què ens hauria d'interessar als qui voldríem empènyer endavant els nostres conciutadans, és clarificar els objectius finals i les estratègies més adequades per aconseguir-los.
Amb els conservadors, reaccionaris davant del progrés colectiu, partidaris de l'individualisme selvàtic, no cal perdre-hi el temps: només treure'ls-hi la careta.
Però amb els qui es declaren "progressistes", cal veure quin model de persona, de ciutadà, i de societat persegueixen efectivament: volen productors-consumidors-votants fidels i conformats, o persones conscients, analítiques, autònomes, responsables, implicades, solidàries ... lliures ? Es dediquen, de fet, a comprar vots, a generar fidelitats i adhesions a la seva marca política, amb mesures simplement paliatives, compensatòries, caritatives ... o intenten imaginar, impulsar iniciatives o polítiques per fer progressar realment la humanitat, és a dir,
- per afavorir l'empowerment dels ciutadans, és a dir, que tinguin més coneixements i capacitats, més inteligència per evitar dependències i submissions, més valor per reaccionar a pràctiques i tradicions de manipulació religioses, sectàries o polítiques, per deixar enrere, per superar, supersticions, pors i creences irracionals;
- per facilitar que les persones siguin més conscients, autònomes, i responsables davant les problemàtiques personals, socials, econòmiques, culturals, ... i poder orientar lliurement la seva vida;
- per promoure valors i actituds de tolerància, de respecte, de convivència, de cooperació, d'implicació cívica voluntarista i solidària.
Dit això, les postals, sense comentaris específics: ... a la missa de "les santes" a Mataró ...
- a Santiago, el rey d'un Estat que es declara laic (o només a-confessional ?) ...
- els islamistes resant a Lleida, on l'amic Àngel Ros actúa, sembla, dignament ! (portada de La Vanguardia del dissabte 24 de juliol)
- i els dirigents de la Unió Europea rebent els dirigents d'esglèsies i organitzacions religioses, el 17.07.2010: veieu les referències oficials del BEPA (Bureau of European Policy Advisers), que les justifiquen.
Cada cop em costa més debatre a aquest nivell de gestos i de posicionaments utilitaristes a curt termini. Com no hi han principis diferenciadors, al final tot és "política", és a dir equilibris formals per no molestar ningú. I la gent perd els referents necessaris i desconfia dels "polítics", que són vistos com a experts mestres del dribbling intelectual interessat, partidista. Amb la mica de voluntarisme romàntic, utòpic, que encara em queda, he escrit quatre ratlles sobre la qüestió. Sense esperança, però per coherència.
Per no caure en aquests debats excessivament tacticistes que només interessen als compradors de vots, em sembla que el què ens hauria d'interessar als qui voldríem empènyer endavant els nostres conciutadans, és clarificar els objectius finals i les estratègies més adequades per aconseguir-los.
Amb els conservadors, reaccionaris davant del progrés colectiu, partidaris de l'individualisme selvàtic, no cal perdre-hi el temps: només treure'ls-hi la careta.
Però amb els qui es declaren "progressistes", cal veure quin model de persona, de ciutadà, i de societat persegueixen efectivament: volen productors-consumidors-votants fidels i conformats, o persones conscients, analítiques, autònomes, responsables, implicades, solidàries ... lliures ? Es dediquen, de fet, a comprar vots, a generar fidelitats i adhesions a la seva marca política, amb mesures simplement paliatives, compensatòries, caritatives ... o intenten imaginar, impulsar iniciatives o polítiques per fer progressar realment la humanitat, és a dir,
- per afavorir l'empowerment dels ciutadans, és a dir, que tinguin més coneixements i capacitats, més inteligència per evitar dependències i submissions, més valor per reaccionar a pràctiques i tradicions de manipulació religioses, sectàries o polítiques, per deixar enrere, per superar, supersticions, pors i creences irracionals;
- per facilitar que les persones siguin més conscients, autònomes, i responsables davant les problemàtiques personals, socials, econòmiques, culturals, ... i poder orientar lliurement la seva vida;
- per promoure valors i actituds de tolerància, de respecte, de convivència, de cooperació, d'implicació cívica voluntarista i solidària.
Dit això, les postals, sense comentaris específics: ... a la missa de "les santes" a Mataró ...
- a Santiago, el rey d'un Estat que es declara laic (o només a-confessional ?) ...
- els islamistes resant a Lleida, on l'amic Àngel Ros actúa, sembla, dignament ! (portada de La Vanguardia del dissabte 24 de juliol)
- i els dirigents de la Unió Europea rebent els dirigents d'esglèsies i organitzacions religioses, el 17.07.2010: veieu les referències oficials del BEPA (Bureau of European Policy Advisers), que les justifiquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada